La biblioteca pública estatal de Barcelona posarà la primera pedra aquest estiu

Fa molt temps que es parla de la construcció d’una gran biblioteca pública estatal a Barcelona, encara que poc s’hagi avançat en la seva concreció des que es va signar la primera declaració d’intencions, ni més ni menys, que a finals dels anys noranta. Després de moltes anades i vingudes, el projecte començarà a visualitzar els primers moviments aquest any. El Govern central licitarà el mes de març la demolició d’un edifici en desús que es troba al costat esquerre de l’Estació de França, on s’haurà d’erigir l’equipament cultural, que també ocuparà el pàrquing i el solar adjacents.

El Ministeri de Cultura preveu començar les obres el pròxim estiu. En declaracions a The New Barcelona Post, la directora general del Llibre del Ministeri de Cultura, María José Gálvez, assenyala que aquests treballs s’allargaran fins a finals d’any, amb la mirada posada a principis de 2023 per a l’inici de les obres de la futura biblioteca provincial, caracteritzada per la titularitat estatal i la gestió autonòmica. Això es tradueix en el fet que la construcció de l’edifici correspon al Govern central, mentre que la Generalitat serà qui decideixi quin fons tindrà i com es prestarà el servei. L’Ajuntament de Barcelona ha estat qui ha cedit els solars en els quals s’edificarà.

El projecte arquitectònic que es començarà a construir l’any que ve, amb la previsió d’acabar les obres el 2027, es va aprovar l’any 2010 i va ser ideat pel despatx Nitidus, liderat per Josep Maria Miró. Com feia anys que estava guardat en un calaix, aquests mesos també estan servint per actualitzar-lo. “És una adaptació que hem volgut que no sigui invasiva”, explica Gálvez. Canvis de normativa en qüestions com la sostenibilitat o l’accessibilitat s’hauran d’incorporar, així com la nova configuració urbanística de la zona.

Aquestes últimes revisions no haurien de retardar un projecte que s’arrossega des del 1997, data en la qual les tres administracions implicades van signar la primera declaració d’intencions. La ubicació triada va ser l’antic mercat del Born, però amb l’inici de les obres es van trobar restes de la ciutat de 1714 i el projecte es va paralitzar. Després d’un ball de nous destins, es va acabar apostant per un espai al costat de l’Estació de França.

Després de molts retards i contratemps, el Ministeri de Cultura, primer amb José Manuel Rodríguez Uribes i després amb Miquel Iceta, han fixat la culminació d’aquest projecte com a prioritari. “En aquesta legislatura teníem molt clar que volíem impulsar aquest projecte”, subratlla Gálvez. Barcelona és una de les poques capitals de província a Espanya que no disposa d’una biblioteca pública, que superen la cinquantena a tot el país. Segons remarca Gálvez, la de Barcelona serà la més gran de totes les biblioteques provincials. “Barcelona no és qualsevol ciutat. És una ciutat literària per la Unesco i té unes vinculacions amb el món de l’edició i la creació literària que la situen com a tal”, afegeix.

Barcelona és una de les poques capitals de província a Espanya que no disposa d’una biblioteca pública, que superen la cinquantena a tot el país

El Govern central destinarà un total de 40 milions d’euros fins a la posada en marxa d’aquest projecte, dels quals ja ha invertit un milió d’euros. “Ara ja no hi ha marxa enrere”, insisteix Gálvez. Aquest compromís de l’Executiu de Pedro Sánchez es va traduir a reprendre el projecte juntament amb la Generalitat i l’Ajuntament, tornant-se a reunir per primera vegada des de 2014. Fins ara, ja s’han trobat dues vegades i la pròxima s’espera per a març.

Mentre es fa l’actualització arquitectònica, també s’ha de revisar el projecte bibliotecari, tenint en compte que les necessitats culturals han canviat molt des de 2010. La cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, Sílvia Sanahuja, explica a The New Barcelona Post que “no seran grans canvis” i s’incorporaran qüestions com més espais polivalents, que permetin adaptar l’equipament a múltiples usos, fugint de la imatge tradicional de biblioteca, on es va a buscar llibres, estudiar i poc més. “Ha de ser un equipament cultural de referència i han de passar moltes coses”, recalca, acollint múltiples activitats, com presentacions de llibres, tallers, o recitals. Sanahuja, que ve, precisament, de dirigir la biblioteca pública de Girona, assenyala que encara queda molt per definir altres qüestions, com el nom que tindrà, si estarà dedicada a alguna temàtica concreta o com s’organitzarà.