Gallery Studio: un aparador musical al Poblenou amb vocació internacional

Alguns vespres, passejant pel Poblenou, es pot topar amb un aparador on han tancat a un artista conegut. Està a dins, com si res, cantant els seus temes a un públic invisible, aliè a allò que passa a l’exterior. Tant és que aparegui un camió de bombers o un gos encuriosit. Allà està plantat, com si fos un maniquí que parla, però amb ritme. Amb aquesta proposta, la startup musical Gallery Studio ha creat una versió local dels Tiny Desks Concerts i ha aconseguit atreure al seu plató alternatiu a veus com les d’Amaia, Alizzz, Rigoberta Bandini, Morad, Julieta Venegas, Arón Piper i María Becerra. Les seves actuacions, a cavall entre el videoclip i el directe, sumen més de 50 milions de visualitzacions i gairebé 200.000 subscriptors a Youtube, plataforma a través de la qual distribueix els vídeos.

Aquest nou format musical amb segell barceloní va néixer el novembre de 2020, després que la covid cancel·lés l’oci i qualsevol esdeveniment massiu. “La pandèmia ens va ajudar a fer que el format es consolidés perquè era un moment en el qual no hi havia concerts i les sessions Gallery permeten veure a un artista d’una manera molt real i amb pocs intermediaris, gairebé sembla que t’estigui cantant a tu”, explica Genís Pena, responsable de Gallery Studio.

La proposta es va situar a Acid House (Premi Mies van der Rohe 2015), unes oficines de 500 metres quadrats al carrer Àvila. Allà, hi conviuen l’agència creativa Folch i la productora audiovisual White Horse, que van ser les encarregades de comprar l’espai, on anteriorment havia assajat una companyia de circ, i van decidir reformar-lo de la mà de l’estudi barceloní Arquitectura-G per instal·lar-s’hi. Actualment, hi treballa un equip d’uns 50 empleats. Des de l’inici, van deixar una de les seves sales, amb vistes al carrer, buida, amb l’objectiu d’omplir-la d’art que pogués ser admirada per qualsevol vianant.

L’estrena de Gallery Studio va ser amb El encuentro d’Alizzz i Amaia, presentant una de les primeres cançons que l’artista polifacètic de Castelldefels va donar a conèixer del seu primer àlbum, Tiene que haber algo más, una de les grans sorpreses de la temporada. La llavor de la sessió musical original es troba en el fet que White Horse havia estat parlant amb Amaia per fer un videoclip, que no va poder ser, però es va traduir en la seva participació en el primer vídeo de l’aparador del Poblenou. Així, es va concretar també la idea inicial que tenien des de White Horse i Folch, passant de l’exposició d’art a la música. “La cançó d’Alizz i Amaia ha funcionat molt bé i s’ha convertit en icònica, la qual cosa va servir per donar una primera empenta al projecte”, remarca Pena.

Després d’El encuentro, han vingut moltes més sessions musicals, sempre amb perfils i accents molt diferents, arribant ja a les més de 40. “Volem representar el so d’ara i, per això, no ens tanquem a cap estil en concret. Hem portat artistes pop i altres més urbans o més clàssics. Anem alternant per fer una radiografia de tot el que està passant en l’àmbit musical”, assenyala el seu portaveu. A banda dels artistes citats anteriorment, també cal afegir Mala Rodríguez, Rojuu, Yung Beef, La Zowi, Trueno, Luna Ki, Duki o Bizarrap. També han passat per l’aparador del Poblenou algunes exconcursants d’Operación Triunfo. Després d’Amaia, que va repetir en una segona sessió per presentar el seu últim disc, Cuando no sé quién soy, Maria Escarmiento i Natalia Lacunza van visitar Gallery Studio. El vídeo més vist, amb vuit milions de reproduccions, és el del raper de L’Hospitalet de Llobregat, Morad, amb Pensamientos.

Amb aquest llarg historial, quan els concerts van tornar, les sessions de Gallery no van patir gaire. “Hem tingut la sort que ens hem consolidat com un nou format musical. La gent ja el coneix i vol veure el seu artista preferit aquí. Tot i que ja hagi tornat l’activitat normal, la gent continua consumint contingut de manera digital”, assenyala Pena. “Avui dia, l’artista va més enllà de la seva música, necessita generar molt contingut perquè els fans el consumeixin constantment, i nosaltres l’ajudem per tenir un producte de qualitat en el qual es pot mostrar d’una manera molt nítida”, agrega. De fet, els únics moments en els quals han hagut de tallar el rodatge s’han produït quan algun cantant ha pujat una story des d’Acid House i els seus seguidors s’han assabentat d’on era, desplaçant-se per veure’l i dificultant el treball de les càmeres —hi ha una exterior per captar la vida al carrer—.

Tal és l’èxit aconseguit que la startup ha decidit llançar el seu propi segell discogràfic i un nou format musical, Room, pensat per a TikTok i la generació Z. En ell, cantants emergents tornen a situar-se en un espai tancat, però aquesta vegada està ubicat a la seva habitació. “Hem recreat una habitació i simulem que l’artista està allà cantant el seu tema. Ha de servir per descobrir noves veus mentre estàs a TikTok, fent que t’aparegui, de sobte, algú que no coneixes”, detalla Pena.

El mapatge musical que fa Gallery Study no se centra només en els artistes locals i s’estén fins a Amèrica. “El mercat espanyol i el llatí són els que millor entenen el format”, remarca Pena, amb un perfil d’usuaris jove, tenint en compte que són els que més consumeixen Youtube, principal font de monetització per a la companyia, així com les col·laboracions amb marques com Adidas, Bershka i Amazon. Espanya és el mercat que concentra més seguidors de les sessions Gallery, seguit de Mèxic, l’Argentina, Colòmbia i Xile.

L’empresa emergent no descarta crear nous aparadors en els quals tancar a artistes més enllà del Poblenou, amb el focus posat en Amèrica Llatina, però, segons indica Pena, estan esperant el moment i els socis adequats per fer-ho. I és que, per a Pena, que anteriorment havia treballat a la discogràfica Primavera Labels, la capital catalana ha tingut molt a veure en l’èxit d’aquest nou format. “Barcelona és un lloc de pas a nivell cultural i musical, i el fet de mostrar una iconografia vinculada a la ciutat, ha creat una simbiosi. Nosaltres ens nodrim d’artistes que són aquí i també hi ha hagut altres que havien de venir a Gallery i el fet que es fes a Barcelona ha ajudat moltíssim”, defensa.