Els gasos renovables com a oportunitat en la lluita contra l’emergència climàtica

Els gasos renovables, entesos com aquells que poden servir per generar energia i provenen de matèries primeres o fonts renovables, podrien servir per reduir 35 milions de tones de CO2 si Espanya desenvolupa tot el seu potencial de producció en aquest camp. És a dir, el CO2 que emet tot el parc de turismes en un any o el que va absorbir tota la superfície forestal del país el 2017. Amb tot, suposaria estalviar més del 10% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle previstes per a l’any 2030.

El biogàs, el gas de síntesi i l’hidrogen són els tres tipus de gasos renovables existents. Tots ells tenen unes característiques que els permeten ser convertits en metà i, per tant, ser injectats en la xarxa de gas natural. De fet, si aquests tres gasos renovables s’explotessin en el seu màxim potencial a Espanya, permetrien cobrir el 65% de la demanda actual de gas natural. “Sempre que s’impulsi el seu desenvolupament de manera decidida i sense més endarreriments”, condiciona el doctor enginyer industrial i professor emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Xavier Flotats. Si no es fa fins al màxim potencial, en l’escenari menys optimista, equivaldria a la quarta part de la demanda actual.

“Encara que a Espanya li queda encara camí per recórrer, el nostre país compta amb un notable potencial en aquest terreny, fonamental per a la consecució dels objectius de control del canvi climàtic”, defensa Flotats. Per al seu desenvolupament, són necessàries polítiques decidides que incentivin el seu ús i implantació.

Si el biogàs, el gas de síntesi i l’hidrogen s’explotessin en el seu màxim potencial a Espanya, permetrien cobrir el 65% de la demanda actual de gas natural

A més de reduir les emissions de CO2, l’ús de gasos renovables també facilitarà la integració del sistema gasista i l’elèctric. Això és un clar avantatge perquè, en un context de descarbonització i avenç cap a l’electrificació, hi ha usos que no poden dependre de l’electricitat, especialment en la indústria, ja que és necessari poder emmagatzemar l’energia i no consumir-la al moment, per la qual cosa es prefereix l’ús del gas natural. En aquest cas, si es pot substituir el gas natural per gas renovable, es reduiria l’impacte sobre el medi ambient, ja que el primer és un combustible fòssil i contamina més.

La integració de tots dos sistemes també significa que les dues fonts d’energia siguin complementàries. Això suposa que l’electricitat es podrà convertir en gas natural i viceversa, explotant les virtuts de cadascuna segons el context. Així, es podria emmagatzemar energia i descentralitzar la producció i el consum, augmentant l’eficiència del sistema.

Un altre dels avantatges que pot suposar la implementació dels gasos renovables és un major control de molts residus que avui dia no ho estan i contaminen, tenint en compte que el biogàs prové dels residus orgànics i el gas de síntesi dels residus forestals. Al seu torn, la producció de gasos renovables pot permetre també el desenvolupament rural d’aquelles zones que disposin de residus aptes per a la seva conversió. Finalment, fomentarà l’autosuficiència energètica, reduint la dependència de fonts d’energia exteriors i promocionant la producció local.

La posició d’Espanya respecte a Europa

Si es compara el desenvolupament dels gasos renovables a Espanya respecte a la resta d’Europa, destaca que a Europa hi ha instal·lades més de 540 plantes de producció de biometà —biogàs al qual se li ha eliminat el CO2 per poder ser utilitzat energèticament—, mentre que a Espanya no superen la vintena, entre les que estan operatives o estan en fase pilot. En concret, el 66% de les plantes se situen en tres països: Alemanya, líder amb el 50% de la producció europea, el Regne Unit i Suècia. A països com França, Itàlia, Holanda o Dinamarca s’han aprovat mesures per impulsar el seu desenvolupament.

L’hidrogen és un dels gasos renovables en el qual Espanya pot liderar el mercat europeu. El potencial de producció d’hidrogen verd és de 1.750 TWh/any gràcies a les condicions geogràfiques i climàtiques del país, la qual cosa equival a onze vegades el consum actual de gas natural (160TWh/any), excloent l’utilitzat per a la seva generació.

A Espanya les plantes de producció de biometà no superen la vintena, en comparació a les més de 540 plantes que hi ha instal·lades a Europa

Aquestes estimacions el situen com el país amb major potencial de producció d’hidrogen de tot Europa, segons l’Institut d’Investigació en Energia de Catalunya (IREC). “Espanya és un país ben posicionat a Europa per produir hidrogen renovable a un cost competitiu i exportar-lo a altres països de la Unió Europea”, segons assenyalen els experts de l’IREC. “El potencial de producció d’energia renovable d’Espanya està per sobre dels 3.000 TWh/any, en un ordre de magnitud superior al consum actual d’electricitat i unes 30 vegades la producció corrent d’energies renovables”, afirmen, “la qual cosa suposa que existeix capacitat per a la producció d’hidrogen”.

En funció del seu origen i el seu procés de producció, existeix l’hidrogen gris (s’utilitza principalment a la indústria i està produït amb matèries no renovables), blau (es produeix incorporant tecnologies de captura de CO2), i verd o renovable (opció renovable i lliure d’emissions, produït per electròlisi, a partir de l’aigua i l’electricitat procedent de fonts renovables).

Primera injecció de gas renovable en la xarxa gasista

Una de les primeres experiències amb gasos renovables a Espanya l’ha protagonitzat Naturgy, convertint-se en la primera empresa a injectar gas renovable procedent d’un abocador a la xarxa de distribució de gas nacional. La planta de gas renovable des de la qual ho va fer està situada al Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès, al costat d’un abocador de residus urbans, a partir dels quals es genera el biogàs, al qual s’elimina el CO₂ per poder utilitzar-lo energèticament.

Després d’una inversió de 2,2 milions d’euros, aquesta planta de biometà es va estrenar el passat mes de juny, en fase de proves. Actualment, ja ha superat aquest període inicial i anirà guanyant capacitat per produir energia, amb la previsió que arribi al seu màxim, de 12 GWh/any de biometà, de cara a l’any que ve, segons explica el responsable tècnic de Projectes Biometà de Naturgy, Ignasi Mallol. Això equival al consum anual de 3.200 llars. És a dir, podrà evitar l’emissió a l’atmosfera de 2.400 tones de CO2/any, una quantitat equivalent a plantar uns 5.000 arbres.

La planta de gas renovable de Naturgy a Cerdanyola del Vallès podrà evitar l’emissió a l’atmosfera de 2.400 tones de CO2/any, una quantitat equivalent a plantar uns 5.000 arbres

Part del biometà generat en aquesta planta es destinarà a mobilitat sostenible, gràcies al contracte de subministrament que Naturgy ha signat aquest mes amb Aquaservice. La distribuïdora d’aigua, que serà la primera a Espanya a utilitzar aquest gas en la seva flota de repartiment d’última milla, evitarà l’emissió a l’atmosfera de fins a 350 t CO2/any, que equival a retirar de la circulació d’una ciutat 53.000 vehicles durant un dia.

El projecte de Cerdanyola del Vallès, juntament amb altres que està desenvolupant Naturgy a la resta d’Espanya, responen al seu objectiu que, el 2050, tot el gas que circuli per les seves xarxes sigui d’origen renovable. Per a això, està digitalitzant la seva infraestructura de distribució amb la mirada posada en l’entrada massiva de gasos renovables i està analitzant projectes de biometà i hidrogen per valor de 4.000 milions d’euros en el marc dels fons europeus.

Una altra experiència amb gas renovable que s’ha produït a Catalunya és el projecte Life Methamorphosis, en el qual han participat l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Ajuntament de L’Hospitalet, Aqualia, FCC Medio Ambiente, Naturgy i Seat. Aquesta iniciativa explora tecnologies que permetin també recuperar els residus orgànics generats tant en entorns urbans com rurals i convertir-los en biometà.

Dins del projecte Life Methamorphosis, Naturgy ha transformat purins d’una planta agroalimentària situada a Porgaporcs, a prop de Lleida. El gas renovable obtingut es pot utilitzar per omplir el dipòsit de vehicles amb motor de consum de gas o per ser injectat en la xarxa de gas natural, com en el cas de la de Cerdanyola del Vallès.