Opinió

Gaudir Ildefons Cerdà

A pesar dels recents homenatges al nostre llegendari urbanista, la figura d’Ildefons Cerdà encara resta inconeguda

Llegint el meu estimat The New Barcelona Post, vaig saber que, farà cosa d’un mes, la nostra ciutat (autoritats incloses) va retre homenatge a Ildefons Cerdà encastant una placa al número quaranta-nou del carrer Bruc, indret on residí durant anys. Cal aplaudir el conciutadà Pere Calvet —degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya (cal recordar que Cerdà era enginyer, no pas arquitecte, com encara pensa el comú de la tribu)— per ser trencagel d’aquesta iniciativa. En saber-ho vaig precipitar-me a l’indret per veure l’objecte en qüestió, una còpia descaradíssima de les blue plaques londinenques; la rodona és un pèl difícil de veure, sobretot atesa la nova i espantosa costum de tintar els edificis de l’Eixample amb rètols d’establiments autènticament nauseabunds i d’altres andròmines decoratives; però els cerdanistes agraïm aquest gest, només faltaria.

Estic d’acord amb l’alcalde Collboni quan, a la inauguració de la cosa, digué que això és encara un “petit gest” de dimensions raquítiques si hom para esment en tot allò que la nostra ciutat deu al seu demiürg. Potser la tasca de restitució començaria amb treure el bon nom d’Ildefons Cerdà de la seva plaça actual, un dels indrets més sòrdids de Barcelona, que no només s’allunya de l’Eixample fins a Sants-Montjuïc, sinó que representa tot el caos i el desori que el nostre protagonista hauria blasmat.

Coincideixo amb barcelonòlegs com Lluís Permanyer en proposar que la Plaça Cerdà sigui al bell mig de la Quadrícula, més en concret al creuament entre el Passeig de Gràcia i la Gran Via de les Corts Catalanes, una rotonda que podria ampliar-se per construir-hi un monument. Perquè, ai las, a diferència d’alguns dels seus competidors (com Rovira i Trias), Cerdà encara no té estàtua.

La transformació de Barcelona en una ciutat moderna, a través de la Quadrícula, va cimentar-se en una base filosòfica autènticament titànica

Fa ben poc, coincidint amb el bicentenari del Passeig de Gràcia, l’Ajuntament instal·là de forma efímera una escultura (bastant mediocre, si em dispensa el seu autor, Lluís Lleó) inspirada en el pla original del barri, tot just a l’encreuament que fa de bressol al Palau Robert. De nou, s’agraeix l’intent, però no hi hauria res més oportú per indultar Cerdà (així ho expressava Xavi Casinos aquí al Post) que tornar-lo al seu barri i dedicar-li un monument que foti tombar d’esquena.

Tot això pel que fa a l’aspecte visual; però a Cerdà encara també se l’ha d’estudiar. Els que hem llegit la seva mítica Teoría general de la urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona de 1867 ens hem hagut d’empassar reedicions que se’n van fer durant els anys setanta (per fortuna, l’Institute for Advanced Architecture of Catalonia el versionà a l’anglès en una versió exemplar).

Si llegim Cerdà el gaudirem més, i després de fer-ho segur que no permetrem que la plaça del nostre fundador sigui un abocador espantós

Seria ben oportú que la Teoria General cerdanesca tingués un versió crítica i actualitzda en català, a fi que la majoria de lectors poguessin entendre que la transformació de Barcelona en una ciutat moderna —a través de la Quadrícula— va cimentar-se en una base filosòfica autènticament titànica. Caldria rellegir Cerdà, no només per deixar de ressuscitar-lo o indultar-lo, sinó per començar a gaudir-lo, més enllà de la seva condició de figura sacralitzada. Els reconeixements simbòlics com la placa del carrer Bruc són coses de ciutat normalitzada, i jo que els celebro, però aquesta nostra tribu és especialista en salvar l’estètica oblidar-se dels fonaments que es guarden a les biblioteques. Si llegim Cerdà el gaudirem més i, creieu-me, després de fer-ho segur que no permetrem que la plaça del nostre fundador sigui un abocador espantós, i també li regalarem el panteó que es mereix. Faci’s, ho prego.

Compartir
Publicado por
Bernat Dedéu

Artículos recientes

  • Trencadís

Les galeries catalanes viatgen cap a Arco

La fira d'art contemporani madrilenya també comptarà amb projectes d'artistes catalans

21 de febrer de 2025
  • Good News Barcelona

El Parc Científic de Barcelona s’acomiada de la seva acceleradora després de captar 107 milions

No s'ha posat sobre la taula cap continuació d'aquest programa per donar suport a 'startups'…

21 de febrer de 2025
  • Good News Barcelona

Mango torna a apostar per la Diagonal amb la primera botiga de la seva línia de llar

La cadena de moda suma un nou local a l'avinguda, on acaba d'inaugurar una 'flagship'

21 de febrer de 2025
  • Good News Barcelona

La multinacional Foundever obre un laboratori de IA global a Barcelona

La companyia especialitzada en atenció i experiència del client aposta per la ciutat com a…

21 de febrer de 2025
  • Good News Barcelona

La Barcelona de l’espectacle exhibirà la seva potència i reptes a Moments Estel·lars

La pròxima sessió del cicle organitzat per ‘The New Barcelona Post’ se submergirà en un…

20 de febrer de 2025
  • Gastronomia

Passeig de Gourmets s’uneix a la moda del vespreig amb tapes i entrepans d’estrella Michelin

La ruta gastronòmica de Passeig de Gràcia introdueix el vespreig i els sopars musicals per…

20 de febrer de 2025