No és la primera vegada que algú proposa una ciutat governada per gestors. No és el mateix plantejar el “govern dels millors” que apuntar, directament, a una gestió apolítica i sense ideologia. La persona que ha llençat aquesta idea els darrers dies es planteja ser candidat a l’alcaldia, però paradoxalment diu que no vol fer política: la idea és agafar gent sense condicionant ideològic i, a partir d’aquí, prendre les decisions més eficients o més eficaces o més objectivament profitoses en el balanç de resultats. Se suposa que el judici d’aquests resultats s’haurà de fer mitjançant un excel, o un powerpoint ben explicat a tothom, perquè es tracta de no oferir missatges polítics sinó la freda garantia que aquella opció és la millor. Deixi les decisions de la seva vida per als tècnics. Doni pas a la gestió professional dels afers col·lectius. Faci com jo, no es fiqui en política.
Si això és així, anem a posar alguns exemples aplicats a Barcelona per veure si pot funcionar la fórmula: per exemple, el tramvia per la Diagonal. Un projecte que ha estat rebutjat en referèndum per la ciutadania i que, tantes vegades com s’ha presentat al ple del consistori, també ha estat rebutjat. Però que tot i així es farà, perquè suposo que els ciutadans no en sabem prou i els nostres representants no voten prou bé, i en canvi deu haver-hi importants informes tècnics que avalen la seva construcció. Uns informes que deuen parlar de mobilitat i de sostenibilitat, del fet que cal apostar per un transport públic no contaminant i que, suposadament, l’ús del tramvia descongestionaria de cotxes el centre. Bé, això és prefectament possible. Tot i així, seria també perfectament possible que existissin diversos informes tècnics (també d’alta qualificació professional) que aconsellessin renunciar al projecte perquè la descongestió no s’aconsegueix eliminant calçada, perquè per a transport públic no contaminant ja tenim els busos i vehicles elèctrics, i perquè es poden connectar els tramvies sense afectar aquest eix central amb una cicatriu gran i permanent. Arribats a aquest punt, quin informe triarem? Qui tria entre els tècnics? Un robot? Hi ha una manera objectiva de determinar quin especialista és millor i i quin és pitjor? Anem a currículums, a rànquings, a quantitat de projectes executats amb èxit? I, fins i tot així quants serien suficients i què seria l’”èxit”? Conec un governant, molt poc democràtic, que tècnicament sabia construir uns pantans excel·lents. I molt exitosos.
Un altre cas: per exemple, les superilles. Una idea que, més enllà dels despatxos d’arquitectes o urbanistes, responia en teoria a una necessitat ideològica. Un principi bastant compartit, per cert: fer més habitables les illes de cases de la ciutat creant espais lliures de cotxes i oferint més calçada als vianants. Tan compartida, era la idea, que l’alcalde anterior ja va impulsar-ne els primers projectes. Ara bé: posar-les en un lloc o un altre, obeirà a criteris tècnics o polítics? La gran pregunta seria, per exemple, si l’Eixample es pot permetre una superilla en el seu cor geogràfic i de densitat urbana. Sí? No? Afavorirà això la descongestió automobilística o bé, pel contrari, crearà un caos circulatori permanent i encara més contaminant? Tenim alternatives al cotxe prou ben preparades? Com anem, de transport públic eficaç i regular? I com anem, de pàrquings als accessos de la ciutat? I la gent que fa servir el cotxe per treballar, de forma encara necessària, què haurà de fer? Totes aquestes preguntes tenen resposta eminentment tècnica, o bé cal tenir una visió ideològica per a decantar la decisió? De nou, qui nomena el tècnic? Haurem de confiar en la seva autoafirmació que “I am not a robot” o bé, precisament, farem veure que hi ha una manera no política de prendre decisions col·lectives? I encara més important: la gent seria capaç de creure-s’ho, això?
El mateix postulant a candidat va afirmar, fa uns anys, que en un determinat referèndum ell votaria que sí i immediatament marxaria del país. Suposo que es tractaria d’una decisió tècnica, avalada per diversos estudis i balanços, fruit d’un indiscutible full de resultats i certificat per la més prestigiosa de les consultories de la metròpoli. Si no, seria francament decebedor. Prendre decisions per convicció humana, o per principis. No, tu no. A tu, precisament, no t’hi veig.