Gir teatral a Muntaner

El número 4 del carrer Muntaner ha recuperat la seva ànima teatral. El passat mes d’octubre, la històrica sala va reobrir les seves portes de la mà del showman Toni Cano i altres socis que han decidit donar-li una nova vida a l’espai que va ser entre 1927 i 1979 la llegendària sala Emporium, on Charles Aznavour va debutar a Barcelona i per on van passar grans estrelles de la cançó com Gilbert Becaud. En aquesta ocasió, el local reobre consagrat a la comèdia, un gènere que molts consideren el germà petit del teatre, com la sarsuela respecte a l’òpera, però que atrau un nombrós públic disposat a divertir-se amb l’humor. La de Muntaner és l’única sala de la ciutat dedicada íntegrament al gènere de la comèdia.

La reobertura de la sala és una iniciativa privada impulsada per Cano en què també participa, entre d’altres, la productora Corta el Cable Rojo, que fa 15 anys va posar en marxa a Madrid un espectacle amb el mateix nom i que ara és un dels que formen part del cartell del Teatre Muntaner, juntament amb altres, inclòs un muntatge del mateix Cano. Actualment, se’n pot gaudir a Madrid i a Barcelona, ​​a càrrec de companyies locals, i n’hi ha una tercera que ho fa de forma itinerant per tot el país.

Abans, l’espectacle es programava a l’Apolo, però va sorgir l’oportunitat d’adquirir la sala de Muntaner i Cano i els seus socis no s’ho van pensar dues vegades. “És una forma de participar en l’estratègia de Barcelona de recuperar una oferta teatral potent”, assenyala el showman, que desitja que aviat s’uneixin a aquest esforç l’Arnau i el Principal, dues històriques sales que fa anys que estan tancades

Un dels primers reptes a què s’han hagut d’enfrontar els propietaris del Teatre Muntaner ha estat la seva actualització tecnològica. “Hem hagut de migrar de l’analògic al digital, i quant a la il·luminació, passar de la incandescència als leds”, apunta Cano. Un altre repte en què estan immersos és recuperar la memòria de la sala i de les seves diferents vides des del 1927. Després de tancar la històrica Emporium, la sala es va convertir en discoteca, primer sota el nom de Muntaner 4 Discorama i després com a Shadows. L’any 1996 es va produir un gir radical i la sala va passar a ser teatre fins al 2018, quan va tancar. Cano i els seus han decidit seguir la línia teatral, però enfocada a la comèdia.

La recuperació de la memòria de la sala resulta una tasca més àrdua del previst. Han pogut rescatar molt de material gràfic, però hi ha un gap temporal de l’època de Shadows. Malgrat tot, continuen amb la tasca i ja tenen clar que una de les plantes del teatre tindrà una vocació museística. De moment, ja poden admirar-se en alguna paret collages de l’època d’Emporium, confeccionat amb fotos de les estrelles que durant cinc dècades van passar pel seu escenari. Volen tenir llesta tota aquesta feina per a quan d’aquí a dos anys la sala commemori el seu primer centenari.

Cano, originari del Bon Pastor, un dels barris més humils de Barcelona, ​​reconeix que encara han de treballar molt ell i els seus socis perquè l’aventura que han emprès sigui rendible, però és optimista —potser perquè ve d’un barri on els seus veïns s’ho van haver de treballar molt— i està convençut que l’aposta per reflotar el teatre a Barcelona és la correcta, i afegeix que hi ha un turisme potencial per a aquest sector. Això coincideix amb el gir cap a la cultura que ha experimentat l’estratègia de la ciutat per a captar visitants.

El nou Teatre Muntaner té capacitat per a una mica més de 200 persones que ja gaudeixen d’una oferta de comèdia que va creixent. A més de Corta el cable rojo i l’espectacle Traficante de endorfinas de Cano, a la programació de la sala es troben també Nozing; Mejor locas que mal acompañadas; Saludos cordiales; A quien no le va a gustar; Oye Siri, dime Joan; Perdone, caballero; Sirviendo comedia, i Conversaciones con mi mente. També hi ha espai per a l’il·lussionisme amb Wow, perquè Cano sosté que la màgia també és un espectacle de comèdia.

Muntaner es consagra a la comèdia i tant de bo es contagiï tot el carrer.