El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha avançat que la tramitació parlamentaria de la Llei del Tercer Sector es troba en la seva fase final, amb la seva aprovació prevista per a abans de l’estiu. El text que està enllestint el Parlament servirà per dotar de reconeixement i seguretat jurídica a les entitats socials, així com regular els mecanismes de col·laboració del tercer sector amb l’administració pública i el sector privat. “És el reconeixement polític d’una realitat que avui la proclamem, però que no té cap marc legal que la reconegui. Existeix, està passant, però no tenim una llei que digui això és el tercer sector i amb el tercer sector anem a fer aquestes coses”, ha sostingut el conseller en una nova edició del cicle The New Barcelona – Moments Estel·lars, on ha estat acompanyat per la directora general de la Fundació Catalunya La Pedrera, Marta Lacambra. La sessió ha comptat amb la col·laboració de CASA SEAT, Must Media Group i Barcelona Global.
Aquesta serà una de les vies per reforçar un tercer sector amb molta tradició a Catalunya, però afectat per les retallades de la darrera crisi econòmica, un agreujant de les seves mancances estructurals històriques. La nova norma per donar un marc a entitats com les fundacions, les associacions i les cooperatives, promoguda per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social i La Confederació, s’acompanyarà per una altra, la Llei dels instruments de provisió del sistema públic de serveis socials, pensada per modernitzar el model de concertació i passar de prioritzar en el procés de contractació l’oferta econòmica a la qualitat del projecte i l’atenció a la persona. Però, segons ha remarcat Campuzano, aquesta darrera norma serà menys probable que s’aprovi en aquesta legislatura, amb les eleccions previstes per a d’aquí menys d’un any.
El conseller també ha aprofitat per reclamar “un acord de país” que garanteixi l’equiparació salarial dels treballadors del tercer sector, majoritàriament dones, una de les principals amenaces del sector. “Aquest model té una feblesa enorme: la diferència de salaris entre les treballadores del tercer sector i les treballadores amb les mateixes tasques quan treballen al sector salut o a l’administració pública”, ha sostingut Campuzano. “Avui una infermera de salut pot arribar a cobrar un 96% més que una infermera a una residència, o una auxiliar de geriatria està cobrant menys que una caixera de supermercat”, ha exposat. “Ens trobem davant d’un repte enorme. Hem de posar-hi recursos i, per això, és imprescindible un acord de país per aconseguir l’equiparació salarial de les treballadores de l’àmbit dels serveis socials”, ha manifestat. Segons Campuzano, aquests salaris que estan molt per sota del que tocaria no és només un problema de “dignitat”, sinó que impediran en el futur a les entitats poder trobar els treballadors que necessiten.
A tot això, Lacambra ha reclamat a l’administració “més confiança” en les entitats socials, moltes vegades, ofegades per tota la burocràcia que han de complir. “A partir del recel i la desconfiança, la burocràcia ens està atrapant a tots. Ens estem complicant la vida de manera extraordinària”, ha subratllat la directora general de la Fundació Catalunya La Pedrera. La seva és una de les 3.000 entitats d’àmbit social que hi ha a Catalunya, segons xifres del Departament d’Afers Socials, amb una plantilla global de 100.000 treballadors i un abast d’un milió d’usuaris, reforçats per una xarxa de voluntariat de 300.000 persones.
En el cas de la Fundació Catalunya La Pedrera, hereva de les caixes d’estalvi de Catalunya, Tarragona i Manresa, el seu impacte s’expandeix per tot Catalunya. A través dels seus tallers de memòria per a malalts d’Alzheimer i Parkinson, la fundació atén cada dia a 2.000 persones arreu del territori. Bona part dels recursos els obté amb el seu principal actiu, La Pedrera, visitada per un milió de turistes a l’any. Però també s’encarreguen d’explotar Món Sant Benet, un monestir que, segons indica Lacambra, s’ha convertit en el tercer generador d’ocupació al Bages després d’Ausa i Tous. Fins i tot, tenen en propietat el 0,5% del territori de Catalunya, un total de 9.000 hectàrees de patrimoni natural, de les quals el 70% són zones boscoses, amb trossets a Montserrat, el Delta de l’Ebre, el Cap de Creus, Tavertet o el Congost de Mont-rebei.
“La nostra supervivència no va ser fàcil, procedíem d’un entorn financer on no ha quedat res. Gràcies a la Llei de fundacions especials vam aconseguir tornar a posar en funcionament uns estatuts i un patronat. Teníem un patrimoni, però no teníem ni un euro, per tant, vam haver de començar a imaginar quin rendiment es podia treure de La Pedrera i Sant Benet”, ha explicat Lacambra. Actualment, el pressupost de la fundació se situa en els 42 milions d’euros.
Un sector amb arrels medievals
El tercer sector té una història que es remunta a molt temps enrere i que és fruit de “la societat civil organitzada” que caracteritza Catalunya. L’origen d’aquestes entitats ara anomenades sense ànim de lucre, perquè ni són l’administració ni són empreses privades, va començar a aparèixer amb la revolució industrial a partir de la segona meitat del segle XIX. “En un moment en què no existia l’estat del benestar, la societat civil es va començar a articular per respondre als riscos socials associats a la industrialització, a la pèrdua de feina, a posar-se malalt, a tenir un accident o a fer-te gran i deixar de viure del teu treball”, ha explicat Campuzano. També es van reforçar durant la dictadura franquista, fins que, amb l’arribada de la democràcia, els diferents governs van configurar un model d’atenció en col·laboració amb aquestes entitats històriques, especialment, en el camp de la discapacitat, la gent gran i la infància.
Ara bé, segons ha subratllat el conseller, algunes d’aquestes iniciatives troben els seus orígens en l’edat mitjana, amb moltes de les fundacions que gestionen residències a diferents municipis procedents d’antigues organitzacions religioses que prestaven serveis de caritat o d’hospici.
Segons el conseller, “les entitats del tercer sector no només són proveïdores de serveis, són també un motor de reivindicació de drets”. “Tenen un alt valor, perquè ajuden a fer comunitat, a sentir-nos membres d’una mateixa societat que persegueix unes causes comunes”, ha reflexionat. Campuzano ha destacat també “la capacitat de resiliència” del sector, que, tot i patir la crisi, “va aguantar bé l’estrebada de les polítiques d’austeritat”. “Sempre es parla de la crisi del món associatiu, però té una salut de ferro”, ha subratllat. “Malgrat l’individualisme creixent i les xarxes socials que ens aïllem, hi ha milers de persones compromeses amb les causes socials”, s’ha felicitat, fent referència de nou als més de 300.000 voluntaris del tercer sector. Finalment, el conseller ha assegurat que el Govern “no treballa per nacionalitzar el tercer sector”, en referència als col·lectius que reclamen que totes aquestes entitats siguin absorbides per la Generalitat.
