Fiestas de Gràcia de 2024.
La calle Tordera ultimant els preparatius per a les festes de Gràcia. © TheNBP

Gràcia es guarneix per a una versió més tranquil·la i veïnal de les seves festes

La festa major més emblemàtica i multitudinària de Barcelona programa concerts i activitats en un barri amb 23 carrers guarnits i una 'nit tranquil·la' com a novetat

Una nit sense concerts ni música amplificada; un canvi de dates del concurs de carrers guarnits amb l’esperança de reduir aglomeracions, i una ferma aposta per les activitats inclusives marquen les festes de Gràcia d’enguany. La festa major més concorreguda de la ciutat busca maximitzar la seva essència, encarnada en els balls d’orquestra, els sopars comunitaris i els imprescindibles carrers guarnits, en una edició que s’allargarà des del dijous fins al proper dimecres, precedida per un pregó que donarà el tret de sortida a les festes aquest dimecres.

De fet, els pregoners d’enguany representen tota una declaració d’intencions d’aquesta voluntat de potenciar l’essència de la festa major. Els gegantons Torradet i Gresca, dues figures que formen part de l’imaginari festiu del barri, seran els encarregats de l’inici a la festa. Els dos gegantons, que fan 25 anys, reflecteixen la determinació de recuperar el caràcter originari de la festa i de posar als veïns al centre, fugint de la massificació i de les aglomeracions.

Amb aquest objectiu, la festa ha programat per a enguany una novetat: una nit tranquil·la en la qual la música no sonarà pel barri, ni en concerts ni en altaveus. La calma imperarà a Gràcia la nit del diumenge 18, per deixar als sopars de germanor, amb veïns prenent els carrers amb taules, cadires i amb l’ambient festiu veïnal. Concebuda pels organitzadors, la Fundació Festa Major de Gràcia, aquesta vetllada aspira a millorar la convivència amb els veïns que no solen participar en les activitats nocturnes de les festes i, a més, reduir l’efecte crida dels centenars de visitants que es desplacen diàriament a la vila per gaudir del seu ambient, els seus concerts i la decoració dels seus carrers.

Aquesta no és l’única mesura enfocada a potenciar el caràcter veïnal d’unes festes que compten fins i tot amb controladors d’accés als carrers per combatre les aglomeracions. En un intent de reduir-les, el guanyador del concurs de carrers engalanats no es farà públic fins al dilluns, per intentar evitar que les multituds s’amunteguin en les guardonades ja des del cap de setmana, quan se solia resoldre el concurs. Són mesures que s’aprecien des de les comissions de festes dels diversos carrers que conformen la programació, i fins i tot algunes han anat més enllà. Per mirar de reduir l’arribada de visitants que col·lapsin els seus carrers i que les seves activitats morin d’èxit, diversos dels carrers opten per no donar publicitat a la seva programació, especialment  els concerts, com explica la Marta des de la comissió de festes del carrer Llibertat.

“Aquest és un any de proves i noves fórmules per evitar les aglomeracions, que inclou fins i tot una revisió interna de com fer els guarnits. Ara evitem col·locar elements a terra, perquè la gent pugui passar sense amuntegar-se”, relata Laia Miller des de la comissió del carrer Tordera. “Estem lluitant contra un gegant molt gran, però tots tenim la responsabilitat de contribuir a intentar evitar aglomeracions”, afegeix mentre ultima decorats que submergiran el carrer sota un banc de meduses. Des de l’experiència, Maite Torres del carrer Puigmartí aposta per anar més enllà: “Una nit tranquil·la és poc, s’hauria de programar més de dia i menys de nit”. Torres, que acumula més de 50 anys participant en la decoració del seu carrer, defensa que el més rellevant d’aquesta edició és que la voluntat de reduir aglomeracions i de centrar-se en els veïns és compartida per tots els actors de la festa: “Anem tots a la una”. 

A més de prioritzar mesures per enfortir l’essència veïnal de la festa i per a atenuar les aglomeracions, l’edició d’enguany s’ha marcat com a propòsit oferir propostes i activitats inclusives. D’aquesta manera, s’organitzaran visites per a persones amb mobilitat reduïda i també amb alta sensibilitat, així com rutes adaptades per a persones amb discapacitat. La conscienciació sobre la solitud no desitjada també s’ha fet un lloc en la festa: la plaça Joanic acollirà una programació específica sobre aquesta problemàtica el dimarts i el dimecres, amb activitats que aniran des de contacontes fins a espectacles de dansa, màgia i microteatre.

Gegantons de Gràcia
Els gegantons de Gràcia Torradet y Gresca, que seran els encarregats del pregó.

Aquest retorn als orígens mitjançant gegantons i sopars veïnals també es farà palpable al carrer Verdi, que ha preparat una decoració que traslladarà a les carpes que s’aixecaven a Gràcia durant la festa major des del segle XIX fins als anys 70. Aquests característics envelats retornaran als més nostàlgics a un passat que també es farà present als carrers Progrés i Puigmartí, que enguany rebran un reconeixement per acumular més de cent anys participant en la decoració de carrers. Enguany ho faran convertint Progrés en un homenatge als videojocs, i a Puigmartí en l’Antic Egipte.

Precisament Maite Torres i la seva família han format part d’aquesta història de la decoració del carrer Puigmartí: “Ja ho feien els meus avis, i després els meus pares. Jo ho faig des dels 14, i ara tinc 67”, explica mentre dona forma amb escuma a elements que donaran un aire faraònic al carrer. Les propostes de Progrés i Puigmartí s’inclouen entre les dels 23 carrers que participen enguany en el concurs, en el qual podrà veure’s a Mozart reconvertit en Japó, a Berga i Lluís Vives enfonsades al fons de la mar, a Providència traslladada a Las Vegas i a Ciudad Real com a Escola Republicana.

Preparativos de las fiestas de Gràcia
Els carrers de Gràcia estan immersos en els preparatius de les festes. © TheNBP

La tradició i la cultura popular també ocupa un paper rellevant en la programació: les festes començaran el dijous amb el Cercavila de Cultura Popular, i tindran com a cites destacades els gegants que prendran els carrers dissabte, i els castellers de diumenge. No obstant això, una tradició catalana arrelada al barri s’ha quedat fora de la festa: el correfoc i els altres actes de foc que estaven previstos finalment no s’inclouran en el programa degut a desavinences entre els col·lectius encarregats. No obstant això, les festes van molt més allà, i inclouen desenes d’activitats i propostes, incloses les fires d’artesans en la plaça de la Virreina i en la plaça del Diamant.

Excepte la silenciosa nit del diumenge, les festes de Gràcia oferiran actuacions vespertines diàriament

Tot i que aquesta edició aposti per una versió més tranquil·la de la festes, tota bona festa major té la música en directe com un dels seus protagonistes. Excepte la silenciosa nit del diumenge, les festes de Gràcia oferiran actuacions vespertines diàriament, que inclouran cites com els concerts del Festigàbal, que reunirà diversos artistes als jardins de la Sedeta el divendres i dissabte, amb artistes com Suu, Ven’nus i Heliogàbal Djs. Sabor de Gràcia actuarà el dissabte a la plaça del Sol, els sons del Carib inundaran la plaça Rovira i Trias el dimarts amb Drop Collective i la BCN Ska-Jazz Orquestra, i les veus de Magalí Datzira, Brigitte Emaga & the Essence i La Selva seran la protagonistes la nit del dimarts en la plaça de les Dones del 36. Durant totes les festes, la plaça es convertirà en un espai d’activitats en clau feminista, amb propostes dirigides a tots els públics que aniran de la dansa a la música, titelles i recitals literaris.

La reivindicació del rol de les dones també prendrà forma durant les festes, des d’un punt de vista històric. Gràcia aprofitarà l’altaveu de les seves festes per a fer el canvi oficial del nom de tres dels seus carrers. Fins ara dedicats a santes, se substituiran pels noms de les dones reals que van inspirar la seva nomenclatura, vinculades a familiars de la finca que se situava en els terrenys. Així, Santa Àgata passarà a ser el carrer de Àgata Badia i Puig-rodon; el de Santa Rosa serà el de Rosa Puig-rodon, i el de Santa Magdalena, el de Magdalena E. Blanc. Aquests canvis seran un altre element distintiu d’unes festes que miren més enllà de la celebració i busquen fomentar la convivència i un model inclusiu, alhora que preserven l’essència del barri i de la seva emblemàtica festa major.