Unes línies vermelles poden despistar a un conductor que no hagi estat abans al pàrquing de la plaça de la Revolució, a Gràcia. No corresponen a cap plaça de cotxe i es creuen amb les existents, fins i tot trepitgen els senyals de trànsit que indiquen el sentit de la circulació. Fins que no es veu el nom Refugi 267 escrit a terra, algú pot pensar que es tracta d’algun error, bastant exagerat, de càlcul en el disseny de l’aparcament. Pot ser que la paraula refugi tampoc doni la clau a molts d’allò que passa en aquesta planta, en un país en què la memòria és encara una de les seves principals assignatures pendents. Per sort, hi ha uns panells informatius que donen més pistes sobre aquestes línies vermelles que ressegueixen el que va ser un lloc on protegir-se de les bombes durant la Guerra Civil.
El refugi antiaeri de la plaça de la Revolució es va trobar fa gairebé 30 anys. Corria l’any 1994 i s’havia començat a construir un pàrquing subterrani. Va ser llavors quan van emergir els passadissos i habitacions que havien utilitzat els veïns de la zona, molts dels quals encara recordaven la seva existència. Visites acordades amb la constructora, tot i que algunes també van ser clandestines, van permetre tornar a recórrer els passadissos d’aquell espai que havia estat clausurat per la dictudura el 1939.
En aquell moment, es va poder copsar la magnitud de la construcció, tal com recorda Josep Maria Contel, un dels veïns, a banda de membre del Taller d’Història de Gràcia. El refugi de la plaça de la Revolució va comptar amb 163 metres de galeria a 12 metres de profunditat i tenia capacitat per a fins a 400 persones. Es va dissenyar amb tres entrades i diversos espais on esperar que paressin les bombes però també on curar ferits. Va ser considerat com un dels més avançats del moment, amb infermeria i farmaciola inclosos, a més d’instal·lació elèctrica, aigua corrent i pous de ventilació. També hi havia lavabos per a homes i dones.
Va ser considerat com un dels refugis més avançats del moment, amb infermeria i farmaciola inclosos, a més d’instal·lació elèctrica, aigua corrent i pous de ventilació
L’entitat de la qual Contel forma part va ser la que va batallar per salvar una part del refugi de les obres del pàrquing i va aconseguir preservar una mínima part, menys d’un 5%, que ara conviu amb cotxes i motos estacionats a la quarta planta. S’ha conservat un tros dels set passadissos que va haver-hi i dues habitacions, destinades a la infermeria i la farmaciola. La primera encara té part d’un armari raconer, un taulell i un rentamans. En el terra d’aquesta sala, destaquen quatre forats que van servir per encaixar lliteres. A l’habitació annexa, la que va servir com a farmàcia, es manté un banc d’obra, un armari encastat i el quadre elèctric.
Després que la restauració de les restes d’aquest refugi antiaeri s’hagi anat endarrerint, encara més amb la pandèmia, Gràcia el recuperarà aquest mes d’agost, coincidint amb les seves festes. A partir del dissabte 12 d’agost, el Taller d’Història de Gràcia organitzarà visites de mitja hora per a grups reduïts, amb un preu de 3 euros. Una vegada passada la festa major del barri, es preveuen programar més visites, però encara cal concretar-ho.
El cost de les obres de conservació ha estat de gairebé 31.000 euros. S’ha volgut intervenir el mínim possible, desfent afegits que s’han dut a terme des que es va trobar l’any 1994, com una cobertura de les parets amb calç, detalla Montserrat Pugès, del servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona. “L’espai parla per si sol”, subratlla Pugès. Això sí, el que no ha ajudat ha estat que, durant tots aquests anys, l’espai hagi estat pràcticament oblidat i s’hagi pogut fer el que s’ha volgut, des d’utilitzar-lo com a magatzem durant les obres de construcció o accedir a ell sense problemes des de l’aparcament, critica Contel, qui a més afegeix que els veïns que el van visitar clandestinament quan es va descobrir el 1994 es van emportar les poques coses que quedaven. Tot el que va desaparèixer ara serviria per a la recreació històrica.
El consistori, sent conscient que cada vegada apareixen nous refugis antiaeris per la ciutat, ha decidit posar el focus en aquest en la salut i la higiene, tenint en compte el bon estat que presenta la farmàcia i la infermeria, malgrat els furts i l’abandó. Com altres camps, la sanitat va avançar a passos de gegant durant la Guerra Civil, havent de fer front a ferides i infeccions greus i contínues, amb fites com el mètode de neteja de ferides del doctor Trueta —amb aigua i sabó— o les transfusions de sang, aspecte àmpliament tractat en el centre d’interpretació de Batea (Tarragona) dedicat a l’atenció sanitària durant la Batalla de l’Ebre.
L’objectiu d’aquesta tematització dels refugis antiaeris de Barcelona és teixir un mapa urbà on les diferents parades parlin cadascuna d’un tema en concret. Així s’animarà a visitar més d’una per aprofundir el coneixement sobre aquests espais que els barcelonins van començar a excavar a principis de 1937 per protegir-se dels bombardejos de les tropes franquistes. I és que Barcelona té documentats un total de 1.300 refugis construïts durant la Guerra Civil, especialment concentrats a l’Eixample, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. Recentment, l’antiga presó de la Model ha acollit una extensa exposició sobre aquesta qüestió. Per a aquells que es preguntin si hi ha més refugis com el de la plaça de la Revolució encaixats en pàrquings, Martel, que va començar a investigar profundament aquesta part de la història de la ciutat quan es va topar amb el de Gràcia, assenyala que hi ha un similar a l’Avinguda Josep Tarradellas, tot i que no està museïtzat.
