Tinc la sensació que fa massa anys que la UE està vivint la famosa i dissortada història de la granota dins l’aigua bullint, que no s’adona que ha de fer un salt definitiu i radical per situar-se en una posició més avantatjosa davant el nou escenari econòmic global. També tinc la sensació que des del cofoisme europeu i el sobre excés de regulació, la implementació de les inversions que han de garantir la famosa autonomia estratègica apuntada per Draghi avança a un ritme massa lent.
Tanmateix, la presidenta Von der Leyen diu que Europa no arriba tard a la Intel·ligència Artificial i anuncia 200.000 milions d’euros per una IA pròpia, mentre que Macron treu pit de Mistral AI, la startup francesa d’intel·ligència artificial propietària de Le Chat, una IA generativa que intenta competir amb ChatGPT i DeepSeek.
Europa vol competir en IA defensant un model regulatori que protegeixi els nostres valors, mentre que les companyies d’IA reclamen desregular atès que no poden competir amb igualtat de condicions. Com sempre, el conflicte d’interessos està servit, i la cultura europea és molt reticent a desregular.
Dins d’aquest context europeu, Barcelona es troba en una posició privilegiada per esdevenir un referent en intel·ligència artificial. La ciutat ha estat seleccionada per albergar una de les set fàbriques d’IA impulsades per la Unió Europea, un projecte liderat pel Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), que comptarà amb una inversió de més de 174 milions d’euros per part de la Comissió Europea, el Govern espanyol i la Generalitat. Aquesta iniciativa permetrà democratitzar l’accés a la supercomputació, facilitant que empreses, pimes i startups desenvolupin projectes en IA sense costos inassolibles.
El BSC també ha presentat recentment el primer ordinador quàntic d’Espanya amb tecnologia 100% europea, finançat per Quantum Spain. Aquest avenç té el potencial de resoldre problemes complexos en sectors estratègics com el trànsit, les xarxes intel·ligents i el desenvolupament de fàrmacs, consolidant Barcelona com un epicentre d’innovació tecnològica.
Europa ha d’aprendre a desaprendre, a desfer el nus de la regulació
Però perquè Europa pugui realment competir en aquest sector, cal aprendre a desfer el nus de la regulació sense trair els valors europeus per intentar estar en igualtat de condicions que altres potències com els Estats Units o la Xina. Això significa no només simplificar les normatives sinó també activar sistemes àgils d’inversió público-privada.
Malgrat els reptes, Barcelona té una oportunitat única per liderar el desenvolupament de la IA a Europa. Amb inversions estratègiques i una aposta per la col·laboració público-privada, la ciutat pot consolidar-se com un referent en innovació tecnològica. Però perquè aquest futur es faci realitat, Europa ha d’aprendre a desaprendre: a desfer el nus de la regulació per tornar a aprendre a competir en un mercat global cada cop més exigent.
La fira d'art contemporani madrilenya també comptarà amb projectes d'artistes catalans
A pesar dels recents homenatges al nostre llegendari urbanista, la figura d’Ildefons Cerdà encara resta…
No s'ha posat sobre la taula cap continuació d'aquest programa per donar suport a 'startups'…
La cadena de moda suma un nou local a l'avinguda, on acaba d'inaugurar una 'flagship'
La companyia especialitzada en atenció i experiència del client aposta per la ciutat com a…
La pròxima sessió del cicle organitzat per ‘The New Barcelona Post’ se submergirà en un…