Quan se li pregunta pels nervis, el conseller delegat de l’Emirates Team New Zealand, Grant Dalton, diu que només s’han de preocupar per guanyar la final. El seu equip, encarregat d’organitzar l’edició actual de la Copa de l’Amèrica després de guanyar la darrera, s’enfronta a la possibilitat de portar-se per tercera vegada l’històric trofeu i ho faran a aigües barcelonines. Va ser aquí on l’esportista i empresari neozelandès va triar instal·lar-se fa dos anys, una oportunitat que les administracions de la ciutat van aprofitar per reviure l’esperit olímpic, tot i que fos una competició poc, o res, coneguda entre els locals.
Dalton (Auckland, 1957) ha dedicat tota la vida a la nàutica, començant a navegar amb només vuit anys. En el procés de selecció d’una nova seu per a la regata, va pensar en els Jocs Olímpics de 1992, per com va brillar la capital catalana, però també perquè aquest va ser el millor any per a la vela de Nova Zelanda, que es va emportar quatre medalles. La seva primera vegada a Barcelona va ser fa més de vint anys, amb The Race, coneguda com la Regata del Mil·lenni, una competició que sortia des de la ciutat per fer la volta al món, acabant a Marsella. Aquella vegada el seu equip va ser el que va quedar primer, després de completar la ruta en 62 dies.
— Esteu preparats per compertir per la vostra tercera Copa de l’Amèrica?
— Mai saps quin serà el resultat. No serà fàcil, això segur. Mai cap equip ha guanyat la Copa de l’Amèrica tres cops seguits. Els estatunidencs van retenir la gerra de les 100 guinees durant 132 anys i ho van fer sota el mateix club nàutic, però sempre va ser amb un equip diferent. Així que cap equip ha estat capaç de guanyar-la tres vegades consecutives. Només dos equips han intentat guanyar-la tres vegades recentment. El suís Alinghi i l’estatunidenc Oracle, que va ser derrotat per nosaltres.
— Per què?
— Hi ha moltes raons per a això. Una d’elles és que, després de diversos anys, els equips poden tornar-se una mica autocomplaents, perden la gana, deixen d’innovar… Passen a estar menys preparats per assumir riscos. És comprensible perquè, quan no tens el trofeu, arrisques per guanyar-lo. Per això, nosaltres hem après de tot això i no ens veiem com el defensor de la Copa de l’Amèrica, sinó que diem que volem guanyar-la.
— Barcelona ajuda?
— Quan miro enrere i em remunto a fa dos anys, quan vaig venir aquí per primera vegada, no tinc cap dubte que va ser la decisió correcta triar Barcelona. L’Ajuntament, la Generalitat, el Govern central i el port han fet tot el que hem necessitat per organitzar el millor esdeveniment possible. Així que no me’n penedeixo en absolut. Més aviat tot el contrari. Probablement, ha estat la millor decisió que he pres.
— A menys d’un mes que tot comenci, com està la cosa?
— La competició estarà llesta, també la infraestructura. Això vol dir el nou Port Olímpic, però també tot el treball que ha fet el port que està a punt d’acabar. I la part baixa de la Rambla també està acabada per a la Copa de l’Amèrica, així que tot fa pensar que serà un esdeveniment brillant.
— Tot això facilita que la regata repeteixi a Barcelona en una nova edició?
— La veritat és que sí. Tots els equips estan molt contents aquí. És un lloc fàcil per viure. La sanitat és, probablement, la millor que hagi vist a tot el món. L’educació és excel·lent. És una ciutat icònica. Tots els ingredients són aquí. Això sí, crec que Barcelona rebrà competència d’altres ciutats perquè s’ha vist el que es pot fer i l’èxit que s’ha aconseguit. Hi haurà un procés, però, sens dubte, Barcelona començarà a la pole position, en el lloc número 1.
— Com ha estat captar finançament aquí?
— El finançament ha estat més fàcil, mai és fàcil, però ha estat més fàcil d’aconseguir des que ens vam mudar a Espanya i Europa. Amb el fus horari de la televisió, per exemple, ara s’arriba a una base massiva d’espectadors.
— Què li diria a les persones que protesten contra la celebració de la regata a Barcelona?
— Hi ha hagut petites protestes, però han estat variades, així que no crec que sigui correcte dir que es dirigeixen directament contra la Copa de l’Amèrica. Van en contra de l’excés de turisme, el capitalisme, la Fórmula 1, el Mobile World Congress… És a dir, crec que només som els següents. La gent té tot el dret a tenir la seva opinió i a protestar. El meu límit es creua quan fan mal, un mal intencionat, i això ha passat. Aquí és on crec que s’arriba massa lluny, i hem rebut vandalisme a super-iots, a la nostra botiga i a un rellotge amb un compte enrere per a la regata que vam posar amb Cupra a la platja. Això ja és massa. És deliberat i ho fan persones que no respecten la propietat dels altres.
— També es critica que la Copa de l’Amèrica tensarà més una ciutat amb massa turisme.
— Personalment, entenc les protestes contra el turisme que ve només quatre hores, estressa la infraestructura, augmenta el preu dels apartaments al centre de la ciutat i després, simplement, se’n va. Ho veig clarament ara que visc aquí i simpatitzo amb els que protesten, però no crec que acabi agafant una pancarta i em manifesti pel carrer. La diferència amb el turista de la Copa de l’Amèrica és que no ve quatre hores ni a passar la nit. Ve vuit o deu dies per veure part de la competició. Fins i tot potser se’n va de Barcelona i visita altres parts d’Espanya i Catalunya, tasta el vi i la gastronomia. Per això, no exerceixen la mateixa pressió sobre l’espai. És clar que són turistes i que, si estàs en contra que qualsevol turista vingui a la ciutat, mai guanyaràs aquesta discussió. Però sí que proporcionen un perfil bastant diferent.
“La gent té tot el dret a protestar. El meu límit es creua quan fan mal, un mal intencionat. Aquí és on crec que s’arriba massa lluny. És deliberat i ho fan persones que no respecten la propietat dels altres”
— Què quedarà a la ciutat després de la competició?
— Algun dels llegats haurien acabat passant igualment, però la Copa de l’Amèrica els ha accelerat. El Port Olímpic havia de revitalitzar-se, però la nostra arribada, i això passa a qualsevol lloc on anem, ha fet que ja estigui acabat. Si no, hauria trigat anys. La nostra aportació és que els projectes de ciutat, particularment a la costa, es posen en marxa més ràpid. També crec que un altre llegat serà que la ciutat es girarà cap al mar. Abans dels Jocs Olímpics, no ho feia i això es devia a la contaminació. Imagina’t, una de les ciutats més importants del Mediterrani! Les Olimpíades van canviar això i ara esperem que la Copa de l’Amèrica retorni a la gent a l’aigua, al mar.
— Què tenen de bo les platges de Barcelona?
— Una de les grans coses de Barcelona, no és així ni tan sols a Auckland, és la proximitat a les platges del camp de regates. L’aigua és molt profunda molt a prop de la platja i, a més, el vent predominant bufa cap a la costa. Això ens permet acostar molt els vaixells mentre naveguem, fent-los més visibles per a la gent. La platja és el nostre estadi. La veritat és que, quan vaig valorar Barcelona com a seu, això va ser una gran sorpresa.
— A quanta gent espereu?
— Crec que el que podem posar sobre la taula és el que va passar a València, on es van registrar dos milions més de visitants.
— Seria possible tenir un equip espanyol de cara a la pròxima edició?
— Aquí haig de dir que l’esport olímpic de més èxit per a Espanya és la vela i pocs en són conscients. Existeix una cultura molt forta, petita però molt forta. Fa unes setmanes, la selecció espanyola va guanyar la prestigiosa regata SailGP. De fet, van guanyar al meu equip. Aquest és el de nivell que hi ha. En aquest sentit, perquè hi hagi un equip espanyol a la Copa de l’Amèrica, ha d’haver-hi una persona que faci un pas endavant i digui, organitzaré això. Si algú ho fa, l’Emirates Team New Zealand li donarà suport. Cal tenir en compte que és bastant difícil començar de zero. És com intentar crear un equip de Fórmula 1 del no-res. Necessites l’ajuda d’un altre equip. Si la Copa de l’Amèrica es queda a Espanya, a Catalunya, a Barcelona, i aquesta persona fa un pas endavant podrà comptar amb el suport del meu equip.
“Crec que podem esperar aquí una cosa similar al que va passar a València, on es van registrar dos milions més de visitants amb la celebració de la Copa de l’Amèrica”
— Ja hi ha algun pla?
— S’està parlant d’això, però no directament amb nosaltres. També haig de dir que, si no guanyem, totes aquestes apostes es cancel·laran, així que la clau ara és centrar-nos a quedar primers.
— Deixarà alguna cosa més la regata a la ciutat?
— Per a mi, el més interessant és el creixement de la nàutica juvenil i ho hem vist quan viatjàvem per la costa catalana amb el trofeu. Si hagués de triar un llegat, seria que esperem deixar un interès per l’esport perquè els nens no es tanquin a l’habitació jugant a videojocs sinó que estiguin a l’aigua, a la platja, en un club nàutic.
— Precisament, el seu primer record amb la Copa de l’Amèrica és de quan era molt petit.
— Quan tenia 10 anys, a l’escola, ens van obligar a fer un discurs davant de tota la classe. Ja saps, és el teu primer discurs i estàs molt nerviós. El vaig fer sobre la Copa de l’Amèrica i, encara avui, molts, molts anys després, puc recordar gairebé tot el text perquè me’l vaig aprendre de memòria. Aquest va ser el meu primer contacte amb la competició.
— Per què la Copa de l’Amèrica?
— Perquè el meu amor per la navegació, fins i tot quan tenia 10 anys, ja era molt fort. A més, la Copa de l’Amèrica representava el cim d’aquest esport en aquella època i continua sent així. Vaig triar la Copa de l’Amèrica per a aquest discurs perquè, sense adonar-me’n, era al que aspirava a fer en la meva navegació. Ni en un milió d’anys podria haver sospitat que, molt de temps després, l’hauria guanyat dues vegades.
