En algunes zones de la ciutat de Barcelona s’hi està experimentant el mètode conegut com a “porta a porta”, que vol dir que llences les escombraries en horaris i dies convinguts. Dilluns i dimecres, posem pel cas, orgànica. Sempre solen ser dues bosses. Orgànica i vidre, plàstics i resta… La resta i l’orgànica són la mare dels ous. Visc en una zona on això passa. Però en aquesta zona, la majoria d’habitatges tenen una porteta que es pot obrir des de dins i des de fora, on es deixa la bossa fins que passen els escombriaires, per evitar els animals: senglars, gossos o gats. També, perquè d’aquesta manera, hom pot deixar la bossa una mica abans de l’hora de recollida.
La qüestió, si parlem d’una gran ciutat, com Barcelona, és si hi ha o no hi ha contenidors a prop. Si no n’hi ha, l’avi no atlètic no podrà anar a llençar, a altres barris menys sostenibles, la bossa. El treballador atrafegat, tot i que atlètic, tampoc se la podrà endur en el transport públic o en la bicicleta. La solució és, esclar, deixar la bossa a l’interior de la casa (a la cuina, si t’hi cap) fins que no arriba el dia. Hi ha bosses, com la dels plàstics o la del paper, que poden esperar sense ofendre. La de l’orgànica és una altra cosa. I la de la resta també si entre els habitants de la casa es posseeix un fill petit.
Si dimecres, vostè fa peix a la sal i síndria de postres, no podrà llençar les restes d’orgànica fins divendres, i si l’escalfament del planeta va al ritme que tots coneixem, dijous tindrà la cuina plena de mosques. Si vostè, que ha fet peix a la sal amb síndria, té un fill petit veurà que aquest fill petit farà el que fan tots els fills petits, que és contribuir al negoci de bolquers. El bolquer és un material fètid, impossible de guardar a casa. No es pot treure el nen a fer caca, com el gos, i no es pot baixar el material, ascensor avall, per dipositar-lo en una paperera del carrer (a les papereres hom hi llença el que vol) perquè Greta Thunberg ploraria i els veïns i el porter, també (per diferents motius).
Les solucions són dues. La primera, que et deixin llençar orgànica i resta cada dia. La segona, més dràstica, llençar el nen un dilluns o un dimecres, juntament amb el peix i la síndria. El bolquer, sobretot, l’endemà.
