Com sempre, el primer és triar entre Gryffindor (els bons), Slytherin (els dolents), Ravenclaw (els llestos) i Hufflepuff (ningú sap molt bé qui són). I, com a bon mag, es necessita una vareta, com si s’estigués de compres a l’Ollivanders del carreró Diagon, a la qual caldrà acompanyar amb un bon patronus per anar ben protegit. Un cop definits les credencials, ja es pot entrar a Harry Potter The Exhibition, l’exposició sobre l’univers màgic de Hogwarts que ha obert portes aquest divendres al Port Vell de Barcelona.
Amb entrades a partir de 14 euros (nens fins a 12 anys) i 19 euros (públic general), sense descomptes per a famílies, l’exposició per a fans de Harry Potter es podrà veure a Barcelona fins a l’abril de 2024. La capital catalana és la primera ciutat espanyola on la mostra fa parada i la tercera europea després de Viena i París. També s’ha pogut veure als Estats Units, a Filadèlfia, Atlanta i Nova York. Des que es va inaugurar a principis del 2022, ha sumat un total d’1,7 milions d’espectadors.
Amb una snitch daurada lligada al canell, en format polsera, els assistents s’aniran endinsant en el món màgic que va imaginar J.K. Rowling fa ara 26 anys. Res més entrar, apareixen les primeres edicions en castellà i anglès de La pedra filosofal, tornant al present aquella coberta groga de Salamandra que tantes vegades es va sostenir. Són l’únic testimoni dels llibres que van endinsar a molts a la saga de mags protagonitzada pel Nen Que Va sobreviure, atrapant a joveníssims lectors molt abans que les pel·lícules, les grans protagonistes de la mostra que s’ha instal·lat al Port Vell.
Pot ser que la tecnologia sigui l’opció més realista que existeix per acostar-se a la màgia de Hogwarts. Apropant a una pantalla aquesta snitch daurada atrapada en una polsera, els assistents van apareixent de cop al mapa que tantes vegades va ajudar al Harry i els seus amics. Si es pronuncia, sense vergonya i ben fort, Alohomora, apareix Hogwarts. Uns passos més endavant i ja s’ha arribat a la Sala dels Retrats, coronada per l’amfitriona de Gryffindor. I, si són aquí aquests quadres on els seus integrants es mouen i parlen, les habitacions de les quatre cases —Gryffindor, Slytherin, Ravenclaw i Hufflepuff — no estan massa lluny.
Un barret seleccionador virtual confirma els colors de cadascú. Com s’ha adaptat als temps, també dispara una fotografia. No obstant això, l’exposició sobre l’univers Harry Potter permet una llicència impensable a l’escola de màgia: passejar-se per les habitacions de les cases enemigues sense la por de perdre punts per tafaners. Una oportunitat d’or que permet recordar qui era Cedric Digory, l’únic Hufflepuff una mica conegut.
Havent deixat els baguls a les habitacions, toca anar al menjador per agafar forces abans de classe. Alguna cosa tindrà Barcelona que les espelmes també queden suspeses a l’aire com a Hogwarts, tot i que el sostre sigui més modest que el que els fans de Harry Potter recorden de les pel·lícules. Amb la panxa plena, no hi ha excusa per no presentar-se a la classe de Pocions, en la qual caldrà seguir alguna recepta si es vol aconseguir algun punt per a la casa a la qual es representa. Per graduar-se, també cal assistir a Endevinació, Defensa contra les Arts Fosques i Herbologia (sí, hi ha mandràgores), fins i tot, cal endinsar-se al Bosc Prohibit. Amb tants deures, qualsevol voldria el rellotge giratemps que tenia Hermione Granger per arribar a tot.
Per sort, no tot són classes i obligacions. També hi ha partits de quidditch. Com la snitch daurada ja la tenim, cal marcar punts amb les pilotes quafles. No cal pujar-se a una Nimbus 2000, amb una mica de punteria es van sumant punts per a la casa. El cardio es combina amb la sorpresa de topar-se amb un enorme drac, el mateix a qui calia robar un ou daurat al Torneig dels Tres Dracs. Potser aquí s’hauria d’oferir la capa d’invisibilitat del Harry.
Guanyat el partit de quidditch i derrotat el drac, l’única cosa que queda és enfrontar-se a aquell que no pot ser nomenat. Per sort, almenys a la ficció, el bé, i aquest només pot ser Gryffindor, acaba guanyant. Harry Potter The Exhibition recrea exhaustivament el món que tants van sentir com a propi llegint a J.K.Rowling i veient les adaptacions cinematogràfiques, mostrant objectes que es van utilitzar durant la gravació —com la bota desgastada per viatjar sense problemes— i els vestits que van portar els actors. Ah, i el més important, per visitar l’exposició, no fa falta estar esperant a cap òliba perquè porti una carta.
