Harvard estudiarà la política de clústers catalana com a cas d’èxit global

La Harvard Business School ha publicat un cas d’estudi sobre la política de clústers a Catalunya i la seva contribució a la competitivitat del teixit empresarial. Un text que destaca com els clústers han tingut un impacte positiu “crític” sobre les empreses catalanes i que Catalunya és una de les regions més desenvolupades en aquest àmbit a Europa. Així ho van donar a conèixer dilluns passat el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, i l’investigador de la Harvard Business School Christian Ketels en el marc d’una trobada amb els presidents dels clústers catalans i representants de l’ecosistema.

El desenvolupament dels clústers —agrupacions d’empreses i agents com universitats i centres tecnològics d’un determinat àmbit econòmic com els mitjans de producció agrícola, l’esport, els materials avançats o la moda— és una metodologia per millorar la competitivitat de les empreses, entenent els seus reptes estratègics i construint a posteriori una agenda de projectes de canvi. A Catalunya, la Generalitat va començar a impulsar-ne el 1992, un fet que subratlla l’escola de negocis: explica que “poques iniciatives s’han mantingut durant un període de temps tan llarg” i els “forts indicis que aquest èxit en mantenir actiu aquest programa reflecteix el valor que aporta a Catalunya i la seva economia”.

En aquest sentit, subratlla que els directius confirmen com la seva participació en les activitats dels clústers ha ajudat les seves empreses “de manera crítica” i que tenen millors indicadors com la facturació, la creació de llocs de treball, la innovació o la internacionalització que les empreses que no formen part d’aquestes organitzacions.

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, va assegurar durant la trobada que “la política de clústers és un actiu d’èxit i és molt important pel Govern i per la competitivitat de l’economia catalana. En els darrers tres anys, 400 noves empreses s’han sumat als clústers, guanyant múscul de cara al futur”.

Per la seva banda, l’expert de la Harvard Business School va subratllar que “Catalunya és una referència global en la política de clústers. Moltes regions i països del món poden aprendre de com s’han adaptat les polítiques públiques i les estructures dels clústers als canvis econòmics i globals al llarg dels darrers trenta anys”. Ketels, un referent mundial en l’àmbit de la competitivitat empresarial, va explicar que “avui dia, Catalunya té una estructura de clústers que compten amb un lideratge privat, que treballen en estreta cooperació amb el govern, a través d’ACCIÓ, que lidera l’ecosistema i ofereix suport metodològic i econòmic amb una visió global de quins sectors caracteritzen millor el teixit econòmic català. Per això, aquesta política és un clar i efectiu exemple que pot servir d’aprenentatge per altres regions”.

Els alumnes que estudiaran el cas català estan especialitats en estudis de microeconomia i competitivitat empresarial de cursos de MBA i màsters en Administració Pública (MPA), a més d’alumni d’aquests cursos i d’estudiants d’un centenar d’universitats internacionals que col·laboren amb la Harvard Business School, que també tindran accés a l’estudi del cas català.

Un ecosistema líder

Pel que fa a l’entorn, Harvard destaca el fet que organitzacions internacionals de referència en el treball en clústers com la TCI Network —la xarxa global de professionals i organitzacions actives en el desenvolupament econòmic basat en clústers— o l’European Foundation for Cluster Excellence (dedicada a la formació de professionals clúster d’arreu del món) estan ubicades a la capital catalana, una ciutat “reconeguda com un hub metropolità europeu i mundial líder”. De fet, posa l’accent en la “forta tradició industrial” de Catalunya, el fet que hagi assolit la categoria d’strong innovator per la Comissió Europea en el rànquing d’innovació europeu, així com inversions recents de multinacionals com Microsoft, amb l’obertura d’un centre d’R+D centrat en IA a Barcelona, o el hub d’R+D de la farmacèutica AstraZeneca.

El cas de l’escola de negocis també apunta l’activitat de Catalunya en xarxes internacionals vinculades als clústers i els projectes finançats per la Unió Europea. Destaca que, amb 41 clústers registrats a l’European Cluster Collaboration Platform, Catalunya és la regió amb més organitzacions per sobre de Lituània, Baviera (Alemanya) i Baden-Württemberg (Alemanya), així com que Catalunya també és la regió europea amb el nombre més alt de clústers que han rebut finançament mitjançant el programa Euroclusters de la Unió Europea.

Més de 70.000 milions d’euros de facturació

El programa Catalunya Clústers actualment incorpora 27 clústers catalans que agrupen més de 2.700 empreses i agents associats amb una facturació de més de 70.000 milions d’euros, representen el 36% de la facturació industrial de Catalunya i el 36% dels llocs de treball industrials.

Per tipologia, els socis dels clústers representen un teixit divers d’actors, incloent-hi pimes (68%); grans empreses (10%); centres de recerca, universitats i proveïdors de coneixement (9%); startups (8%); i agents de l’entorn (5%). A través d’aquesta iniciativa es pretén ajudar-los a enfocar la seva estratègia, desenvolupar programes d’entrenament en valor compartit, cofinançar projectes estratègics, organitzar viatges a ecosistemes de referència per fer benchmarking internacional i tancar projectes de col·laboració entre clústers catalans o amb entitats internacionals, entre d’altres.