Un hiperorgue conquereix el Palau Güell

Tots aquells que mai hagin visitat el Palau Güell, una joia gaudiniana poc coneguda entre els barcelonins en ple centre de la ciutat, aquesta setmana no tindran excusa per no posar-hi remei. Amb motiu del festival Sónar, el seu orgue es transformarà per interpretar una peça ininterrompudament, de manera automàtica i sense assistència humana, ensenyant als visitants una de les infinites possibilitats que ofereix la comunió entre art i tecnologia. “Volem recuperar l’esperit d’innovació que en el seu moment va guiar a Gaudí”, defensa el director del Palau Güell, Guillem Mundet. Tant és així que els artistes que han compost la peça que es podrà escoltar, els berlinesos Gamut inc, la defineixen com “un veritable trencadís musical”.

Aquesta conversió d’un orgue tradicional a hiperorgue s’aconsegueix amb la introducció d’eines digitals —tecnologia MIDI—, que prenen el control i el fan sonar d’una manera completament nova. Així, es poden executar arpegis o acords de música apilats impossibles per a qualsevol humà. Fins i tot, es pot fer que el puguin tocar des de qualsevol part del món, sempre que estigui connectat. “Hi ha 10.000 milions de possibilitats que encara no podem ni imaginar. Tenim tot el segle XXI per davant”, assenyala el tecnòleg Santi Vilanova, implicat en el procés de creació d’aquesta experiència musical al Palau Güell de la mà d’Albert Blancafort, mestre orguener, i Gamut inc.

Mentre que instruments com la flauta i el violí ja han arribat al seu màxim, els orgues estan en una constant evolució i hi ha hagut tants tipus com èpoques: d’estil gòtic, renaixentista, barroc, clàssic, romàntic, simfònic… Ara, amb l’arribada de la tecnologia s’ha obert una nova porta. “Es converteix en un orgue expandit, sonant de maneres diferents, la qual cosa permet a l’organista convertir-se en un dissenyador de sons. És una gran revolució”, sosté Blancafort. “Es perd així la idea que un orgue és només per a la missa”, agrega. D’aquesta manera, els artistes digitals veuen en un instrument tan tradicional com l’orgue un sintetitzador acústic: “Un piano sona com sona, no hi pots intervenir, però en un orgue pots decidir el registre de la nota. No és només executar la música”, il·lustra Vilanova.

Encara que veure com un orgue es mou independentment pugui semblar ja d’un altre món —o sobrenatural—, l’expansió que està registrant no s’acaba aquí. La intel·ligència artificial (IA) serà el pròxim ingredient d’aquesta revolució, la qual cosa suposarà que aquests instruments no només podran tocar independentment sinó que també crearan obres segons el seu criteri propi. “Podem assumir aquest lideratge des de Barcelona. Ens podem posicionar com un hub d’art i tecnologia”, remarca el director del Sónar, Ricard Robles. Aquesta idea s’ha fet forta a la ciutat en les últimes setmanes, tant per l’imminent retorn del festival Sónar com per la celebració del simposi internacional ISEA. Diferents iniciatives estan evidenciant la potència que té la capital catalana en aquest camp i ara només falta donar-li forma. En l’exploració de la IA i els hiperorgues, Robles proposa començar a concretar-ho amb un laboratori permanent situat a l’orgue del MNAC, en desús des de finals dels 70. “És l’únic element de l’Exposició Universal de 1929 que no s’ha recuperat”, lamenta Blancafort.

La tradició en el desenvolupament d’hiperorgues es va iniciar a Alemanya, però va ampliant les seves fronteres, com amb aquest concert a Barcelona, que serà el primer que es farà a Espanya. Acostuma a tenir un focus més acadèmic, però des del Sónar s’ha volgut arribar a la gran audiència, indica Robles, també amb l’objectiu d’anar posicionant a la capital catalana per liderar aquest camp. L’hiperorgue del Palau Güell sonarà durant tot el dia en loops infinits des d’aquest dimecres fins al diumenge. Serà gratis per aquells que tinguin l’acreditació al Sónar i els compradors d’entrades al festival tindran un preu reduït de cinc euros. Aquesta experiència musical forma part del programa SonarExtra, que proposa un recorregut per diferents punts de Barcelona. A més del Palau Güell, es podrà veure una instal·lació immersiva de l’artista italià Quayola a l’hotel ME by Melia o una instal·lació sonora del difunt músic electrònic finlandès Mika Vainio a la Fundació Antoni Tàpies.

Gandules per escoltar millor

Per a aquells que s’endinsin al Palau Güell sense saber que és un hiperorgue, es trobaran amb un edifici que sona a cada racó i que el so va variant segons l’espai, amplificat amb la cúpula amb la qual es va coronar l’edifici a manera d’altaveu natural. Fins i tot, el sòl i les parets semblen vibrar. “Es converteix en una caixa de ressonància”, exposen des de Gamut inc. Ells es van desplaçar fins a Barcelona per conèixer el lloc que havien d’envair de música, amb l’objectiu de recollir l’avantguardisme de Gaudí.

Al saló central, els visitants es toparan amb una pantalla que permet veure com les tecles de l’orgue —situades unes plantes més amunt— es mouen sense cap dit que les toqui, rebent les ordres de l’ordinador que tenen just davant. Aquest espai es complementarà amb gandules per poder escoltar-ho tot en posició horitzontal, amb les orelles orientades cap a la cúpula. Però no val quedar-se quiet, la gràcia està en anar veient com l’edifici s’adapta a les notes i les interpreta segons les seves cavitats i composició. I cal pujar a la terrassa, on també arribarà la música.

Un orgue amb molta història

L’interior del Palau Güell està presidit per l’orgue que veurà expandir les seves capacitats aquesta setmana. El mecenes i empresari Eusebi Güell va demanar incorporar-lo a l’edifici que estava construint Gaudí entre els anys 1886 i 1890 perquè el poguessin utilitzar les seves filles, que havien après a tocar a París. Segons recorda el director de l’espai, ja en el seu moment es van haver d’afrontar diferents reptes tècnics, com que la consola amb els teclats estava situada al saló principal, mentre que el cos de l’orgue amb els tubs estava a 12 metres d’alçada, la qual cosa va obligar a idear un complex sistema de mecanismes per accionar-lo. També va presentar com a innovació l’ús de l’electricitat.

Els anys li van acabar passant factura. Durant la Guerra Civil, van desaparèixer els tubs de metall, que probablement van ser desmuntats i destinats a la batalla, i la seva degradació va seguir durant la postguerra. Quan la Diputació de Barcelona, propietària del Palau Güell des de 1945, va emprendre l’última restauració de l’edifici, va veure que era millor construir un de nou, donat el seu estat, així com per adaptar-se al seu nou ús públic i l’època. Albert Blancafort, que també s’havia fet càrrec de l’orgue de la Sagrada Família, va ser qui el va definir el 2011, pujant a la planta superior la consola i incorporant nous tubs. El mestre orguener també va incorporar un sistema de reproducció que permet fer-lo sonar de manera automàtica durant les visites, tecnologia que aquests dies farà possible sentir un hiperorgue.