La història d’amor de Barcelona amb els escacs

Tot i que la història dels escacs es remunta al primer segle d.C., sembla que no ha estat fins a l’any 2020 quan, gràcies a la popularitat de la sèrie de Netflix Gambito de dama, s’han posat de moda. La repercussió mediàtica, amb més de 65 milions d’espectadors, ha estat de les més importants de la història d’aquest esport, només comparable amb el match Fischer-Spassky del campionat del món de 1972 o la partida protagonitzada per Karpov-Kasparov a Sevilla el 1987, que va ser retransmesa per TVE.

Barcelona té una relació amb el món dels escacs important, que ve de lluny, i que persisteix fins avui dia. Més enllà de si sou neòfits com apassionats d’aquest joc, us mostrarem, amb els moviments bàsics de les peces, com podem moure’ns per la ciutat com en un tauler, i recórrer alguns dels llocs protagonistes d’aquesta història.

El primer club d’escacs d’Espanya, el Club d’Escacs Barcelona, va néixer a la capital catalana el 1921. Com els peons, que en la primera jugada poden avançar dues caselles, i després només una, van ser uns socis del club els qui el 1925 van fundar la Federació Catalana d’Escacs i, el 1928, la Federación Española de Ajedrez. Situada actualment al barri gòtic, també a ells els hi devem que el 1946 organitzaren el I Torneig Internacional de Barcelona, que no només va atraure els primers jugadors estrangers a la ciutat, sinó que va assentar les bases del que avui dia és un dels oberts internacionals més importants dins d’aquesta disciplina.

Als jardins de la Biblioteca de Catalunya, es pot jugar una partida d’escacs amb un tauler i unes peces gegants

Ens movem fent tres passes en forma de L com fan els cavalls, fins a la Biblioteca de Catalunya. Aquí es conserva la reproducció d’un manuscrit de l’últim terç del segle XV, desaparegut durant la Guerra Civil, anomenat Scachs d’amor, un poema de 64 estrofes —tantes com caselles formen un tauler—.

Però a més, la biblioteca té una gran col·lecció de llibres i revistes d’escacs, nodrida sobretot a la dècada dels 40 del segle XX, per la vídua de Josep Paluzie i Lucena. Editor i apassionat d’aquest joc, no només va escriure diversos llibres i articles per a revistes internacionals, sinó que era el responsable de la secció de problemes d’escacs de la revista barcelonina La Ilustración Artística a principis de segle. Amb tot el material recopilat, que integrava manuscrits d’obres i còpies de textos, retalls de premsa sobre jugades, concursos d’escaquistes i correspondència, el 1943 es va organitzar a la biblioteca una exposició bibliogràfica amb els exemplars de la col·lecció Paluzie. Però la relació d’aquest centre amb els escacs va més enllà de l’hemeroteca i mediateca que posseeixen sobre el mateix: travessa els murs per sortir al jardí, on des de l’any 2010 trobem un tauler i unes peces gegants per poder fer una partida en qualsevol moment.

Un altre centre cultural de la ciutat, on arribarem traçant una diagonal imitant els moviments dels alfils, és la Fundació Joan Miró, on l’any en què Magnus Carlsen (actual campió del món dels escacs) es jugava el títol amb un altre dels grans, Sergey Karjakin, es va inaugurar l’exposició Fi de partida: Duchamp, els escacs i les avantguardes. La passió que sentia per aquest esport el pare dels ready-made, el va dur en un moment de la seva vida a deixar de banda l’art per dedicar-se plenament al món dels escacs i, fins i tot, a formar part de l’equip olímpic francès. Així la mostra es va articular a partir de la cronologia de Marcel Duchamp i la seva vinculació amb els escacs com a fil conductor, per parlar de “la presència constant dels escacs en múltiples corrents artístiques”, especialment les avantguardes.

Sortim ara al carrer amb un moviment rotund en línia recta com les torres. A Barcelona hi ha actualment 25 clubs d’escacs, 4 d’ells a Divisió d’Honor, que organitzen juntament amb la Federació Catalana d’Escacs, més de 100 tornejos durant tot l’any, especialment visibles durant les festes majors. Però tal com succeeix en altres ciutats —Àmsterdam i la seva plaça Max Euwe, el Washington Square Park de Nova York, o a tocar de la platja a Zelenogradsk—, durant molt de temps, a la plaça Catalunya i els seus voltants, van ser un lloc de trobada improvisat de jugadors que baixaven els seus taulers i les seves peces per jugar amb tot aquell que volgués. Però com amb tantes altres coses, la pandèmia els ha obligat a un canvi de plans que han sabut transformar, i així, aprofitant l’únic moviment dels escacs que permet que un jugador mogui dues peces alhora, s’han enrocat cap a les superilles de Sant Antoni, per una banda, i cap a Sant Martí, per l’altra. Gràcies a les taules de pedra instal·lades per l’Ajuntament, els diumenges són els dies assenyalats per trobar-se seguint totes les mesures de seguretat, i tornar a sentir l’emoció davant el tauler i el contrincant que no permeten les partides online, malgrat el creixement viscut a les diverses plataformes.

A Barcelona hi ha 25 clubs d’escacs que organitzen juntament amb la Federació Catalana d’Escacs més de 100 tornejos durant tot l’any

I tal com passa a una partida, on hi ha dos reis, un a cada banda, també a Barcelona hi ha dos grans campionats oberts internacionals: l’Open Internacional de Sant Martí, organitzat pel Club d’Escacs Sant Martí; i l’Open Internacional de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, organitzat pel Secretariat d’Entitats de Sants. La seva importància és tal que a la passada edició que va poder celebrar-se, Sant Martí va atraure uns 300 participants i a les cotxeres de Sants es van arribar a reunir 500 jugadors vinguts d’arreu del món, convertint-se així en el torneig més potent del país. Malgrat que el passat 2020 i aquest 2021 no poden celebrar-se, el seu valor és com el de la peça del rei: incalculable, s’ha de protegir, ja que d’això depèn tota la partida, encara que els seus moviments estiguin limitats a només una casella sigui en la direcció que sigui.

Ens hem deixat la dama pel final, no per no ser la més important sinó per ser la més poderosa. Ella posseeix el major abast de totes les peces dels escacs i pot moure’s en qualsevol direcció i tantes caselles com es vulgui. La influència de la sèrie Gambito de Dama, com dèiem al principi, ha tingut el poder d’aquesta peça. “Ha arribat a moltes persones que han estat en contacte visual amb el món dels escacs. És una promoció impagable en termes publicitaris”, apunten des de la Federació. També ens parlen de com ha augmentat exponencialment la participació en portals de joc virtuals o en la venda de jocs d’escacs.

Però si hi ha alguna cosa en què la sèrie hagi contribuït molt positivament és en la difusió dels escacs entre les dones. El departament Escacs i Dones de la Federació Catalana d’Escacs, treballa intensament des de fa anys en la captació de dones que vulguin participar en aquest esport. Tenir referents femenins i tan mediàtics, més enllà de les germanes Polgar —Judit Polgar és considerada la millor jugadora de la història i és l’única dona que va aconseguir posicionar-se entre els deu millors jugadors del món— en un esport practicat majoritàriament per homes no només desmunta molts prejudicis sinó que obre portes a totes aquelles noies que volen jugar.