Històries d’esperança contra l’exclusió a Ciutat Vella

Passar de fugir d’un conflicte armat a construir una família i una vida autosuficient; de viure en una situació vulnerable a estudiar a la universitat; d’un compromís de matrimoni forçós a ser independent. Són transicions d’èxit i apoderament que tenen en comú i com a punt d’inflexió el pas per la Fundació de l’Esperança.

La de la Beatriz és la historia d’un dels casos que atén la fundació: està realitzant una formació d’administració comptable després de participar en una sessió de speed dating amb empreses a través d’entitats del Gòtic. Assegura que “mai és tard” per formar-se i intentar progressar, i posa en valor que la fundació ofereixi cursos que alhora fomenten relacions socials i una xarxa de suport, segons destaca també la seva tècnica de formació.

L’entitat, constituïda al Gòtic de Barcelona l’any 2013 per la Fundació La Caixa, acumula centenars d’històries de transformació i progressos: en els seus deu anys d’activitat en el districte de Ciutat Vella, ha atès prop de 8.000 persones en risc de pobresa i exclusió social a través de programes educatius, formatius i familiars, amb el seu recurs residencial per a dones vulnerables com el seu projecte insígnia.

Es tracta del projecte de la Casa de Recés, que ha acollit durant aquesta primera dècada de la fundació a 196 dones en risc d’exclusió: han residit en el centre i han rebut orientació per a formar-se, treballar i gestionar els seus ingressos per a afavorir la seva autonomia i el seu procés d’emancipació.

Les usuàries del centre, amb una mitjana d’edat de 21 anys, tenen en comú “que porten motxilles molt pesades”. Inclouen casos de tràfic, violència familiar i sexual i matrimonis forçosos, segons ha explicat la directora de la Fundació de l’Esperança, Núria Danés, que ha fet balanç d’aquesta dècada d’activitat amb el subdirector general de la Fundació La Caixa, Marc Simón.

El centre, que compta amb 44 habitacions individuals, acull a dones d’entre 18 i 35 anys derivades de serveis socials, i ho fa per un període sense durada màxima, però de mitjana, resideixen dos anys en el centre. Ara, aquesta estada pot complementar-se amb el pas posterior per un pis educatiu de la fundació, que des de fa dos anys disposa de quatre immobles amb 12 places per treballar aquesta “última etapa d’emancipació” en els casos que sigui convenient.

Existeixen pocs recursos com la Casa de Recés, motiu pel qual té llista d’espera, actualment d’unes sis dones i amb una espera màxima d’uns tres mesos, segons Danés. Tot i ser un servei pioner i escàs, la seva història ve de lluny: va ser posada en marxa l’any 1744 per la Congregació de Nostra Senyora de l’Esperança, llavors com un centre per a apartar a dones de la prostitució.

Des del gateig fins a la universitat

Contribuir a l’emancipació de dones en situació d’exclusió i vulnerabilitat és només un dels objectius de la Fundació de l’Esperança: anualment atén unes 500 famílies, mitjançant serveis com el suport educatiu a la infància i adolescència, amb 3.600 persones ateses en aquests deu anys. També ofereix cursos de formació laboral amb acords empresarials, amb prop de 2.000 usuaris, i el nou Espai Familiar, dedicat a millorar el procés de criança de famílies amb nens de 0 a 3 anys.

La fundació ofereix cursos formatius que alhora fomenten relacions socials i una xarxa de suport

Disposar d’un espai familiar en el qual els més petits puguin desenvolupar-se no és menys rellevant que l’orientació laboral o la formació. Durant una visita a aquest espai, Simón ha comentat el cas d’una família el fill de la qual va començar a gatejar quan va acudir al centre; abans no podia fer-ho, perquè la família residia en una petita habitació i no hi havia espai suficient perquè el nen estigués a terra i no en una cadireta per a nadons, ha afegit Danés.

Així, la fundació combat l’exclusió social des de Ciutat Vella en cada etapa de la vida: des del gateig fins a l’emancipació i l’ocupació, passant per l’escolarització i la lluita contra l’abandonament escolar. I ho fa fomentant que els usuaris siguin alhora voluntaris de l’entitat, generant comunitat, partint de la confiança i buscant l’empatia.