Situem-nos a la Barcelona de finals del segle XIX. La ciutat experimenta un fort creixement demogràfic i la medicina cada cop és capaç de plantar cara a més malalties. Tot plegat fa que el vell Hospital de la Santa Creu —ubicat en ple barri del Raval, en un edifici gòtic molt bonic, però poc adient per a la pràctica mèdica moderna—, hagi quedat obsolet i es decideixi construir un gran recinte hospitalari que doni servei a una ciutat en expansió. L’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner s’encarrega del projecte i el 1930, després de tres dècades de feina, s’inaugura amb el nom d’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El Sant Pau fa referència a Pau Gil, un banquer i mecenes barceloní instal·lat a París que, en morir, solter i sense fills, va deixar estipulat que la meitat de la seva fortuna es destinés a la construcció d’un hospital a Barcelona. Si voleu saber quina cara feia aquest sant baró de patilles generoses, en trobareu un bust, obra d’Eusebio Arnau i Josep Casan i Matamala, a l’entrada de l’antic hospital.
Dic antic hospital perquè el 2009, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va traslladar-se novament, en aquest cas, a una seu més moderna situada a l’extrem nord-est del conjunt projectat per Domènech i Montaner. Això va permetre iniciar un ambiciós procés de rehabilitació del conjunt modernista que des de fa uns anys ha permès recuperar tota l’esplendor del que avui es coneix com a Recinte Modernista Sant Pau.
El conjunt ocupa l’equivalent a nou illes de cases de l’Eixample. Consta d’un majestuós edifici principal que allotjava les feines d’administració de l’hospital i 27 pavellons per a les diverses especialitats mèdiques i d’infermeria, connectats mitjançant galeries subterrànies per les quals es traslladaven els malalts. Gran part del conjunt està construït amb maó vist, perfectament combinat amb elements ceràmics, i decorat amb conjunts escultòrics de pedra. Domènech i Montaner hi incorpora elements gòtics, neogòtics, bizantins… El Sant Pau té un gran valor patrimonial i artístic que la UNESCO va reconèixer el 1997 com a Patrimoni de la Humanitat.
Per a mi, el Sant Pau té també propietats terapèutiques. Si després de mirar el Twitter una estona perdeu la fe en la Humanitat o caminant pels carrers de Barcelona, repintats amb tot de coloraines i formes estrafolàries, penseu que la ciutat ha perdut el Nord, us recomano que aneu al Sant Pau. Un farà recuperar la confiança en la ciutat i les persones que hi viuen. Ara que tot el dia parlem de vacunes, podríem dir que és una injecció d’autoestima barcelonina.
Per a mi, el Sant Pau té també propietats terapèutiques. Ara que tot el dia parlem de vacunes, podríem dir que és una injecció d’autoestima barcelonina
Des que ja no fa d’hospital, el Sant Pau s’ha anat obrint a la ciutat. Actualment, s’hi fan visites guiades molt interessants per a tota la família que permeten descobrir com era la vida en aquest entorn hospitalari a primers del segle XX i també conèixer l’obra de Domènech i Montaner. De la Sala Hipòstila —que acollia les urgències de l’antic hospital—, es baixa als túnels per accedir al Pavelló de Sant Salvador —el primer que va entrar en funcionament de tot el recinte—, després s’accedeix als jardins i d’aquí a la Casa d’Operacions i al Pavelló de Sant Rafael. El recorregut acaba al meravellós Pavelló d’Administració, que per si sol ja justifica la visita.
De la mateixa manera que, fa uns anys, la Torre Glòries —anteriorment, Torre Agbar— va convertir-se en la nova icona de Barcelona és com si ara fos l’hora del Recinte Modernista Sant Pau
El Recinte Modernista Sant Pau acull també un bon nombre d’organismes nacionals i internacionals que treballen en àmbits com els drets i la democràcia, la sostenibilitat o l’educació i, periòdicament, és escenari d’esdeveniments com el 080 Barcelona Fashion. De fet, aquestes darreres setmanes ha acollit des d’actes de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio a la presentació de Joan Laporta com a candidat a la presidència del Barça, passant per actes de precampanya pel 14F.
De la mateixa manera que, fa uns anys, la Torre Glòries —anteriorment, Torre Agbar— va convertir-se en la nova icona de Barcelona és com si ara fos l’hora del Recinte Modernista Sant Pau. D’un temps cap aquí, tothom hi vol celebrar les seves coses i fer-s’hi fotografiar. Potser és casualitat, però és bonic que, en plena pandèmia, aquest espai cada dia més de referència per a la ciutat no sigui ni un banc ni un hotel ni un monument que commemori batalles del passat sinó un hospital.
