A manera de cercle virtuós, hi ha hotels que prestigien a una ciutat i professionals que alhora prestigien a aquest hotel. Com que és un cercle, també succeeix a l’inrevés: un establiment dóna brillantor a un professional i l’hotel és el que és gràcies a la seva ciutat. Aquest és el cas del Majestic, de Barcelona i de Pascal Billard: tots tres es retroalimenten.
El director general d’aquest llegendari hotel va aterrar fa vuit anys a Barcelona, a la primavera de 2013. Curiosament va ser la primera vegada que trepitjava la ciutat per conèixer l’establiment que estava interessat a fitxar-lo. La seva missió seria portar ni més ni menys que un timó que en aquells dies tenia ja 95 anys d’història. Amb el seu fitxatge i una sèrie de novetats, la família Soldevila, propietària històrica, volia donar més brillantor al seu vaixell insígnia.
“Quan vaig arribar a l’Eixample i em vaig trobar amb aquest edifici majestuós, vaig conèixer a la propietat i al personal, vaig veure clarament el potencial que tenia aquest hotel”, recorda Billard fent un cafè a l’emblemàtic bar del Majestic, que, amb el seu piano i barra, és un dels símbols socials de Barcelona. “Recordo perfectament la reunió amb la família i amb el director general del grup, recordo també molt bé del que vam parlar, dels objectius que tenien en ment, de totes les millores que podien realitzar-se… i òbviament vaig acceptar el repte”, assenyala.
El currículum de Billard és llarg tant en gestió hotelera com en restauració i es remunta a la passió dels seus pares per menjar en bons restaurants, el que va fer que el jove Pascal s’interessés per la bona taula mes enllà de fruir-la i es fixés en el servei de sala, la composició dels plats i el funcionament de tot plegat. Això es va traduir en una vocació molt primerenca per la cuina i la restauració, així que als 15 anys va ingressar en una institució històrica: l’escola d’hoteleria Jean Drouant a París, fundada el 1935.
Formar part de l’alumnat d’un dels centres més prestigiosos d’Europa en el sector li va permetre realitzar les seves pràctiques en hotels emblemàtics de la Costa Blava i conèixer la professió des de totes les perspectives. Tot i que no consta al seu currículum ni molt menys a Linkedin, hi ha una curiositat destacable: quan va haver de fer el servei militar va ser destinat a un servei tan peculiar com preparar els esmorzars del ministre de transports. “Són coses d’altres temps, ara difícils d’entendre per a qui no hagi conegut allò. L’exèrcit tenia a disposició un personal ben format en tots els camps i el meu… doncs era la gastronomia i el servei d’alt nivell que va aprofitar el govern”, indica somrient i aixecant les espatlles com dient “c’est la vie”.
Quan va tornar a la vida civil, Billard va viure professionalment entre Europa i els Estats Units. A Amèrica ho va fer amb la marca de prestigi d’Accor: el Sofitel de Miami, on va passar tres anys: “Tot allò era tan singular com aquella sèrie de TV dels 80 amb Don Johnson”, riu quan ho rememora. També va tenir responsabilitats al Delano, un clàssic de l’Art-Deco de Miami construït als anys 40 i reformat per un compatriota seu: Philippe Starck. Després va tornar a Europa per encarregar-se del Château de Bagnols, un meravellós castell-hotel al Llenguadoc-Rosselló, membre de Relais & Châteaux, on van fer tot el possible perquè seguís a l’establiment, tot i que no va poder resistir-se a una oferta al llegendari Carlton de Cannes.
A la Costa Blava va comandar la zona més vip del Carlton: un casino i el restaurant la Belle Otero amb dues estrelles Michelin, un nom no casual, ja que es diu que la forma de les cúpules de l’hotel es van inspirar en els pits d’Agustina Carolina del Carmen Otero Iglesias, la gallega que a finals del segle XIX i principis del XX va ser una de les ballarines, cantants, actrius i cortesanes més cèlebres de França: la Bella Otero.
Billard va viure els atemptats de l’11-S vivint a Nova York, a la seva segona etapa laboral als Estats Units, quan treballava per a diverses firmes de restauració de 2000 a 2009, fins que va tornar a presentar-se una oportunitat irrenunciable: tornar a París per ser ni més ni menys que el director adjunt del Plaza Athenée, el luxosíssim hotel de l’Avinguda Montaigne i un dels orgulls del sector a França, fins al punt que té atorgat el títol de Palais des de fa una dècada, una consideració que l’Agència de Desenvolupament turístic de França només ha concedit a 25 hotels a tot el país.
El Plaza Athenée és un dels orgulls del sector a França, fins al punt que té atorgat el títol de Palais des de fa una dècada
“La del Plaza va ser una etapa impressionant. El servei que es dóna allà és tota una filosofia. Vaig gaudir molt, tot i que era un repte diari i continu”, recorda, com també va ser tot un repte la relació amb el multiestrellat xef franco-monegasc Alain Ducasse, responsable gastronòmic de l’hotel. En aquells dies, Malco Par, director general del Majestic Hotel Group, es va aproximar a Billard visitant París: el grup barceloní estava buscant un perfil de director d’hotel de molt alt nivell per al seu establiment de Passeig de Gràcia amb València.
Després d’unes costoses reformes culminades el 2013 per més de 25 milions d’euros, les 336 estances que havien conformat l’hotel Majestic des dels anys 70, es van reduir a 271, de les quals 45 són suites. En aquells dies només quedava per culminar el projecte de tenir la suite més gran de la ciutat, de gairebé 500 metres quadrats, reformant l’antiga residència privada de la propietat i fitxar un director que pugés al Majestic al nivell dels millors hotels d’Europa. Billard va ser l’escollit per la missió.
“Vaig trobar un hotel esplèndid i em va sorprendre veure com era d’estimat a Barcelona. De vegades els hotels són aliens a la ciutat i aquest mai ha estat el cas d’aquesta casa”, reconeix, per afegir després: “El Majestic només podria estar a Barcelona. És un hotel de luxe i alhora essencialment familiar. Això es nota. Com no forma part de cap cadena internacional té una personalitat pròpia, molt local i alhora molt cosmopolita. És una combinació curiosa i meravellosa al mateix temps”.
Un dels primers objectius marcats sota la seva batuta va ser que l’establiment entrés al selecte grup de The Leading Hotels of The World, format per 400 hotels de gran luxe a 80 països. Això ve a ser una mena d’olimp hoteler on de manera regular es comproven fins a 1.500 paràmetres per part d’inspectores i inspectors que dormen de manera anònima a la propietat. També se li va donar una volta a la gastronomia, fitxant Nandu Jubany com a assessor gastronòmic d’un ja excel·lent equip dirigit per David Romero.
“Vaig trobar un hotel esplèndid i em va sorprendre veure com era d’estimat a Barcelona. De vegades els hotels són aliens a la ciutat i aquest mai ha estat el cas d’aquesta casa”, sosté Billard
“Hem intentat obrir l’hotel encara més a la ciutat i si bé és lògic que en circumstàncies normals la major part dels nostres hostes vinguin de fora d’Espanya, el sorprendria saber que el 80% de comensals del brunch dels diumenges són locals. M’encanta que la nostra casa sigui també la de molts barcelonins”.
Pel que fa al luxe, Billard té clar que hi ha uns paràmetres mínims a partir dels quals es pot créixer: “Cada persona és diferent i té una sensibilitat. El més important és el tracte del nostre personal, que acaba avançant-se als desitjos dels clients i alhora és sensible a la seva personalitat: hi ha gent que gaudeix més amb les atencions i una altra amb la tranquil·litat, tot i que sempre sentint-se atesa quan cal. És una cosa tant personal com complicada i aquí estem per solucionar-ho. Som un hotel de luxe també per això i sobretot perquè tenim un equip fabulós”.
El director és un apassionat de Barcelona i no dubta a dir que la qualitat de vida que té aquesta ciutat és infinitament superior a la de Miami, Londres, París o Nova York, ciutats referents on ha viscut i treballat. “Aquesta és una ciutat meravellosa, d’enorme potencial i gent brillant. Continua sent un lloc aspiracional on molta, molta gent vol venir a viure. La ciutat tornarà al 100% amb força, d’això n’estic segur”, assegura, tot i que afegeix que no pot ser autocomplaent. “Hi ha moltes localitats que volen ser com Barcelona i els gestors de la ciutat en tots els seus aspectes no poden relaxar-se. Tenen deures per fer per posicionar novament la ciutat al món … I nosaltres sempre estarem a punt perquè qui ens visiti es porti la millor impressió. Tot suma”, defensa, mentre dóna un cop d’ull al seu voltant, ja que aquest elegant hotelier sempre està pendent de tot el que passa al seu establiment.
