L’humanisme és una filosofia i una actitud que se centra en la dignitat humana i els valors humans. Es basa en la creença que la individualitat, l’elecció lliure i el desenvolupament intel·lectual són aspectes importants de la vida. L’humanisme s’ha desenvolupat durant segles com una forma de pensament que se centra en la promoció dels drets humans, la compassió, la justícia i la igualtat.
Pensar la diferència implica, doncs, formular un nou humanisme, un humanisme feminista o concebre el feminisme com a cerca d’humanitat. No et sembla meravellosa aquesta definició i combinació d’humanisme i feminisme? Porto dies pensant en aquest binomi, des del passat 14 de febrer, quan vaig moderar una barra rodona amb quatre veus inclusives i transversals, per parlar de l’home feminista.
Un antropòleg, una empresària, una periodista i una escriptora van ser els cervells pensants que ens van compartir com veuen el feminisme i com és un home feminista. I, amb aquest escenari, vam estar qüestionant si podem parlar d’amor feminista. El debat va anar obrint melons molt madurs que estàvem desitjant provar.
Seria interessant itinerar amb aquestes barres rodones per diferents capitals mundials i anar creant aquest collage de com és l’amor i l’home feminista
Em sembla revelador barrejar el corrent de l’humanisme amb el moviment feminista. De fet, estem parlant de filosofia, de moment històric i de canvis socials. Estem parlant de ser i d’estar feministes. Com deia la filòsofa francesa Simone de Beauvoir, una no neix dona, es fa dona, i en el feminisme passa el mateix: no es neix feminista, s’arriba a ser feminista. És un camí de pensament i acció, és un conjunt d’eines, vivències, experiències que ens van passant i ens van conformant en aquesta actitud i mirada al món.
Vam explicar com és un home feminista, com l’imaginem, com el veiem i com el volem. I ens ha sortit la radiografia d’un ésser humà meravellós que només pot ser positiu, necessari i desitjable.
Des del primer món i l’amalgama que ens ofereix una capital mediterrània com Barcelona, un home feminista és: 1.Bondadós, 2.Compassiu, 3.Complexe, 4.Conscient, 5.Cuidador, 6.Desconstruït, 7.Empàtic, 8.Folla-bé, 9.Generós, 10.Humanista, 11.Inacabat, 12.Intel·ligent, 13.Lliure, 14.Dona, 15.Pacífic, 16.Persona, 17.Sensible, 18.Sexy, 19.Valent i 20.Vulnerable.
Amb aquest retrat robot, vam obrir un altre meló, i ens vam plantejar si l’amor pot ser feminista. Ens va sortir una definició d’amor feminista totalment inspiradora: és un amor no-monògam, no es vincula a la maternitat, hi ha molt d’afecte i sentiment, no és un amor d’entrega ni de submissió, és d’admiració, és sobretot d’amor propi, és l’anti-Disney i anti-Hollywood, és lliure, amb vincles, no binari, és madur, compassiu i segur.
Arribar a ser feminista és un camí de pensament i acció, és un conjunt d’eines, vivències, experiències que ens van passant i ens van conformant en aquesta actitud i mirada al món
Seria interessant itinerar amb aquestes barres rodones per diferents capitals mundials i anar creant aquest collage de com és l’amor i l’home feminista, i sobretot com és el feminisme que volem i que necessitem. El feminisme no té una sola definició, però, per a mi se sosté amb aquests tres pilars fonamentals: igualtat, democràcia i llibertat. Vaig poder constatar que el feminisme està més viu que mai i que només té sentit si anem des de l’humanisme i amb una mirada inclusiva i transversal.
