Una vida frenètica, accelerada per un desenfrenat progrés tecnològic ple de finestres virtuals sense límits, deixa poc marge per a pensar, decidir i planificar la millor manera de progressar en la direcció que només nosaltres podem saber si volem. Per això són tan necessàries i valuoses iniciatives com la que va portar a crear fa ja 37 anys a Gal·les el Hay Festival, una organització que celebra el pensament, la literatura i l’intercanvi entre persones. A través de xerrades, tallers, concerts i projeccions, i entorn a l’art de la conversa s’obren espais mentals per a imaginar el món que hauria de ser.
El festival es va anar expandint per diferents països i a Espanya se celebra enguany la 18a edició del Hay Festival Segovia. Tindrà lloc del 14 al 17 de setembre, però des d’aquest mes ja se celebren actes previs, i en localitats diverses, perquè des de Segòvia, a través de la fórmula del Hay Viatger, s’ha volgut expandir l’esperit del festival. Aquest dilluns a Barcelona, l’experiència ha fet la seva primera parada. Ha estat a l’auditori del MACBA, amb un col·loqui centrat en els reptes i inquietuds davant d’un futur aparentment governat per la intel·ligència artificial (IA) i sota el títol Imaginar un futur humanista. Quin espai deixa o pot deixar aquest futur de vides virtualitzades a l’humanisme, la felicitat, la naturalesa i la interacció personal, ho van tractar d’esbossar en el seu diàleg la investigadora especialitzada en IA Nuria Oliver, cofundadora i directora de la fundació Unitat ELLIS Alacant, la directora de Fundació Banc Sabadell, Sonia Mulero, i el periodista Miquel Molina.
En un moment en el qual els algorismes decideixen ja la informació que rebem, i automatismes reemplacen cervells humans, com el chatGPT, sense transparència sobre les fonts d’origen dels continguts amb els quals construïm una “suposada” realitat, la educació i la regulació esdevenen “absolutament necessàries”, tal com va apuntar l’especialista en IA, Nuria Oliver. “Educació, a tots els nivells, començant per una transformació dels programes educatius obligatoris, fins a una ambiciosa inversió en les empreses, la ciutadania i la classe política”, considera. “També es requereix regulació, igual que existeix per a posar en el mercat qualsevol altra tecnologia o eina a la disposició de la societat, productes de cosmètica, fàrmacs, electrodomèstics, joguines o roba. De la mateixa manera que en tot això hi ha un control i regulació, cal vetllar perquè l’ús de la intel·ligència artificial no sigui negatiu per a ningú”, afegia.
En paraules del director adjunt de La Vanguardia, Miquel Molina, “és necessari algun tipus de posicionament dels països i, actituds que podrien semblar massa dramàtiques, com la del govern italià, que va vetar al principi el xat GPT, són avisos que poden fer que altres governs reaccionin una mica, que es plantegin alguna cosa també, semblant o no”. En aquest sentit, Molina va voler recalcar que ara en campanya electoral cap partit està parlant d’això, quan —en la seva opinió— anem molt tard com perquè ningú estigui fent res, i d’aquí a que ell consideri que certs cops sobre la taula siguin necessaris.
Mobilitzar
“Estem en la quarta revolució industrial que està transformant la realitat”, apuntava Nuria Oliver. I, malgrat que el posicionament europeu ja s’ha mostrat en favor de fer convergir la implementació de la tecnologia amb el respecte dels valors europeus centrats en el benestar de l’ésser humà, i ho pretén controlar a través d’agències especialitzades en aquest àmbit als diferents països, Oliver planteja també la necessitat, en paral·lel, d’una mobilització social, des de baix. “Hauríem, com a societat, de mobilitzar-nos i actuar. De la mateixa manera que es va donar la revolució social en la industrialització, per a defensar els drets dels treballadors i les treballadores a les fàbriques, crec que ara també la necessitem, per assegurar que el desenvolupament tecnològic tindrà com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones. De totes, no d’unes quantes únicament”, va precisar. I va cridar a qüestionar-nos “què és el que podem fer per a tenir la tecnologia que volem”.
No és un tema menor, la tecnologia ens acompanya diàriament, directa i indirectament, però la seva velocíssima evolució engoleix la nostra capacitat de reacció. Els ponents van subratllar, per exemple, el poc marge, i cada vegada menor, de poder destriar la veritat que se’ns presenta a Internet, de la voluntat de manipulació que es pugui amagar darrere dels continguts, perquè moltes autories a les xarxes es desdibuixen. I aquesta falta de transparència és un risc latent, d’aquí la importància de vetllar per una intel·ligència artificial humanitzada, que no significa dir no a la innovació tecnològica i informàtica. Com va explicar bé Nuria Oliver, “necessitem la intel·ligència artificial per a una educació cada vegada més personalitzada, per a la producció d’energies renovables, per a una medicina de precisió. Però al mateix temps, hem de reconèixer que planteja grans reptes i limitacions que hem d’afrontar”.
Són reptes per a tots, però que en l’àmbit professional de la informació es viu amb inquietud. “Com es pot regular la manipulació informativa és una autèntica preocupació”, confessava Miquel Molina.
Donant la volta al mitjó, no obstant això, sorgeix l’oportunitat de fer emergir la veritable professionalitat periodística, i donar ales i un major sentit a un periodisme “més crític, més personalitzat, més propi, menys de rèplica, que ofereixi un producte més personalitzat en línia amb les audiències”, deia el periodista. No sense ignorar, com afegia, “el gran potencial de la intel·ligència artificial de difondre mentides, deepfake, i d’irrompre a gran escala, fet que està creant una situació d’autèntic risc”, apuntava.
També Nuria Oliver sap veure en això el mig got ple. En la seva opinió, “la generació massiva de contingut no veraç, amb tècniques d’intel·ligència artificial, ofereix als mitjans una oportunitat per a oferir informació veraç, com a garants d’això. Haurem d’anar a mitjans prestigiosos que han de certificar la veritat en tot allò que pot ser noticiable”. El director adjunt de La Vanguardia creu, a més, que “es valorarà molt que la persona que informa hagi estat allà on han passat els fets. Miquel Molina, fins i tot, s’atrevia a albirar certa esperança per a la supervivència dels mitjans en paper”. Esdevindrien més genuïns i autèntics, aliens al perill de suplantació d’identitat digital, com succeeix ja en les xarxes.
Nuria Oliver: “Haurem d’anar a mitjans prestigiosos que han de certificar la veritat en tot allò que pot ser noticiable”
La directora de Fundació Banc Sabadell, Sonia Mulero, també afirmava que “aprendre a identificar i destriar quan una font és prestigiosa o no serà molt important, perquè anem a coexisir amb sistemes d’intel·ligència artificial que no tenen per què haver estat entrenats sota un marc de veracitat”. Mulero ho considera un context propici, una oportunitat també per al pensament crític i la forma d’expressió a partir de disciplines com l’art i l’escriptura, un motiu més per a implementar en l’educació aquest pensament crític.
Pensament computacional
I enllaçant amb la introducció del pensament crític a les aules, Nuria Oliver suggeria una educació transversal, donat que la intel·ligència humana és múltiple i diversa. En una ideal reforma educativa, creu que seria òptima la introducció d’una “assignatura de pensament computacional, no necessàriament davant d’un ordinador”. Sense ell —puntualitza—, es poden donar a conèixer, igualment, el pensament algorítmic, per a aprendre a resoldre problemes amb la tecnologia, el saber sobre dades, xarxes i hardware. “Tot això és tan important com desenvolupar habilitats que potser estem perdent, com la creativitat, el qüestionar-nos les coses, i les habilitats socials i personals, així com el llenguatge no verbal que tendim a perdre”. Platejava: “Si cada vegada més nens i adolescents usen la tecnologia en comptes del cara a cara, la humanitat anirà perdent intel·ligència social i emocional, perquè sabem que la naturalesa és sàvia i el que no s’usa, es perd”.
No es va passar per alt, en el debat, la responsabilitat individual dels usuaris i usuàries de l’espai en la xarxa. Precisava sobre això Nuria Oliver que “és molt important entendre que els humans som generadors de les dades dels quals es valen les empreses d’intel·ligència artificial. Sense dades, les aplicacions no es nodreixen ni aprenen. Per això, és el moment de pensar quines dades estem generant i per què els estem generant”.
Sonia Mulero: “la capacitat crítica és la que ens farà guanyar a les màquines, i l’educació ens farà lliures per saber què és veritat i què no”
Plagi, censura i biaix algorítmic en l’art i la creació de tota mena mostren un panorama enormement complex per a la convivència de l’humanisme i la intel·ligència artificial. Però, en el debat al MACBA va quedar clar que “la capacitat crítica és la que ens farà guanyar a les màquines, i l’educació ens farà lliures per saber què és veritat i què no, i els mitjans tenen l’oportunitat de preservar aquesta veracitat”, tal com ho va resumir, per a concloure la trobada, la directora de Fundació Banc Sabadell, Sonia Mulero.
