Nou científiques catalanes ultimen els detalls per a una missió espacial a l’estació Mars Research Desert Station (MDRS), una instal·lació al desert d’Utah que recrea les condicions de vida a Mart. Aquesta no hauria de ser una arrencada que sorprengués a hores d’ara, però ho continua sent, amb la bretxa de gènere afectant molts sectors, entre ells, el científic. Les integrants d’Hypatia I són les primeres investigadores locals, de diferents disciplines i edats, que han estat seleccionades per fer una missió en aquesta estació de simulació situada als Estats Units. Amb un pressupost de 50.000 euros, ha estat finançada per la Generalitat, la Fundació Catalunya La Pedrera i la Fundació Banc Sabadell, entre altres.
“Sense cap mena de dubte, hem progressat molt des que les dones estàvem excloses de la comunitat científica, però el camí és llarg i encara queda molt per fer”, assenyala l’astrofísica Mariona Badenas-Agustí, comandant de la missió Hypatia I. Les dades parlen per si soles. Fa 62 anys, el rus Yuri Gagarin va ser el primer astronauta que va fer un viatge espacial tripulat i, des de llavors, només una de cada deu persones que han anat a l’espai han estat dones, la majoria, a més, blanques. I, dels 12 astronautes que han trepitjat la Lluna, tots eren homes, blancs i estatunidencs.
“Amb aquest projecte, volem contribuir a una ciència més inclusiva i diversa, on les dones tinguin el reconeixement i la visibilitat que mereixen”, remarca la comandant d’Hypatia I. Les nou científiques que integren aquesta missió volen inspirar a nenes i adolescents, animant-les a interessar-se per unes vocacions històricament dominades per homes i que només els han visibilitzat a ells. En la mateixa línia treballa la NASA amb l’anunci recent que la missió Artemis II comptarà amb una dona a l’equip, l’enginyera Christina Koch, que serà la primera a la història a trepitjar la lluna.
La missió d’Hypatia I començarà aquest diumenge al desert d’Utah i durarà 13 dies, fins al dissabte 29 d’abril. A Badenas-Agustí l’acompanyaran la biòloga humana i divulgadora científica Carla Conejo González; la investigadora al centre de vol espacial Goddard de la NASA Ariadna Farrés Basiana; la investigadora Laia Ribas; la periodista Núria Jar; la investigadora Neus Sabaté; l’enginyera aeroespacial a Airbus Cesca Cufí Prat; l’artista Anna Bach, i l’estudiant de Física i Enginyeria Mecànica i Electrònica Helena Arias.
Les científiques catalanes conviuran en les mateixes condicions que tindrien si estiguessin liderant una missió tripulada a Mart, completament aïllades i mesurant cadascuna de les seves accions, oblidant-se de les facilitats que dona la Terra. S’hauran d’alimentar amb productes deshidratats i l’aigua potable estarà limitada. No podran comunicar-se de manera immediata amb la Terra i només tindran unes hores concretes de connexió amb el control de la missió. I, per descomptat, totes vestiran com astronautes, fins i tot, en les sortides a l’exterior, també limitades. Pel que pugui passar, les integrants de la missió han rebut formació en emergències sanitàries.
Més enllà de canviar la narrativa i posar les dones com a protagonistes espacials, la missió dedicarà les dues setmanes que passarà a la Mars Research Desert Station a investigar la viabilitat d’una missió real al planeta vermell, que avui dia encara comporta massa riscos. Els experiments que faran aprofitaran que l’orografia i la geologia del desert d’Utah s’assembla a la de Mart, amb un paisatge ric en material ferrós, amb grans oscil·lacions de temperatura i baixa humitat, la qual cosa permetrà obtenir resultats més precisos.
Durant dues setmanes, les tripulants de la missió viuran completament aïllades i mesurant cadascuna de les seves accions, oblidant-se de les facilitats que dona la Terra
Les científiques d’Hypatia I analitzaran qüestions com l’aqüicultura a Mart, tenint en compte que es tracta d’un planeta hostil, no només per viure, sinó també per conrear menjar; o nous sistemes de navegació, ja que els utilitzats actualment fallen. Una qüestió molt important en les missions del futur al planeta vermell seran les bateries, tenint en compte que la nau no es pot carregar molt si es vol estalviar combustible, per la qual cosa es testaran unes bateries basades en la química del ferro, material abundant en el planeta marcià, i que s’activaran amb l’orina.
Aquesta primera experiència no serà l’única. Les impulsores esperen donar-li continuïtat buscant noves integrants per a futures missions. Per a qui vulgui començar a pensar-s’ho, Hypatia II viatjarà a Mart l’any 2025.
