Per als que hem après a estimar la terra de Ponent per damunt del binomi primitiu –i bastament estès– que suposa resignar-se a la poca recompensa que aporta l’esforç abocat a la terra, Moncada és el pare que ens ha tornat la pàtria al migjorn occidental; un extens jaciment, a voltes comparable a les grans civilitzacions oblidades en les cròniques de la humanitat, que acull solitaris i ànimes que busquen l’escalf d’una taverna al voltant d’un got de rom barat. Obres com Històries de la mà esquerra o El cafè de la granota, anteriors a la primera edició de Camí de sirga, són llibres de relats que, havent esborrat la frontera física imposada a la demarcació de la Franja, ja detallen l’abast de l’imperi Moncada.
Lo Poble, Mequinensa, va començar a existir a la màquina d’escriure de Jesús Moncada i no abans. Això va ser vint anys després que les demolicions i l’aigua enfonsessin jàsseres i parets mestres i s’enduguessin els camins, les passejades, els horts, els llaüts perduts, els cistells de vímet plens de cebes i les cadires de fusta plegables al respatller de les quals s’adormien els homes a l’hora del cafè. Camí de sirga, l’obra més coneguda de l’escriptor mequinensà –o escriptor català de la Franja com a ell mateix li agradava dir– enguany celebra 30 anys de la primera edició. Ha estat traduïda a quinze llengües i ha assolit una notable i merescuda repercussió. La novel·la remunta una ficció apuntalada en les conseqüències que capítols clau de la història dels segles XIX i XX van tenir sobre els homes i les dones de l’antiga Mequinensa, la qual es va reconstruir –sense essència– a la llera d’un dels tres rius que banyen la zona de l’Aiguabarreig; el Segre.
És convenient reprendre i projectar la literatura de Moncada com un exemple de far que combat la desorientació d’un territori que, com molts altres, aixafat sota la sola bruta de la penúria, va haver d’escapar a través de l’única escletxa possible: la que ha conduït la regió a una manera de viure insubstancial on el que importa és omplir el temps i la butxaca
L'exposició 'De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914' vol posar cara a tots…
La filial de SD Worx de registre i gestió d'horaris obrirà aquest ‘hub’ després d'haver…
Un espectacle de dansa urbana i tecnologia de nou a Passeig de Gràcia marcarà l'inici…
L'univers del reboster es barrejarà amb l'essència nadalenca del 28 de novembre al 5 de…
El carrer Serrano i la Gran Via de Madrid ocupen la segona i tercera posició
La infraestructura científica es reforça de cara a la seva ampliació com també ho fa…