El nostre món és el món. La competició de Barcelona com a capital econòmica mundial fa temps que no es juga només en clau de Península Ibèrica, sinó que es disputa en una lliga internacional que, per exemple, la situa en el Top 10 de ciutats que acullen fires i congressos. Pau Relat, el president de Fira de Barcelona, ho ha deixat clar aquesta setmana en conversa amb el The New Barcelona Post, a Casa Seat.
I si ens ho creiem una mica? Aquest pensament em va rondar el cap en sortir de l’entrevista amb ell. Perquè és cert que el tarannà català té aquella cosa de patir pel què diran i de no gosar reivindicar-se gaire, no fos cas que algú en fes befa o que pensés ves a saber què. Collonades, com deia Josep Pla. Però tics, en definitiva, d’aquells que ens tenen on ens tenen, sobretot mentalment.
Està clar que tampoc cal tirar d’aquell esperit de cert poder econòmic (però no només) de can Madrid. Allà potser n’hi ha massa que se’n menja una i en compta vint, però entre poc i massa, Relat comparteix dades que destaquen el lideratge de passat, de present i de futur de Barcelona com a atractora de grans esdeveniments i de talent d’arreu del món.
Un moment estel·lar de la Barcelona contemporània que és de rabiosa actualitat té especial mèrit, amb la dècada de crisis encadenades que arrosseguem, i amb el fracàs de projectes ambiciosos de país, sobretot protagonitzats per una classe política que d’un temps ençà massa sovint suma desconcert i poc més.
“Mai vam veure perillar el Mobile World Congress a Barcelona”, va dir un Relat que a més no tenia cap problema en compartir en obert un fragment de conversa distesa amb John Hoffman, el gran impulsor del MWC, que en una ocasió li va dir que no entenia els dubtes catalans sobre la continuïtat d’aquest gran esdeveniment a la ciutat. Les condicions, qualitats i actius de la capital catalana són difícilment igualables (ja de superables seria encara més complicat) per grans ciutats del món que aspirin a competir com a seu de les cites empresarials i sectorials més punteres via congressos.
I si ens ho creiem una miqueta? Així ho ha fet l’equip d’una Fira que fa poc més de vint anys va fer una aposta decidida pel model publicoprivat i que ha sabut teixir consensos des de la proactivitat i la bona gestió. I volen, és clar, seguir creixent. Ara, amb Amèrica i l’Àsia en el punt de mira. Hi sumaria que debats com el que s’ha donat recentment sobre l’ampliació de l’aeroport tingués les autoritats pensant també en gran (i en sostenible, que una cosa no treu l’altra) i així ajudar-hi, amb mentalitat també guanyadora o, en el menys optimista (però també útil) dels casos, com a mínim, no posant pals a una roda que no vol deixar de girar.
