Gràcies a Sin tiempo para morir, l’entrega número vint-i-cinc de la saga de James Bond amb la qual Daniel Craig es posa, per darrera vegada, a la pell del llegendari 007, he descobert Matera, una ciutat fascinant del sud d’Itàlia. Coneguda com la cittá dei Sassi (la ciutat de les pedres), Matera és una població de carrerons empedrats, cases excavades a la roca i esglésies subterrànies d’origen remot i bellesa inquietant. Només per les escenes rodades a Matera, ja paga la pena anar al cine a veure la darrera de 007, encara que hi ha moltes més raons per fer-ho com explicava, dies enrere a La Punyalada, Bernat Dedéu, aquí mateix, al The New Barcelona Post.
Sempre he sigut molt fan de les pel·lícules de 007. Quan era petit, em fascinaven especialment els gadgets que Q posava a les mans de Bond. Tots aquells artefactes que, quan semblava que 007 ja havia begut oli, l’ajudaven a escapar-se del perill o a carregar-se al dolent de torn. Em ve a la memòria el propulsor amb el qual Sean Connery aconseguia escapar-se d’Spectre a Operación Trueno i el rellotge-làser que Pierce Brosnan feia servir per tallar el terra d’acer d’un tren en marxa a Goldeneye.
M’agrada submergir-me en les pel·lícules de Bond perquè són sofisticades i elegants, què voleu que us digui, a la vida real ja hi ha bastants Torrente! La saga de 007 ha marcat tendència: moda, disseny, grafisme… Les bandes sonores també són memorables. Només per citar-ne algunes d’especialment delicioses: Skyfall, d’Adele, Goldfinger, interpretada per la meravellosa Shirley Bassey, GoldenEye, escrita per Bono i The Edge i interpretada per Tina Turner, o Die Another Day, de Madonna.
M’agrada submergir-me en les pel·lícules de Bond perquè són sofisticades i elegants, què voleu que us digui, a la vida real ja hi ha bastants Torrente!
Un altre dels principals atractius de les pel·lícules de Bond són els escenaris en els quals es desenvolupa l’acció. Londres és, per descomptat, el punt de partida de la major part de les aventures d’aquest agent al servei de sa majestat, però 007 també és un espia molt viatger. Combat el mal allà on calgui i, per tant, les pel·lícules que ha protagonitzat al llarg de més de mig segle són també una successió d’escenaris espectaculars arreu del planeta.
Només a Sin tiempo para morir, Bond ens fa viatjar a Jamaica –curiosament on Ian Fleming va escriure els llibres de 007, aquesta localització vol ser un homenatge al pare de la criatura– i Noruega –la pel·lícula comença a una casa aïllada, rodejada de neu i glaç, als afores d’Oslo–, a més d’Itàlia i el Regne Unit. Per cert que el Santiago de Cuba on Craig comparteix escena amb una estupenda Ana de Armas és, en realitat, un decorat construït als estudis Pinewood de Londres.
Bond volta pel món, però, curiosament, no ha trepitjat mai Barcelona. Ni per fer-hi escala. En cap de les vint-i-cinc pel·lícules de la saga no hi ha ni una sola escena que discorri a la capital catalana. Es fa estrany perquè Barcelona és un gran plató de cinema i publicitat, però sembla que l’espia més famós del cinema no hi té tirada. A Sólo para sus ojos, Roger Moore va anar a Madrid. Més d’una dècada després, a El mundo no es suficiente, una nova missió de Bond –llavors ja encarnat per Brosnan–, el portava al Museu Guggenheim de Bilbao. 007 també ha trepitjat altres parts d’Espanya, però només per rodar-hi escenes que suposadament passaven a països com l’Azerbadjan i Kazajstan. Barcelona, però, ni per casualitat.
En cap de les vint-i-cinc pel·lícules de la saga no hi ha ni una sola escena que discorri a la capital catalana
Tan bé que quedaria perseguint algun malvat pel Park Güell o escapant-se d’un tiroteig fent ràpel des de dalt de tot de la Torre Agbar. L’Edifici Fòrum podria ser perfectament la seu d’una fosca corporació internacional dedicada a produir un virus capaç d’aniquilar tota la humanitat i, si calgués una gran explosió per exigències del guió, es podria fer saltar pels aires –digitalment, eh?– el Palau Nacional. On s’allotjaria 007? Jo crec que al Mandarin Oriental. També se m’acaba d’acudir que si els amos de la Seat hi posessin calés, podríem aconseguir que Bond conduís, a tota velocitat, un Cupra elèctric de disseny futurista, Via Laietana avall, per enxampar el dolent de la pel·lícula abans que salpés a bord d’un luxós iot amarrat a Marina Port Vell. No us ho esteu veient, ja?
Estic convençut que molts barcelonins fans com jo mateix de 007 també xalarien de valent si poguessin fer d’extres a una eventual nova entrega de la saga ambientada a Barcelona. Només espero que si l’agent creat per Fleming, finalment, un dia trepitja la ciutat el resultat sigui millor que la nostra pel·lícula de Woody Allen. Definitivament, Vicky, Cristina, Barcelona no és la millor obra del director novaiorquès.
