L’ICF al costat de les empreses: el cas del Festival Cruïlla

[dropcap letter=”U”]

na de les conseqüències més evidents de la COVID-19 ha estat l’aturada de l’activitat cultural, la qual ha provocat que un gran nombre de microempreses, pimes i entitats del sector, que depenen d’uns ingressos molts lligats a l’agenda cultural anual, s’hagin vist amb dificultats de liquiditat a curt termini. Vista la situació, l’ICF i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de l’ICEC, van impulsar els préstecs ICF Cultura Liquiditat, una línia de finançament sense comissions dirigida a empreses del sector afectades per la pandèmia.

Una d’aquestes empreses ha estat el Festival Cruïlla, que aquest any arribava al seu 15è aniversari, posicionat com un dels festivals musicals de referència de la temporada d’estiu a Barcelona. Des que es va traslladar a la ciutat comtal l’any 2008, el Festival Cruïlla no ha parat de créixer, arribant a assolir en la seva edició passada la xifra rècord de 77.000 assistents, gairebé 20.000 més que l’any anterior. Les restriccions sanitàries causades per la COVID-19, però, feien impossible que l’edició del 2020 se celebrés amb les característiques pensades des de l’organització, i feien encara menys possible assolir xifres d’assistència com les d’edicions anteriors.

Donada aquesta situació, l’organització del festival va decidir sol·licitar un préstec a l’ICF a través de la línia ICF Cultura Liquiditat per tal d’adaptar-ne el format, reduint els aforaments i limitant-los a capacitat d’entre 200 i 800 persones a diferents espais de la ciutat, així com assumint tots els requeriments sanitaris pertinents per assegurar la salut de treballadors, artistes i assistents. D’aquesta manera, naixia el Festival Cruïlla XXS. Paral·lelament a la creació d’aquesta nova proposta, Festival Cruïlla va haver de gestionar el retorn dels diners en concepte d’abonaments i entrades d’aquella part del públic que així ho va decidir.

L’ICF, com a banca pública de Catalunya, continua fent costat al teixit econòmic per tal de finançar projectes que permetin construir un futur sostenible en què el creixement i la innovació siguin eixos vertebradors de l’economia i les empreses.