Des de l’arribada de la pandèmia, l’economia s’ha vist imbuïda en un xoc sense precedents que ha obligat a prendre mesures mai vistes. I, quan semblava que la crisi sanitària ja havia passat, van arribar unes altres, com la de subministraments i la guerra a Ucraïna. Malgrat aquest context contínuament complicat, l’Institut Català de Finances (ICF) està capejant el temporal i recuperant-se, registrant un resultat net d’11,1 milions d’euros.
Així es constata en els resultats del primer semestre d’aquest 2022. L’entitat financera pública ha facilitat solucions d’inversió a 234 empreses i entitats per un import de 179,8 milions. La quantitat total s’iguala a la del mateix període del 2021, quan va concedir 185,6 milions d’euros, dels quals el 37% eren línies d’ajuda per superar l’impacte de la covid. Així mateix, aquest primer semestre ha realitzat 308 operacions, mentre que el 2021 van ser 800, de les quals només unes 130 no van ser línies per pal·liar els efectes de la pandèmia.
Una de les potes d’activitat que més ha crescut en aquests primers sis mesos de l’any ha estat la centrada en impulsar l’emprenedoria, amb un total de 24,1 milions d’euros invertits, que se sumen als 179,8 milions d’euros destinats a préstecs i avals. En inversió indirecta, l’ICF ha compromès 19 milions d’euros en fons de gestores de tercers en un “semestre excel·lent” i deixant enrere l’aturada pandèmica, segons remarca el conseller delegat de l’ICF, Jordi Òliva, nomenat fa menys d’un any. L’any 2021, van ser 7,1 milions d’euros.
Concretament, s’han destinat 15 milions d’euros a la firma d’equity capital Suma Capital, a través del fons SC Climate Impact Fund III, que té com a objectiu arribar als 300 milions d’euros per fomentar infraestructures per a la transició energètica. Els quatre milions restants han anat al venture capital Bonsai Partners, al seu fons Bonsai Partners II, amb el qual vol invertir 165 milions d’euros en startups tecnològiques.
D’altra banda, la banca pública ha invertit directament 4,5 milions d’euros a través del fons ICF i ha impulsat tres empreses emergents amb préstecs participatius de 200.000 euros cadascun. Una d’elles ha estat Weecover.
L’any 2021, les startups que van rebre aquestes últimes ajudes van ser Trendier, Aquí tu reforma, Fittest Freakest, Segle Clinical, Kubbo, iVoox, Oct8ne, Nuclio Digital School, Taclia, Kintai, Incapto, Nectios i VB Devices. Aquests petits préstecs moltes vegades són els primers suports que reben les companyies, com va ser el cas de Housfy, recorda Òliva. Unes altres que ja han crescut i també els van rebre són Glovo, Wallapop, Colvin, Exoticca, Vytrus, Inbrain o Signaturit.
Renúncia a la fitxa bancària
En la presentació dels resultats del primer semestre, Òliva també ha valorat altres qüestions, com l’obtenció de la fitxa bancària. El conseller delegat de l’ICF ha exposat que l’entitat financera ha renunciat a la possibilitat d’aconseguir-la, després que el Banc d’Espanya desestimés la seva petició per operar en el mercat minorista. Es mantindrà així en el seu paper de banc públic de promoció.
