L’ICF prem l’accelerador i finança 1.700 empreses amb 847 milions el 2024

L’Institut Català de Finances (ICF) prem l’accelerador i dispara la seva activitat. Les operacions en préstecs, avals i capital de risc que promou la banca pública catalana van assolir els 847 milions d’euros durant el 2024, un 32% més respecte a l’any anterior. En total, l’entitat va beneficiar prop de 1.700 clients, un 97% dels quals eren petites i mitjanes empreses i persones emprenedores.

L’activitat de l’ICF ha estat protagonitzada, un any més, pels préstecs i avals concedits a empreses i entitats, que s’han incrementat en un 36% respecte a 2023. Així, la banca pública ha mobilitzat fins a 811 milions d’euros, uns 214 milions més que en el seu anterior exercici. La indústria manufacturera, energètica i agrolimentària ha tornat a repetir com a sector més beneficiat, amb un de cada quatre euros de les operacions de préstecs i avals (un total de 205 milions d’euros). Tanmateix, de cara a 2025 la banca pública es fixa dues clares prioritats, l’impuls del sector primari i la promoció d’habitatge social, segons ha detallat la seva consellera delegada, Vanessa Servera.

Una aposta per la promoció del lloguer social que, de fet, l’entitat ja ha reforçat aquest 2024, multiplicant per quatre el finançament en aquest àmbit. Així, la promoció d’habitatge social s’ha convertit en el segon sector més beneficiat per l’ICF durant 2024, superant fins i tot el comerç i turisme, que acostumaven a ocupar aquesta segona posició. En total, la banca pública ha concedit fins a 201 milions d’euros per a la promoció de pisos, una xifra que ha fet possible la construcció de prop de 1.960 habitatges socials. 

De cara a 2025, la banca pública preveu triplicar aquesta línia i concedir fins a 600 milions d’euros per habitatge social, un increment que previsiblement convertirà l’habitatge en el sector més beneficiat enguany. Un creixement que s’emmarca en el pla del Govern de Salvador Illa per a construir fins a 50.000 habitatges assequibles. El president de l’ICF, Juli Fernández, ha recordat que la banca és un “organisme autònom” del Govern, però que ha de servir de “palanca per a assolir els grans objectius que planifica”.

En total, la banca pública preveu destinar uns 500 milions d’euros per promoure la construcció d’habitatge de lloguer social i uns 100 milions d’euros més per a garantir que els joves puguin emancipar-se. La consellera delegada ha assegurat que ja han rebut “un gruix significatiu de sol·licituds” per a projectes de construcció d’habitatge, tant de promotors públics com privats.

D’altra banda, la banca pública també reforça la seva aposta pel sector primari. Servera ha assenyalat que, tot i que representa el quart sector més beneficiat per l’entitat —amb un 11% del total del finançament— aquest sector és qui aglutina el major nombre d’empreses finançades. En total, l’ICF va beneficiar un total de 1.170 agricultors i ramaders durant el 2024 amb 87,5 milions en préstecs i avals, un 13% més que el 2023.

L’ICF va tancar el 2024 amb uns beneficis nets de 33 milions d’euros, 16 menys que el 2023

Amb tot, malgrat que l’ICF ha augmentat en un 36% la seva inversió en empreses i entitats, el nombre de companyies finançades només s’ha incrementat en un 2%. Un creixement moderat que Servera ha explicat per la “concentració d’operacions”. La consellera delegada també ha emfatitzat que, de mitjana, els préstecs i avals concedits per la banca pública tenen un termini de retorn de 15 anys, fet que suposa “una diferència rellevant amb la banca privada, que normalment ofereix finançament amb un termini set anys”. Servera també ha destacat que, d’aquests préstecs i avals, més de la meitat s’han destinat a projectes amb criteris ambientals, socials i de governança.

En contrast amb aquest significatiu increment en les operacions de préstecs i avals, l’activitat de capital de risc de l’ICF ha disminuït, passant dels 43,8 milions en el seu anterior exercici a 36 milions durant 2024. En aquest sentit, la consellera delegada ha detallat que la banca pública està apostant cada vegada més per la inversió directa en empreses, mentre que ha reduït a la meitat la seva inversió en fons externs.

“Més cartera i menys morositat”

Amb tot, l’ICF va tancar el 2024 amb uns beneficis nets de 33 milions d’euros, 16,4 milions menys que el 2023. Tanmateix, la consellera delegada de la banca pública ha justificat aquesta reducció amb el fet que s’han “dotat de més provisions per poder fer front al creixement que vivim”. “Volem un creixement sòlid i robust, amb més caixa, més cartera i menys morositat”, ha afegit Servera. Així, l’índex de morositat de la cartera de clients de l’ICF ha baixat quatre dècimes, situant-se en el 6,7%, i la seva cartera creditícia ha augmentat fins als 2.395 milions d’euros.

L’entitat va néixer l’any 1985 per donar resposta a les necessitats de finançament i inversió del teixit empresarial i social català. Durant les seves quatre dècades d’activitat, la banca pública catalana ha finançat un total de 37.000 empreses, autònoms i entitats amb un import superior als 16.000 milions d’euros. Enguany, amb l’elevat increment de la seva activitat, l’entitat també preveu augmentar la plantilla, integrada ara per un total de 135 empleats.