A poc a poc s’ha anat convertint en un dels noms clau de la música de Barcelona. Agitadora cultural i investigadora sonora, sembla que Ikram Bouloum ha escollit 2021 com l’any del seu enlairament: a més de publicar un treball conceptual en el qual posa la veu per primera vegada, Ha-bb5, acaba de ser escollida directora artística del BAM com a membre de la cooperativa l’Afluent. I això només ha fet que començar.

— Fa anys que participes activament de l’escena musical de Barcelona. Com a programadora, periodista, fotògrafa, punxant o treballant amb la gent de l’Afluent. Quina era la teva relació amb la música abans de començar a ser part de l’escena?

— M’interessava la música com a motor històric i de progrés. En les diverses facetes que he practicat, observava els canvis socials que es generaven a través de la música per plasmar-ho amb diferents materialitzacions: fotos, critiques, assajos, programant les artistes que simbolitzaven aquests canvis… Per mi era important i interessant retratar aquests canvis discursius per col·laborar-hi o deixar-ne constància.

— Expliques que t’interessa la investigació teòrica i estètica de la música i que això et va portar a punxar. A què et refereixes exactament?

— Al moment en què apareix el nou club, l’anomenat post-club. Va ser un moviment que vaig poder viure al Marabú —antic club de la productora barcelonina Canada— i que em va apropar molt a un imaginari en el qual em sentia molt identificada. Aquesta energia em va portar a materialitzar tot el meu coneixement musical en forma de dj set i reivindicar-ne la part ètica i política.

— Què volies transmetre amb les teves sessions?

— La capacitat d’un cos obert a ballar noves realitats, noves veus, a sentir i percebre diferent a través de l’escolta. A exposar-se d’una manera més radical. Era la meva manera de defensar les artistes que estava punxant. A defensar el fet de gaudir com una forma de fer política.

— Ara fas el pas de posar la teva veu per davant…

— És una nova etapa en què exploro noves tècniques i perspectives per explicar el que intuïtivament vull transmetre. Sempre he tingut una part més creativa: vinc d’humanitats, però les incursions en el món de l’art i l’espai performatiu del dj set m’han portat orgànicament a compondre la meva pròpia realitat.

— T’interessa la música des d’un punt de vista antropològic?

— La perspectiva antropològica sempre ha estat la meva primera inquietud. Ara estic investigant l’essència del so a un nivell més harmònic i estètic.

— El nou EP, Ha-bb5, neix de la idea de representar una tragèdia i un naixement.

— És la narrativa conceptual de Ha-bb5. Comença amb una tragèdia que inicia un viatge sonor que dona peu al naixement d’una criatura virtual, anomenada bb5. Aquesta representa el meu alter ego, que ha vingut a la vida a desentramar un trauma ancestral: el xoc cultural.

— Hi ha una part important del teu treball que va sobre l’herència cultural de les teves arrels berbers (i la llengua amaziga). Com fas la investigació d’aquest llegat?

— Aquesta primera aproximació ha consistit a recuperar totes les memòries musicals que s’han impregnat en la meva història íntima: records de quan era petita, moments importants, viatges al Marroc, contes que m’explicava la meva família. Tot el que he anat trobant. Crec que és un primer contacte que m’ha obert un nou món en el qual indagar i experimentar.

— Precisament utilitzes diverses llengües al llarg de l’EP. A vegades és complicat que això surti orgànic. Com ho has decidit tu?

— Per mi la llengua és una eina, i al ser plurilingüe la decisió ha estat genuïna. Per exemple, si parlo d’emocions que evoquen a una intimitat concreta, o a la meva família, és obvi que l’amazic serà la catalitzadora.

— Ha-bb5 té aquest punt oníric que emana tot el treball. Era la sensació que volies transmetre?

— Absolutament! Des del primer moment que vaig començar a treballar en aquest projecte l’aura que presentava era onírica. Per mi era important remetre i contextualitzar el treball en un locus amoenus secular i il·luminat, màgic. Com si fos una altra dimensió.

Per mi la llengua és una eina. Si parlo d’emocions que evoquen a una intimitat concreta, o a la meva família, és obvi que l’amazic serà la catalitzadora

— Acabes de ser nomenada, amb els teus companys de l’Afluent, directora artística del BAM…

— Ha estat una grata notícia que m’ha fet molt feliç. Programar és una feina que em fa sentir completa si l’ajunto a la meva visió artística.

— És la primera vegada que l’Ajuntament escull un col·lectiu (a més cooperativista) i on hi ha dones. El futur creus que ha d’anar per aquí en detriment de persones individuals?

— Per mi la col·lectivitat és un statement, i sempre he cregut que és important treballar cooperant perquè és l’única manera d’apropar-nos a la utopia de representar diferents perspectives, generar espais de diàleg i canvis.