L’Illa deserta parla de qualsevol de nosaltres. De com pot canviar la vida si, un dia, en lloc d’anar per un camí es pren una altra drecera. Ella i ell, uns protagonistes sense nom, es queden tancats en un ascensor durant hores i sorgeix aquesta espurna que tan ràpid es detecta, o fàcilment es vol creure que ha succeït, fins i tot febrilment, i les seves històries avancen i retrocedeixen per explicar-nos què podria haver passat si…
Miki Esparbé i Maria Rodríguez es fiquen en la pell de la parella que no va ser i les que sí que ho van ser, fent-se seu l’escenari des d’un principi, deixant anar alguna broma si els espectadors triguen massa a seure. Fins i tot s’animen a recordar-los que apaguin el telèfon i es prenguin un caramel per a la tos abans que ho digui la típica veu en off.
Tots dos es guanyen al públic amb una facilitat sorprenent, sense escarafalls, a base de molta química. El fan riure i plorar en una mateixa escena, sense importar que el protagonista vagi vestit de dinosaure. Aconsegueixen despertar l’ampli ventall d’emocions que ells mateixos estan sentint, passant magistralment, i en qüestió de mil·lèsimes de segons, de xisclar tancats en un ascensor a un record d’infància.
Rodríguez i Esparbé, que no havien treballat junts abans, no necessiten a ningú més per explicar una vida sencera en només una hora i mitja, sense oblidar-se d’incloure els possibles desviaments. Fins i tot es permeten que els espectadors es converteixen en el tercer personatge, representant a aquest amic a qui li confesses les teves confidències. I, si fa falta, durant una estona, se li deixa l’abric que ella s’ha tret a algun oient, trencant aquesta paret freda que moltes vegades separa l’escenari del pati de butaques.
L’obra escrita i dirigida per Marc Artigau neix a partir d’un desengany amorós del mateix autor. “Em vaig enamorar molt i vaig voler fer una comèdia antiromàntica que digués que està molt bé enamorar-se, però no passa res si no succeeix”, sosté Artigau. La va escriure fa quatre anys en només 15 dies i la va anar deixant i recuperant per anar reescrivint-la des de llavors, fins que es van quadrar les agendes, la dels actors i el teatre, i es va poder estrenar aquest juny a La Villarroel.
Aquesta història senzilla, però rodona sobre tot allò que podia haver passat i no va succeir, amb convidats de luxe com Javier Marías i Britney Spears, abaixarà el teló el diumenge 2 de juliol al teatre de l’Esquerra de l’Eixample. Queden poques entrades disponibles, després d’haver-les esgotat la majoria del dies. Però s’anirà de gira i Artigau ja està preparant la següent obra, L’última f*king nit, que es podrà veure al Teatre Lliure la pròxima temporada i, tot i que no ho sembli, parlarà de la mitologia grega des d’una discoteca.
