Im(pacte) de gènere

Adéu, adéu, gràcies, molt bona feina, seguim!

Sortir. Click. Silenci.

Reunions trimestrals via Zoom amb 20 dones de bandera, directives de tots els àmbits d’activitat per recolzar i proposar des de les nostres posicions professionals iniciatives per a la igualtat de gènere.

Soc membre del Consell de Conselleres de l’Observatori Dona Empresa Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona des de l’abril 2020 i també de l’Associació 50a50 amb més de 100 dones professionals, entitats presidides respectivament per Roser Xalabarder i Anna Mercadé.

En concret, l’ODEE és un “fòrum de reflexió, estudi i propostes per posar en valor a la dona professional, emprenedora i empresària en el món econòmic actual”. I l’objectiu de 50a50 “és aconseguir el 50% de representació femenina als llocs de presa de decisió d’institucions, organismes i empreses i donar visibilitat al talent femení (…).”

Ambdues, alineades amb l’Objectiu número 5 dels ODS de les Nacions Unides: aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i les nenes.

Click. Silenci.

En acabar cada Zoom, dues hores de reunió, silenci, admiració i presa de consciència, impactada pel llarg viatge encara, cap a la igualtat de gènere.

Com podem ser nosaltres agents d’aquest canvi? Com podem cridar l’atenció sobre aquests temes més enllà del soroll mediàtic, sense més recursos que el nostre temps i les nostres ganes?

La meva expertise és la gestió estratègica de marques des de la comunicació i el màrqueting. La marca corporativa, la marca personal i durant els darrers cinc anys també marca de lloc (place branding), com a responsable de la Marca Barcelona a l’Ajuntament de Barcelona.

Diuen les veus assenyades que les marques resideixen en la ment de les persones. Son la percepció que cadascú de nosaltres tenim de tot el que ens envolta, siguin persones, dones i homes, empreses ò llocs.

La Roser em preguntava un dia: i si haguessis de gestionar la marca dona, com ho faries?

Silenci.

Quina és la percepció que es té de les dones al nostre país? Com ajuda el llenguatge a aquesta percepció?

Avui buscava a Google Search això de médicos y enfermeras, que hem escoltat tants cops, arran de la Covid-19. Del 16 de març de 2020 fins avui, hi ha hagut 51.800 mencions a médicos y enfermeras a través dels mitjans digitals. En català metges i infermeres surt 1.190 vegades en el mateix període de temps. A mi això de metges i infermeres em porta a una certa antigor, com quan el Doctor Caparrós sortia per la tele, recordeu? Segons l’informe anual 2020, el 53,1% dels professionals del Col·legi de Metges de Barcelona són dones, son metgesses.

Més tard entro a Linkedin, i arran d’un post que vaig penjar, llegeixo que x “personas con el cargo fundador, professional universitario, experto en márketing, experto en RP, director ejecutivo, gestor de proyectos, professor de escuela, experto en recursos humanos, comprador, experto en operaciones… han visto tu publicación.”

El llenguatge condiciona la manera en com ens relacionem amb el món. Ho explica molt bé la Dra. Bengoechea, Degana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alcalá de Henares: “El llenguatge reflecteix i, molt especialment, ajuda a construir, la nostra concepció del món i la realitat. És a dir, els termes, les frases i el llenguatge que la gent fem servir per descriure la realitat, les coses i les persones, organitzen la nostra estructura interpretativa de les mateixes.”

El llenguatge, a través del masculí genèric, és reflex d’aquests estereotips de gènere?

La resposta la trobo en la intervenció de l’Eulàlia Lledó, doctora en Filologia romànica per la Universitat de Barcelona a la Jornada Visibilitzar o marcar? Repensar el gènere en la llengua catalana, l’any 2010. Diu així: “Si els canvis en la manera d’estar al món de la dona configuren canvis en l’ús de la llengua, també és possible que alguns canvis en l’ús de la llengua ajudin a canviar —i a ampliar— els llocs i la percepció de la dona en aquest mateix món.”

“Un 60% de les persones llicenciades són dones, però només hi ha un 4,5% d’altes directives“, remarca Anna Mercadé, directora de l’ODEE i presidenta de 50a50.

Com trencar els estereotips de gènere amb els que convivim, encara inconscients?

Cadascú pel seu ofici: la gent del màrqueting parlem a vegades del màrqueting d’impacte o el màrqueting de guerrilla. Son campanyes que s’associen a una acció d’impacte, per connectar la marca amb els seus públics a través d’una experiència sorprenent i compartida. Accions amb poc pressupost i moltes ganes.

I si per només un dia ho llegíssim tot en femení?

Fruit d’aquestes i altres reflexions va sorgir la iniciativa d’Un dia en femení, des d’on mostrar per un dia les coses que passen al món des del femení com a genèric, enlloc del masculí.

Amb aquesta acció, l’Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Associació 50a50, amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la de tots aquells mitjans que s’hi han adherit, volem convidar-vos a la reflexió sobre la invisibilitat de les dones a través del llenguatge, amb motiu del Dia Internacional de la Dona. No per imposar el femení genèric, que seria el mateix des de l’altra banda, sinó per pensar plegats nous camins cap a la igualtat.

I acabo amb aquest suggeriment del llibre Igualant, de Mar Gaya: “Assumir la normalització del llenguatge no sexista com un valor i no com un cost”.

Amb un pacte de gèneres, afegiria jo, treballant colze a colze cap a la igualtat de totes les persones, dones i homes.

Gràcies Neus Jordi, coordinadora de 50a50. Gràcies Gemma Bercial, Noèlia València i Laura Llinàs de l’ODEE i la Cambra. Gràcies Juliana Vilert, directora d’Organització i Persones de FGC i Mar Gaya, consultora en igualtat de gènere. Gràcies Roser Xalabarder, presidenta de l’ODEE. Gràcies Anna Mercadé, presidenta de 50a50 i directora de l’ODEE. Gràcies a les conselleres, a les sòcies.

Gràcies al Col·legi de Periodistes de Catalunya i a tots els mitjans que s’hi han adherit.

I a tantes persones i entitats que treballeu per canviar la percepció de la marca dona. El 8 de març i la resta de l’any.

Molt bona feina! Seguim.

Click. Silenci.

PD: Ucraïna in my mind.