Les infraestructures científiques s’amplien per obrir-se a les empreses

Les infraestructures científiques són complexes i costa entendre què s’hi fa a l’interior, però són peces fonamentals per no quedar-se enrere. Tot i que termes com a sincrotró i superordinador sonin a ciència-ficció, és aquí on s’estudien nous fàrmacs i es proven materials menys contaminants.

Barcelona investiga molt i ho fa molt bé, però encara necessita fer arribar tots els seus avenços a la indústria perquè, finalment, es puguin beneficiar els ciutadans. Una realitat cada vegada més assumida pels principals equipaments de la ciutat i la seva àrea metropolitana, amb tots ells immersos en ampliacions que els permetran créixer i obrir-se a empreses.

Intel·ligència artificial per a companyies

Acaba de celebrar el seu 20è aniversari i el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) va encadenant projectes, havent-se acostumat ara a donar nous anuncis cada poc temps. “Quan es va crear el BSC, ningú es va imaginar que podíem arribar on hem arribat. Es va començar amb una plantilla de 60 treballadors i avui som 1.300”, exposa el director associat del BSC, Josep Maria Martorell. Després d’haver estrenat el seu cinquè supercomputador a finals de 2023, la infraestructura es prepara ara per obrir-se a les empreses, facilitant que puguin provar les seves eines de computació per desenvolupar noves solucions d’intel·ligència artificial (IA).

L’equip que s’habilitarà per a companyies estarà situat a la capella de la Torre Girona, gairebé buida des que es va inaugurar el cinquè superordinador a la nova seu del BSC. Amb una inversió de 120 milions d’euros, el gran ordinador per a empreses es posarà en marxa a finals de 2025 i s’assemblarà al Marenostrum 5, però estarà orientat a la IA. “Amb l’arribada d’aquesta tecnologia, la Comissió Europea diu que màquines com el superordinador no només han de servir per als investigadors, sinó que també hem de fer empreses més competitives”, assenyala Martorell. Això demana tenir accés a la IA i acompanyar-les amb programes d’incubació, acceleració i formació. Per a això, el BSC habilitarà espais de coworking per a les companyies interessades, per a les quals estan buscant on fer-ho al campus nord de la UPC.

De cara al pròxim superordinador, el Marenostrum 6, el fundador del BSC, Mateo Valero, no es quedarà tranquil fins que s’inclogui tecnologia feta a Europa. Aquí entren en joc la desena de spin-off que han incubat des del BSC, entre elles, Openchip.

Fabricar xips a prop del Sincrotró Alba

Amb una inversió estimada de 150 milions d’euros, el projecte d’ampliació del Sincrotró Alba permetrà passar d’un sincrotró de tercera generació a un de quarta, millorant les propietats de la llum que emet aquesta infraestructura capdavantera situada a Cerdanyola del Vallès. L’equip dirigit per Caterina Biscari fa anys que treballa en el futur Alba II, amb l’objectiu de tenir-lo operatiu de cara al 2032. Podran fer més experiments en àrees com la salut, el canvi climàtic i l’energia. Per avançar en aquesta direcció, les contractacions se succeeixen al sincrotró, amb la previsió de passar dels 270 treballadors actuals fins als 330 d’aquí a cinc anys.

Ara, estan a punt de rebre els primers prototips del seu principal component, l’accelerador, encarregat d’accelerar electrons perquè emetin la llum per fer experiments. Aquesta part del projecte s’emportarà un desemborsament d’entre 60 i 70 milions d’euros. Amb la posada en marxa de la quarta generació, es guanyarà resolució i es podran fer proves més avançades en menys temps, la qual cosa també incrementarà la capacitat de fer experiments. Algunes possibles aplicacions seran el desenvolupament de nous fàrmacs i teràpies, energies verdes i microxips.

Però, el sincrotró no només servirà per modernitzar la seva tecnologia. La infraestructura creixerà més enllà de les seves parets, coincidint amb la dinamització que viu el parc de l’Alba després d’anys d’oblit. “Costa identificar-lo, està ple de nous edificis i grues”, remarca Biscari. El sincrotró allargarà les seves línies de llum cap a fora, fins a uns terrenys veïns. Es tracta de laboratoris que reben la llum que es genera amb l’acceleració dels electrons i la utilitzen per analitzar mostres i obtenir informació. La biologia, la medicina, la nanotecnologia, el medi ambient o l’energia són algunes de les àrees de recerca que cobreix el sincrotró. L’Alba es va inaugurar amb un total de set línies de llum i ara ja compta amb 14 línies. A l’Alba II, se’n sumaran tres més, dues d’elles dedicades a les ciències de la vida i una als materials.

Aquesta última línia de llum estarà vinculada amb el projecte InnoFab, impulsat pel Govern i dirigit per José Antonio Garrido, investigador de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2). Amb una inversió de 400 milions d’euros, la iniciativa construirà una sala blanca de 2.000 metres quadrats per desenvolupar xips amb materials alternatius al silici. Aquest 2025 es destinaran 3,5 milions d’euros per posar en marxa la licitació del projecte d’enginyeria. Precisament, les instal·lacions d’InnoFab s’obriran a startups, pimes i grans empreses del sector dels semiconductors per donar-los opcions de fabricació, un dels principals frens amb els quals topa el teixit local.

Provar prototips més ràpid

En la mateixa línia es mou l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), a Castelldefels. El centre acaba d’inaugurar un segon edifici, a pocs passos de la seva seu. A la primera planta del nou edifici, hi ha una sala blanca amb 600 metres quadrats que permetrà guanyar sobirania europea en el camp dels xips fotònics. De fet, gràcies a ella, l’ICFO ha estat triat per la Comissió Europea per coordinar el projecte PIXEurope, una línia pilot per dissenyar i fabricar xips fotònics, utilitzats en telèfons i ordinadors, però també en sectors com la salut i l’automoció.

La Xina, Taiwan i Corea lideren aquest mercat, amb una Europa on només es fan prototips a una escala molt petita. El projecte PIXEurope servirà per avançar en aquesta direcció, amb un pressupost d’uns 400 milions d’euros, dels quals uns 50 milions seran per al centre del Baix Llobregat. “Hi ha moltes empreses que han dissenyat un producte potent però no tenen infraestructura per fabricar prototips i veure si funciona”, explica el coordinador del projecte i investigador de l’ICFO, Valerio Pruneri. Fins ara, ho havien d’enviar a tercers per validar-lo, amb llargues llistes d’espera, una qüestió que l’ICFO espera reduir per donar més oportunitats per a la indústria local. Es preveu que la construcció de la línia pilot comenci al maig, amb la previsió que es pugui obrir a la indústria a partir del 2028. De moment, un centenar de companyies ja s’han mostrat interessades a poder utilitzar les noves instal·lacions.

“Els xips quàntics arribaran al mercat d’aquí a uns anys i, per tant, encara podem competir”, defensa el fundador de l’ICFO, Lluís Torner

L’ICFO no es queda aquí i fa un pas més, endinsant-se en els xips quàntics, una tecnologia incipient en la qual encara hi ha possibilitats de marcar el ritme. El centre lidera la Vall de la Quàntica, una iniciativa del Govern per impulsar aquest lideratge. “Els xips quàntics arribaran al mercat d’aquí a uns anys i, per tant, encara podem competir. Volem accelerar la recerca per portar-los abans a la societat”, defensa el fundador de l’ICFO, Lluís Torner.

La Generalitat aportarà 43 milions d’euros per als primers cinc anys, un pressupost que pujarà fins als centenars de milions d’euros amb les aportacions que puguin arribar del Govern central i les institucions europees. Una de les primeres concrecions d’aquest projecte serà Qollserola, una xarxa de fibra òptica que permetrà connectar amb comunicació quàntica empreses i institucions de la ciutat per preservar la seguretat de les seves dades. Participaran aquells sectors per a qui això és un factor crític, com els bancs, els hospitals i els operadors de transport públic.