L’Enric Gracia, amb 36 anys i informàtic de professió, va començar a pensar en Inspira l’any 2017. Aleshores, treballava per a una companyia del sector dels cosmètics. Tenia una bona feina, uns bons horaris, però estava saturat del sector tecnològic i del volum de feina. Així que va començar a pensar seriosament a tirar endavant un projecte personal que feia temps que li rondava pel cap. El seu hobbie sempre ha estat l’esport. De fet, a banda d’informàtica, també va estudiar entrenament personal i dietètica. Se sentia preparat per fer que Inspira, el centre esportiu amb què somiava, comencés a caminar.
Després de dos anys de feina, ell i un altre soci van teixir un business plan amb el qual van aconseguir 190.000 euros d’entitats financeres. Això més els 90.000 euros que van aportar de capital propi, van acabar sumant 280.000 euros per arrencar el negoci. El febrer del 2019 va néixer Inspira Fitness al barri de les Corts. Avui, Gracia és el soci majoritari.
La idea de muntar un gimnàs que també fos un coworking per a entrenadors neix amb la creixent popularitat del fitness en el món de les xarxes socials. Gracia es va fixar en el fet que el nombre de professionals que compartien les seves rutines a Internet no parava de créixer i pensava: “On va tota aquesta gent a gravar els entrenaments? Al carrer, al parc, ho fan de manera clandestina?”. Ell, que havia freqüentat durant molts anys els gimnasos de l’àrea metropolitana i tenia una xarxa de contactes important al sector, va detectar que els entrenadors no tenien un lloc fix on treballar. A un gimnàs normal, explica, no és possible que un professional que no forma part de la plantilla del centre entreni els seus clients a les instal·lacions. Així que, una vegada més, un emprenedor va fer d’un problema una solució, i va muntar un coworking d’entrenadors personals.
Gracia es va fixar en el fet que el nombre de professionals que compartien les seves rutines a Internet no parava de créixer i pensava: On va tota aquesta gent a gravar els entrenaments?
Inspira Fitness es va establir a Barcelona, i més concretament a les Corts, perquè era un nínxol de mercat important i, proposant un model tan nou i sense explotar, la capital catalana és “on es podria veure si funciona o no”. De moment, estan comprovant que el model funciona: Gracia rep un munt de sol·licituds d’entrenadors al dia. I quan això passa, el primer que fan és fer-los omplir un formulari per assegurar-se que compleix amb uns determinats requisits. En primer lloc, la inscripció al ROPEC (el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya) o bé estar col·legiat. També cal que estigui donat d’alta com a autònom i tingui l’assegurança de responsabilitat civil, que tramita el mateix centre. Un cop es confirma que l’entrenador compleix amb tots els requisits, se li fa una entrevista per conèixer-lo i, si la passa, se’l dona d’alta com a entrenador Inspira.
L’entrenador per fer ús de les instal·lacions ha de pagar una quota mensual, el preu de la qual varia segons el volum de clients de cada professional. Aquesta quota rep el nom de cànon i el que fa és proporcionar als clients dels entrenadors una mena de tiquets amb els quals poden accedir al recinte, anomenats accessos. Un accés no equival només a un entrenament: “És un lloguer de l’espai, cada vegada que entres al gimnàs, encara que sigui per tenir una entrevista amb el teu entrenador a un despatx, gastes un accés”, aprofundeix Gracia.
A banda d’aquest model de coworking, Inspira Fitness també funciona com un gimnàs normal. Tenen socis que paguen les seves quotes per fer servir els equipaments i, si ho volen, poden contractar els serveis d’un entrenador personal. L’especialitat de la casa. Quan un soci es dona d’alta, se li fa una welcome session, que és un entrenament de prova amb un entrenador personal. Paral·lelament a això, també li ofereixen assessorament nutricional i servei de fisioteràpia (es cobra a part). I pels que tinguin contractat el servei d’entrenament personal, disposen de revisions cada mes, on es mesura, es pesa i es mira el percentatge de greix de cada client, entre d’altres. La tarifa trimestral costa 99,90 euros; la mensual, 36,90 euros, i l’anual, 410 euros. El preu de la matrícula és gratuït.
A Inspira hi van bastants clients de gimnasos low cost, cansats de la saturació i l’ambient amb què es troben. Al centre de Gracia, ho diu ell mateix, “busquen tranquil·litat”. També explica que els hi va costar molt arrencar, més tenint en compte que al cap d’un any d’obrir, es van trobar de front la crisi del coronavirus, que els va obligar a penjar el cartell de tancat força temps. Gracia diu que estan “a mig gas”, després que la meitat de socis marxés, però els entrenadors es mantinguessin.
A Inspira hi van bastants clients de gimnasos low cost, cansats de la saturació i l’ambient amb què es troben
Avui, en ple mes d’agost —temporada baixa per al sector—, tenen 16 entrenadors autònoms i un en plantilla. En total, comptant el personal d’administració i tots els professionals involucrats, d’una manera o altra, a Inspira tenen un equip format per 21 treballadors. De rendiment, explica l’Enric, “estem al 40-50% del que podem tenir. Tenim molt més potencial per treure del que hem estat mostrant fins ara”. Malgrat això, tot i la pandèmia, van facturar uns 100.600 euros el 2020. Un creixement del 45% respecte a 2019, que van tancar amb una facturació de més de 69.000 euros. I aquest 2021 hi ha la previsió d’acabar amb 160.000 euros. “Si arribéssim a aquest objectiu, em plantejaria incorporar algun entrenador més en plantilla”, avança, esperançat.
En un futur, al conseller delegat d’Inspira li agradaria expandir la idea i obrir un segon centre a una altra zona de Barcelona. Així mateix, a finals de maig d’enguany, van llençar la seva pròpia app. Un espai digital on els clients del centre poden trobar rutines, reptes, dietes, l’agenda dels entrenadors per reservar hora i una comunitat al més pur estil Instagram. Ah, i un apartat de botiga de productes de suplementació esportiva, on s’hi pot trobar des de proteïna en pols fins a algun cremador.
Gracia, que ha hagut de créixer a passes de gegant en el món de l’emprenedoria, està satisfet amb el camí que ha recorregut fins ara. “Jo soc super autodidacta. No tinc coneixements empresarials. Crec que per muntar una empresa no has de ser empresari, no has d’haver estudiat ADE. Si fos així, no hi haurien empreses. El que has de tenir és la idea. La resta, ho vas aprenent.” Futurs emprenedors: apunteu-vos el consell.
