2
Vida d’Oharu
KENJI MIZOGUCHI, 1952
Mizoguchi mostra amb un sàdic criteri exhibicionista la terrible peripècia vital d’una prostituta: la felicitat és un miratge efímer i el happy end una impossibilitat sobrenatural. La violència, el sexe i la mort impregnen rotundament la pel·lícula, però no es veuen –se senten i es flairen– gràcies a les maniobres el·líptiques i a l’ús esplendorós d’un mecanisme narratiu que es desplega de la mateixa manera que els pergamins pintats a mà.
Escena de presentació de la protagonista.