9
Gymnopédies; Gnossiennes
Erik Satie
(1888 i 1890)
L’estranya imantació que desprèn aquest grapat de peces breus, la seva envoltant força evocadora, ha fet que se n’abusés, com a banda sonora fins i tot dels anuncis més banals. Ni això ha aconseguit esvanir el tel de misteri que transpiren. Amb les peces més secretes de Debussy i de Ravel, entonen el cant de cigne del neoromanticisme capvespral del fin de siècle. Els vasos comunicants del misteri són el camp de joc del geni. L’aroma de la tercera gnossiene de Satie ens embriaga encara; la llum de la cinquena festeja l’horitzó amb ròssecs de Giorgione.