Deu obres memorables per entendre la poesia

Entre l’estructura de la lírica moderna i la poesia de l’antiguitat, l’energia del silenci i la paraula segueixen fluint encara que després d’Auschwitz es digués que la lírica era impossible. Com podem triar deu poemes entre la quasi infinita seqüència de poemes que funden alguna cosa a partir del que es fugaç, del que és sagrat o del no-res? De Píndar a Rilke, de Garcilaso a Baudelaire, tota tria és un risc. Aquests són els deu grans poemes d’una aposta

10

Diario bizantino

CRISTINA CAMPO

“Due mondi –e io vengo dall’altro” (Dos mons –i jo vinc de l’altre): aquest és el vers que obre el poema, i que es repeteix dues vegades més, i que sempre sento ressonar dins meu davant un sobtat sentiment d’estrangeria. L’autora, a la qual li hauria agradat haver escrit menys del que va escriure, va compondre assajos que probablement constitueixen la millor prosa italiana del segle XX, però també alguns poemes com aquest, en què s’experimenta el contacte amb allò que és sagrat. El llindar no separa ànima i cos, sinó ànima i esperit, i tot passa davant els milers d’ulls de l’àngel querúbic.