10
Diario bizantino
CRISTINA CAMPO
“Due mondi –e io vengo dall’altro” (Dos mons –i jo vinc de l’altre): aquest és el vers que obre el poema, i que es repeteix dues vegades més, i que sempre sento ressonar dins meu davant un sobtat sentiment d’estrangeria. L’autora, a la qual li hauria agradat haver escrit menys del que va escriure, va compondre assajos que probablement constitueixen la millor prosa italiana del segle XX, però també alguns poemes com aquest, en què s’experimenta el contacte amb allò que és sagrat. El llindar no separa ànima i cos, sinó ànima i esperit, i tot passa davant els milers d’ulls de l’àngel querúbic.