2
Negawakuwa / hana no shita nite
(Voldria morir / a la primavera)
SAIGYO
(ca. 1180)
El poema pertany als Cants de l’eremita d’aquest monjo japonès del segle XII. La seva bellesa prové de la seva extrema simplicitat. Encara que es llegeixi en una traducció, el lector intueix que cadascuna de les paraules que el componen ocupen el lloc just, que cap d’elles no podria trobar el seu sinònim, que no podria afegir res, que no es podria suprimir res. Un està temptat a repetir-lo una vegada i una altra, en la convicció d’invocar alguna cosa essencial absoluta.