Deu obres memorables per entendre la poesia

Entre l’estructura de la lírica moderna i la poesia de l’antiguitat, l’energia del silenci i la paraula segueixen fluint encara que després d’Auschwitz es digués que la lírica era impossible. Com podem triar deu poemes entre la quasi infinita seqüència de poemes que funden alguna cosa a partir del que es fugaç, del que és sagrat o del no-res? De Píndar a Rilke, de Garcilaso a Baudelaire, tota tria és un risc. Aquests són els deu grans poemes d’una aposta

8

La quête de Bronwyn

JUAN EDUARDO CIRLOT

(1971)

El bosc de la novel·la artúrica, on ni un sol arbre no es descriu mai, aconsegueix aquí textura verbal: entrem en un univers fet d’al·literacions (“Un soroll m’ha deixat entre les ruïnes” és el primer vers del poema) i d’imatges d’absoluta irrealitat (“Castells transparents que no existeixen”). L’errància ensopega constantment amb la impossibilitat de conquerir l’objecte de la recerca de la qûete: són massa nombroses les dimensions i els plans de realitat o irrealitat que hi competeixen. Amb tot, el poema conclou amb uns versos que produeixen una sensació d’èxtasi aconseguida en la combinatòria de les paraules: ales, onades, ànimes.