Deu obres memorables per entendre la poesia

Entre l’estructura de la lírica moderna i la poesia de l’antiguitat, l’energia del silenci i la paraula segueixen fluint encara que després d’Auschwitz es digués que la lírica era impossible. Com podem triar deu poemes entre la quasi infinita seqüència de poemes que funden alguna cosa a partir del que es fugaç, del que és sagrat o del no-res? De Píndar a Rilke, de Garcilaso a Baudelaire, tota tria és un risc. Aquests són els deu grans poemes d’una aposta

9

A tant s’an va chascuns par lui
vv. 710-724 del Chevalier de  la Charrete
En això cadascú se’n va pel seu costat, del Cavaller de la Carreta

CHRÉTIEN DE TROYES

(1179)

Considerat un roman (novel·la), encara que hi ha qui manté el terme poema perquè està escrit en versos octosíl·labs i en rima aparellada, aquesta obra de l’escriptor de la Xampanya del segle XII conté alguns passatges que constitueixen clarament una detenció lírica dins el flux narratiu. Els 14 versos triats dibuixen amb perfecció geomètrica una figura, la de l’amant cortès: errant solitari, pensatiu, oblidat de si mateix, del seu nom, de les seves armes, concentrat en un únic pensament: la dama.