Inversió de 132 milions en noves infraestructures per garantir el subministrament d’aigua

El canvi climàtic i l’increment dels residents a Barcelona i la seva àrea d’influència són alguns dels motius que alerten de la possible manca de disponibilitat dels recursos d’aigua necessaris per abastir a la població d’aquí a 30 anys. Les projeccions més pessimistes xifren el dèficit d’aigua potable en 43 hm³ anuals a partir de 2050. Lluny, però tampoc massa, de les previsions més optimistes, que apunten a un dèficit d’11 hm³ anuals en el mateix horitzó.

Davant aquesta situació, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha presentat un pla estratègic del cicle integral de l’aigua que constitueix el full de ruta per reduir aquest dèficit hídric que pateix la metròpolis de Barcelona. La planificació actuaria de manera integral sobre tot el cicle de l’aigua, amb unes inversions per part de totes les administracions públiques que estarien entre els 2.100 milions i els 2.400 milions d’euros. Del total, 740 milions correspondrien a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), 1.300 milions a l’AMB i 410 milions als ajuntaments de l’àrea metropolitana.

En aquest projecte s’inclouen mesures d’estalvi i eficiència, en bona part mitjançant un acurat manteniment de la xarxa i amb l’ús de recursos hídrics alternatius a l’aigua potable, però també el desenvolupament de noves infraestructures. Amb tot, es podria cobrir el dèficit de 43 hm³, la meitat del qual ja vindria donat pel simple fet de fer una millor gestió de l’aigua, segons assegura Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB.

L’altra meitat correspondria a la millora de la xarxa amb el desenvolupament de tres noves infraestructures que requeriran una inversió de 132 milions d’euros. Per una banda, s’edificaran una planta potabilitzadora (ETAP) i una estació de regeneració d’aigua (ERA) al riu Besòs, similar a la que ja funciona en l’àmbit de la depuradora del Prat de Llobregat. Aquesta instal·lació permetria obtenir una aigua de qualitat superior a la que surt de la depuradora, apta per ser bombada aigües amunt del Besòs, per mantenir-ne els cabals ecològics. En tercer lloc, es vol construir una conducció d’aigües regenerades entre les lleres dels dos rius per garantir la disponibilitat de l’aigua a la metròpoli.

“Això vol dir que s’actuaria en les conques naturals de l’àrea metropolitana, Besòs i Llobregat, i que el volum d’inversions és més reduït que en altres planejaments”, alhora que el pla suposa “un major aprofitament de l’altra gran via fluvial metropolitana, el Besòs i, per tant, s’equilibra la pressió entre els dos sistemes, va destacar Badia, durant l’acte de presentació del pla.

Des de l’AMB es recorda que en aquests moments, el territori metropolità disposa anualment de 806 hm³ d’aigua, mentre que la demanda de tot el territori ascendeix a 397 hm³. Diversos factors, però, faran que aquestes xifres empitjorin any rere any, i la disponibilitat de recursos hídrics a l’àrea metropolitana s’anirà reduint. De fet, per al 2050, es calcula que els recursos seran de 745 hm³, però la demanda s’haurà incrementat fins a 501 hm³.

El canvi climàtic es preveu que farà minvar en un 12% els recursos superficials i les conques internes del Ter i el Llobregat, i en un 9% recursos subterranis, alhora que incrementarà la demanda d’aigua per a usos agrícoles. Els acords de la Taula del Ter han reduït, a partir de 2023, el cabal d’aquesta conca destinat a l’àrea metropolitana fins a un màxim de 54 hm³/any, i diversos períodes de sequera podrien reduir la quantitat i qualitat de les masses d’aigua.

El vicepresident d’Ecologia de l’AMB, Eloi Badia, i la tècnica de la direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua de l’AMB, Maria Indurain, han indicat que el pla estratègic del cicle integral de l’aigua s’aprovarà inicialment al Consell Metropolità del pròxim 22 de març —coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua— i que, després de tots els tràmits administratius necessaris, obtindria l’aprovació final el desembre de 2022.