Inversió de 7.000 milions d’euros per transformar la mobilitat urbana de Barcelona

La transformació del model de mobilitat és el gran repte que tenen al davant les grans ciutats arran del creixement de la població, la necessitat de combatre el canvi climàtic i de millorar les condicions de vida de les persones, que busquen espais més habitables, més segurs i menys perjudicials per a la seva salut. Davant d’aquest fet, resulta vital poder introduir canvis que permetin conjugar tots aquests elements sense comprometre el creixement econòmic i amb suficient consens social.

Pot semblar la quadratura del cercle, però hi ha alguns vents a favor que poden facilitar aquesta transformació, com l’imparable procés de digitalització i l’adopció de tecnologies revolucionàries pel funcionament d’una ciutat com les xarxes 5G. La major conscienciació mediambiental de les noves generacions, els objectius de desenvolupament sostenible que estan incorporant les grans empreses en el seu dia a dia, l’increment del teletreball i, sobretot, la necessitat de tenir una ciutat amb una elevadíssima qualitat de vida per poder seguir atraient talent són altres elements esperonadors d’aquest procés. Un procés cap a un model necessàriament més sostenible i que requereix decisions valentes, ben estudiades, avalades tècnicament, i que no responguin a interessos partidistes, sinó que siguin fruit de grans consensos i d’un debat urbà amb llums llargues, ja que es tracta de planificacions que sobrepassen els mandats municipals.

Amb la voluntat de donar resposta a aquest context, i amb un horitzó fixat l’any 2030, l’Ajuntament de Barcelona acaba de presentar la proposta definitiva del Pla de Mobilitat Urbana (PMU), un ambiciós document que diu haver treballat amb una trentena d’entitats i que ara serà objecte de debat entre els grups municipals i que també podrà ser esmenat durant el període públic d’al·legacions previ a l’aprovació definitiva en el plenari del Consell Municipal.

Els objectius del pla

El gran objectiu del pla és que l’any 2024 un 81% dels desplaçaments a la ciutat es facin de forma sostenible, és a dir, a peu, en transport públic o en bicicleta. La idea del consistori que encapçala l’alcaldessa Ada Colau és minimitzar l’ús del vehicle privat i, per aconseguir-ho, es volen adoptar un munt de mesures que no seran del gust de tothom i, per tant, requereixen el màxim consens. Entre elles, destaca la implantació de la velocitat màxima a 30 km/h a tota la ciutat, la construcció de 67 quilòmetres més de carrils bus, 32 nous quilòmetres de carrers per a vianants, l’augment del 40% de la xarxa de carril bici, la prohibició d’aparcar motocicletes a les voreres i la pràctica desaparició de la possibilitat d’aparcar gratuïtament un cotxe al carrer, ja que l’àrea verda o blava s’estendrà al 90% de les places disponibles, de les que cada vegada n’hi haurà menys.

La clau de volta per aconseguir tot això és la millora del transport públic. L’Ajuntament ha estimat en 6.500 milions d’euros la inversió que hauran de fer el conjunt de les administracions implicades per tal que Barcelona tingui una xarxa de metro, autobusos, trens i tramvies capaç de donar resposta als objectius que persegueix el Pla de Mobilitat Urbana.

Aquesta xifra equival al 90% dels costos que ha calculat el consistori que tindran totes les actuacions necessàries per executar el pla i que sumen un import global de 7.163 milions d’euros.

I en què es gastaran tots aquests diners? El PMU 2024 es concreta en 60 línies d’actuació i més de 300 mesures específiques centrades a afavorir els desplaçaments amb modalitats sostenibles; reduir els desplaçaments ineficients o contaminants; i regular i millorar l’eficiència de la considerada “mobilitat essencial”, un concepte nou, però també difús, que ara es posa sobre la taula.

Segons l’Ajuntament de Barcelona, els reptes que persegueixen aquestes 300 mesures són “garantir el dret a la mobilitat; vetllar per la salut i la seguretat de les persones; contribuir a la recuperació de l’activitat econòmica i comercial; i combatre la crisi climàtica i millorar la qualitat de l’aire”.

Més bicicletes i menys cotxes

Aquestes línies d’actuació i mesures específiques pretenen que la mobilitat a peu absorbeixi un 35% del total dels desplaçaments a la ciutat l’any 2024 (+7,5%). El transport públic ha de créixer fins a copar una quota superior al 41% (+15%), i els desplaçaments en bicicleta s’han de duplicar, i passar del 2,2% actual al 5% de la quota modal (+129%). Finalment, el vehicle privat ha de reduir el seu pes del 26% al 18% (-25%).

En paral·lel, el PMU també introduirà canvis en el model de distribució urbana de mercaderies i també recull 29 mesures centrades en la digitalització o smart mobility. Aquest és un resum de les principals mesures que es volen adoptar:

• Vianants:
  • S’eliminaran progressivament les motos de totes les voreres i també els carrils bici, que s’ubicaran només en la calçada.
  • Es construiran més escales mecàniques i ascensors als barris de muntanya.
  • Es treballarà per eliminar tots els obstacles que habitualment dificulten el pas.
  • S’estendran els carrers de vianants (zones “pacificades”) i es durà a terme el pla de superilles o eixos verds de l’Eixample.
• Transport públic:
  • Revisió i reordenació de les línies d’autobús, per tal que siguin més eficients.
  • Millorar el servei de cap de setmana.
  • Construcció de 67 nous km de carril bus i potenciar la prioritat semafòrica.
  • Reordenació dels autobusos supramunicipals.
  • Impulsar les infraestructures fora (Park & Ride) de la ciutat per afavorir el transport públic supramunicipal
  • Millorar la connexió i cobertura de les xarxes de tramvia
  • Potenciar els busos de zero emissions.
  • Introducció del transport públic a demanda (a través de mètodes digitals) en determinats barris.
  • Millorar la freqüència de pas del metro.
  • Crear una app pública de taxi.
  • Afavorir el taxi compartit.
  • Promoure el Wi-Fi als taxis.
  • Millorar la infraestructura i senyalització de la xarxa ferroviària. Executar el pla de Rodalies. Posada en marxa de l’estació de Sant Andreu Comtal i de la Sagrera.
  • Revisió del sistema tarifari
• Bicicleta:
  • Incrementar la xarxa de carrils bici en un 40%.
  • En els carrers amb tres o més carrils introduir-ne un on la velocitat pels cotxes sigui inferior a 30 km i compatibilitzar així els usos.
  • Ampliar les bicicletes elèctriques del Bicing.
  • Fomentar l’aparcament segur de bicicletes a la via pública.
• Distribució de mercaderies:
  • Es vol impulsar la implantació de microplataformes logístiques de distribució d’última milla com a mínim a cada districte de la ciutat.
  • Promoure la càrrega i descàrrega nocturna amb vehicles silenciosos.
  • Potenciar les consignes click & collect per reduir les entregues a domicili.
  • Promoure una fiscalitat específica per reduir l’impacte ambiental de la distribució de mercaderies amb la creació d’una taxa que gravi l’última milla o el comerç electrònic.
• Vehicle privat:
  • Implantar la velocitat 30 km/h a tota la ciutat.
  • Foment dels vehicles elèctrics o de baixes emissions.
  • Aconseguir que el 80% de la flota municipal sigui elèctrica el 2024.
  • Incrementar la xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics, amb 60 punts de recàrrega ràpida.
  • Estendre la regulació de l’Àrea a tota la ciutat, fins a tenir un 90% de les places d’aparcament en calçada regulades.
• Noves tecnologies:
  • Potenciar els serveis de vehicle compartit d’àmbit metropolità amb la respectiva ampliació de llicències.
  • Incorporar a la T-Mobilitat altres mitjans de transport com el Bicing i el taxi.
  • Impulsar la gestió intel·ligent de la mobilitat.
  • Millorar el funcionament semafòric.
  • Captura de dades per millorar la mobilitat urbana.
  • Introduir més sistemes automàtics de control viari (càmeres, radars, foto als semàfors).
  • Introduir la vídeo-denuncia als autobusos, és a dir, un sistema de càmeres que permetran multar tota mena d’infraccions.

Per la redacció d’aquest pla, l’Ajuntament de Barcelona ha contactat amb entitats com el RACC, Anesdor, Gremi del Motor, UGT, CCOO, Foment del Treball, Pimec, Barcelona Global, Barcelona Oberta i Gremi de Restauració, entre altres.