Què tenen en comú Reykjavik i Viladecavalls? A simple vista, no massa, però totes dues ciutats tenen un estret vincle amb el grup Iceland Seafood International. El conglomerat, especialitzat en el processament i comercialització de peix, principalment bacallà, té la seva seu central a la capital islandesa i a la ciutat del Vallès Occidental té una fàbrica, a més de la seu de la filial espanyola de la companyia. La història de la matriu islandesa es remunta a 1932, quan diversos productors es van organitzar sota el paraigua de The Union of Icelandic Fish Producers amb l’objectiu de potenciar les exportacions de peix salat. Gairebé 60 anys més tard, a la dècada dels 90, va entrar en funcionament la planta de Viladecavalls.
És precisament a la fàbrica catalana on la companyia ha dut a terme una de les seves últimes inversions. El projecte ha consistit a augmentar la capacitat productiva de la planta al mateix temps que diversificar l’activitat. Més concretament, la inversió ha estat de tres milions d’euros i ha suposat una ampliació de la fàbrica de 4.825 m² a 6.738 m² de capacitat de tall i el reordenament i optimització de les línies d’envasament i empaquetatge amb l’adquisició de diferent maquinària i equips. La companyia nòrdica ha comptat amb el suport de l’Institut Català de Finances (ICF) per finançar les millores a les seves instal·lacions.
“Tot això ho hem fet amb l’objectiu de consolidar el nostre lideratge en el sector horeca i, sobretot, de reforçar el nostre paper com a retailers“, assenyala Karl Hjálmarsson, directiu amb més d’una dècada de trajectòria a la companyia i que actualment és director de màrqueting i comunicació d’Iceland Seafood International. A la renovada fàbrica es processarà sobretot bacallà, que és el producte estrella de la companyia i representa el 63% del negoci de la filial catalana de l’empresa, seguit de la gamba australiana, que suposa el 16% dels ingressos.
Evolució d’una empresa nòrdica a Catalunya
Iceland Seafood Ibèrica és una fusió de dues empreses: Icelandic Freezing Plants Ibèrica, que es va fundar el 1996 a Barcelona per vendre bacallà congelat al punt de sal en el mercat espanyol i que era part del Grup Icelandic, fundat l’any 1942, i Iceland Seafood (abans SÍF Spain) que es va fundar a Espanya, també l’any 1996, i era part del SIF Group, fundat l’any 1932 a Islàndia. La unió efectiva de les dues empreses es va aconseguir el 2019.
Un any després, el 2020, va arribar un dels moments més durs per a la companyia. El tancament de la restauració va suposar un ensorrament de les vendes d’uns 50 milions d’euros, el 30% del total. No obstant això, el fet d’haver culminat la fusió el 2019 va permetre a la companyia afrontar aquest moment amb garanties i va aconseguir salvar l’exercici sense pèrdues. Aquest any la facturació a Espanya rondarà els 200 milions d’euros amb una plantilla de 170 empleats. A nivell global, la xifra de vendes del grup és d’uns 500 milions i compta amb 700 empleats.
“La nostra estratègia actual es basa en el creixement orgànic als mercats en els quals ja estem presents i en potenciar les nostres línies de producte principals destacant el segell i origen islandès, però també potenciant referències com el gambot austral de la nostra planta a Argentina. A nivell de canals de venda, l’objectiu és consolidar la nostra posició de lideratge en el segment de la restauració i créixer com a minoristes, on la nostra presència encara és escassa. De tota manera, sempre estem atents a possibles oportunitats de creixement inorgànic”, cita Hjálmarsson en referència a les que seran les línies de creixement estratègiques del grup els pròxims anys.
Un enfocament sostenible de la pesca
Iceland Seafood International processa i comercialitza més de 70.000 tones anuals de peix i, per minimitzar el seu impacte en el medi ambient, la companyia s’ha marcat l’objectiu d’abastir-se únicament de pesqueries que s’administren de conformitat amb el Codi de Conducta de la FAO per a la pesca responsable i que comptin amb sistemes de gestió pesquera adequats.
El grup també està fent avenços en matèria d’energies renovables i emissions de gasos d’efecte hivernacle. En aquest sentit, com a part del projecte d’expansió, l’empresa ha instal·lat plaques solars a la seva planta catalana que produiran 540.000 kWh, prop del 30% del consum de tota la fàbrica.
Aquesta part de la inversió és un dels projectes habituals que sol finançar l’Institut Català de Finances des que va aprovar el seu pla estratègic per al període 2022-2025, que estableix com a prioritat la seva actuació en projectes mediambientals, especialment els que tinguin com a finalitat mitigar els efectes del canvi climàtic, així com els socials i de governança. L’objectiu del nou full de ruta és que, com a mínim, el 35% de la nova activitat sigui considerada sostenible. L’any 2022, l’ICF va finançar més de 470 empreses, per un import global de 479 milions d’euros. D’aquest volum, 159 milions d’euros es van destinar a finançar projectes que impulsen l’eficiència energètica, l’economia verda i la sostenibilitat; 38 milions d’euros de finançament per a projectes d’habitatge de lloguer social i 2 milions d’euros a projectes relacionats amb la cultura, la salut, la cura de les persones i les ciències de la vida.
