Inversió de 8 milions en una Llotja de Pescadors oberta a la ciutadania

“El Port de Barcelona salda un deute històric amb els pescadors de la ciutat”. Així de contundent s’ha mostrat Damià Calvet, president de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) en anunciar el projecte de construcció d’una nova Llotja de Pescadors que suposarà una inversió de 8 milions d’euros i la reurbanització d’un espai portuari de 24.103 metres quadrats que s’obrirà a la ciutadania.

El projecte de la nova llotja l’ha realitzat l’estudi d’arquitectura OAB, liderat per Carlos i Lucía Ferrater, i actualment es troba en procés de licitació. Un cop adjudicat, es preveu que les obres comencin a finals d’any i que es prolonguin al llarg de 17 mesos, per la qual cosa el nou edifici podria estrenar-se el 2024. La novetat principal respecte a la llotja actual —que serà enderrocada— és que es podrà visitar gràcies a la construcció d’una passarel·la exterior que permetrà compaginar l’activitat dels pescadors i les subhastes amb la presència de públic, preservant totes les garanties higièniques i de seguretat alimentària, ja que els dos mons es veuran, però estaran separats.

El projecte inclou, a més, un espai destinat a obrir un restaurant de cuina marinera i que serà objecte d’una licitació més endavant. Una altra de les novetats és que els ciutadans de Barcelona podran comprar peix a la mateixa llotja, ja sigui per emportar-se’l a casa o perquè els hi cuinin immediatament en el futur restaurant. A més de la llotja, el gran atractiu d’aquesta actuació urbanística és que, finalment, l’emblemàtica Torre del Rellotge —situada davant del Maremagnum— es podrà visitar i quedarà ubicada en un espai d’accés públic, ja que ara es troba dins d’un recinte tancat i vigilat per la Policia Portuària on només tenen accés els pescadors i professionals del sector.

La Torre del Rellotge és un antic far construït el 1772 on es va instal·lar un rellotge el 1904. Al segle XVIII, aquesta icona del recinte portuari de Barcelona va servir al geodèsic francès Pierre Méchain per calcular la longitud del meridià entre Dunkerque i Barcelona i determinar la mesura bàsica del sistema decimal, el metre. A més, la torre és el punt de confluència de la prolongació imaginària de dues emblemàtiques avingudes de la ciutat: el Paral·lel i la Meridiana, dissenyades per Ildefons Cerdà.

Amb la nova Llotja de Pescadors, el Port de Barcelona vol reivindicar la cultura marinera i de la pesca i apropar-la a la ciutat. Es tracta d’un projecte molt important que ens omple d’il·lusió i que ens permet avançar en el procés d’obrir encara més el port a la ciutat“, ha explicat Calvet. Segons el president del port, l’anomenat Port Ciutat, és a dir, la part de la façana marítima portuària oberta a la ciutadania, suma actualment 70 hectàrees i la idea és guanyar 18 hectàrees més durant els pròxims anys amb projectes com el de la Llotja de Pescadors.

“Sóc conscient que aquest projecte arriba tard, però ara saldem un deute històric amb els pescadors de la ciutat, a qui teníem oblidats”, admet Calvet, que és, precisament, fill de pescadors de Vilanova i la Geltrú. El patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona, ​​José Manuel Juárez, denuncia “l’incompliment reiterat de totes les administracions” i agraeix “la resistència” que han tingut els professionals del mar, que porten esperant aquesta nova llotja “des de les olimpíades”.

Segons Juárez, el projecte, molt desitjat, els omple de satisfacció, encara que arriba “en un moment baix” per al gremi, però es mostra optimista “de poder viure en el futur de la pesca”. “Som l’únic sector primari que queda a Barcelona“, reivindica el patró dels pescadors, que demana també un impuls i més coneixement a la marca Peix de la Barceloneta. “Cal que els consumidors sàpiguen quan es compra una sardina de Barcelona. Som ciutat i no m’imagino una Barcelona sense pescadors”, afirma contundent i amb ganes d’obrir la llotja a les visites, fer més divulgació de la seva activitat i potenciar el turisme de pesca a la capital.

Dues subhastes de peix al dia

Actualment, tenen base al Port de Barcelona onze vaixells d’encerclament, nou arrossegadors i dos d’arts menors, on treballen un total de 206 pescadors membres de la confraria. Cada dia a la llotja es realitzen dues subhastes, una a les set del matí —per comercialitzar les captures dels vaixells d’encerclament que pesquen de nit a dues milles de la costa— i una altra a dos quarts de cinc de la tarda. Acudeixen a comprar el peix directament descarregat dels vaixells els peixaters de la ciutat, empreses majoristes de Mercabarna i la cadena de supermercats Mercadona.

L’activitat de la llotja, segons la Confraria de Pescadors de Barcelona, ​​genera un volum de negoci anual de set milions d’euros, xifra que es manté estable els últims anys tot i que ha baixat la quantitat de captures. Els pescadors de la capital catalana treballen entre Mataró i el massís del Garraf, compartint els extrems de la franja amb les confraries d’Arenys de Mar i Vilanova i la Geltrú, respectivament. Per volum, les sardines ocupen la primera posició del rànquing, seguit del seitó, el bonítol del Mediterrani, les maires i el sorell, segons explica Juárez a The New Barcelona Post.

Així serà la nova Llotja de Pescadors

La nova Llotja de Pescadors es construirà en una esplanada on avui hi ha un aparcament situat al Moll Balears i integrarà, dins del nou edifici, l’actual fàbrica de gel, construïda el 2016. L’espai on s’ubica la llotja actual —en el Moll de pescadors— s’alliberarà perquè passi a ser una zona d’accés públic en connexió amb el carrer Escar de la Barceloneta. Aquest passeig és el que donarà accés a la Torre del Rellotge i a una passarel·la exterior per accedir a la nova llotja sense interferir a l’activitat pesquera.

El nou edifici signat pels arquitectes Ferrater disposarà d’una superfície de 3.233 metres quadrats repartida en tres mòduls i planta baixa més primer pis. La passarel·la elevada recorrerà com si fos un balcó tot l’immoble i donarà accés a uns miradors des dels quals es podrà observar tant la sala de subhastes del peix blau com la de peix blanc. A més dels dos circuits de subhasta i d’integrar la fàbrica de gel, la nova construcció albergarà dependències de serveis, la seu de la confraria, oficines, una sala auditori per a esdeveniments i formacions, i espai per al futur restaurant, on es podrà accedir també des de la passarel·la.

La coberta de la futura Llotja de Pescadors acollirà 359 plaques fotovoltaiques amb una potència nominal de 100 kW que es destinarà a autoconsum de l’edifici i de la fàbrica de gel. Segons el president del Port de Barcelona, ​​la llotja esdevindrà la primera comunitat energètica del recinte portuari i evitarà emetre 54 tones de CO₂ a l’any. Quedarà per més endavant el projecte per produir també energia solar a l’actual magatzem de xarxes i un pla per instal·lar pèrgoles solars a l’esplanada d’assecatge de les xarxes.

Calvet ha anunciat que el Port de Barcelona ha posat a disposició de la Generalitat un magatzem a la ZAL per recollir ajuda humanitària destinada a Ucraïna. “Serem un agent actiu en la resposta solidària i oferirem els espais logístics i d’emmagatzematge que faci falta”, ha afirmat. Segons el president de l’APB, els trànsits amb Rússia no són significatius, i per això el conflicte no s’hauria de notar en els volums del port.

Un amarratge del port, propietat d’un oligarca rus

Així mateix, després de condemnar fermament la invasió d’Ucraïna, Calvet ha assegurat que a Barcelona “no hi ha actualment cap vaixell amb bandera russa”. Sí que han comunicat a la Unió Europea que hi ha un amarratge que té com a últim beneficiari —el seu propietari real— un magnat inclòs a la llista d’oligarques russos sancionats per la UE. Es tractaria d’Alisher Usmanov, propietari del Dilbar, el superiot més gran del món, atracat freqüentment a Barcelona i que aquesta setmana ha estat confiscat per les autoritats alemanyes a Hamburg.