Iréne Theorin és Isolda al Gran Teatre del Liceu

Iréne és Isolda. Una caracterització superba, en què Iréne Theorin demostra una empatia i un coneixement de l’obra excepcionals. El públic del Gran Teatre del Liceu ho reconeix amb fervor poc usual. En privat, la cantant sueca, extremament professional i propera, ens parla sense reserves de la seva participació en la meravellosa posada en escena d’Àlex Ollé (La Fura dels Baus). Producció que ha recollit un èxit sensacional el passat mes de desembre, amb una estètica absolutament impactant: la massa esfèrica que s’aproxima als personatges, des de dalt, en el primer acte, acaba sent l’habitacle, el món, en què es desenvolupen els amors de Tristany i Isolda, sota l’efecte impenitent del filtre. En un tercer moviment, des de l’òcul d’aquest panteó invertit -el satèl·lit lunar, després de la rotació- es projecta una llum final, eterna, sobre els amants. Iréne triomfa com a Isolda. Apassionada també en el seu vessant humà, la soprano no dubta a compartir la seva història d’amor amb Barcelona.