“Si no et sap greu, per mi pots apagar la ràdio, perquè si sona alguna música que m’interessi, puc anar-hi darrere i desconnectar”, adverteix la Isabel Segura, mentre degusta un cafè amb gel.
“La lectura m’ha conformat. El mateix passa amb els arxius als quals acudeixo a la recerca de respostes a preguntes que m’interessen”, explica aquesta incansable historiadora, investigadora i assagista especialitzada en el pas i el pes de la dona en la nostra Història urbana. “Un dels primers llibres que vaig escriure va ser Guia de dones de Barcelona, després de preguntar-me, durant anys, com vivien les dones romanes i què feien, com es desembolicaven a l’edat mitjana i, després, a l’etapa industrial. En un intent d’investigar com vivien i quins desitjos tenien, vaig emprendre el treball que va acabar en forma de llibre i d’exposició”.
A partir d’aquí, la Isabel no va deixar de seguir fent-se preguntes: Dones de L’Hospitalet, Dones de Sant Andreu, Els Feminismes de Feminal, Barcelona Feminista o Dones de l’Eixample són només alguns dels títols que ha anat generant, en una conspícua labor de la qual el fruit més recent és l’exposició a l’aire lliure Barcelona Fotògrafes. Es pot visitar davant del Born i ofereix una crònica visual de la història recent de la ciutat, des dels anys 30 fins als 90 del segle passat, a través de la mirada de 21 fotògrafes, amb la idea de reivindicar la tasca de moltes dones oblidades en la construcció de la imatge i de l’ànima moderna de Barcelona.
“És un doble viatge, d’una banda, per a conèixer l’obra creativa de les fotògrafes i, per l’altre, la mateixa ciutat”.
Al caliu (o frescor) d’una biblioteca
Conscient que la seva és una feina sovint solitària, de la seva activitat destaca “aquells episodis en els quals la mescla entre recerca i socialització ha portat a projectes col·lectius, en forma de reivindicació o de creació col·lectiva”.
Alguns d’aquests projectes són exposicions, sempre relacionades amb la dona i el feminisme, com ara 50è aniversari del dret de vot de les dones, Les dones i la ciutat de Barcelona o Dones de L’Hospitalet. Itineraris històrics.
Nascuda a Barcelona el 1954, Segura també ha estat directora literària de la col·lecció Clàssiques Catalanes, de l’editorial LaSal i d’Espai de Dones d’Edicions de l’Eixample, i va ser guardonada, el 1993, amb el premi 8 de març de Maria Aurèlia Capmany.
“Qui sóc i què he anat fent s’entén una mica més mitjançant els llocs que quotidianament transito, que són biblioteques i arxius. Aquest trànsit quotidià va començar amb els primers cursos de la carrera d’Història i aquí seguim. Em semblen llocs de recés. Si fa calor, et refugies en aquests espais d’alts sostres, ben ventilats o refrigerats, pots consultar les novetats editorials, premsa del dia, demanar consell a les bibliotecàries, i, quan el fred et cala els ossos, a la biblioteca trobes diversos calius”.
–I et ve des de lluny, aquest amor per llegir i investigar?
–Als 25 anys, després d’una malaltia, vaig decidir que abandonava una feina estable i ben remunerada per a dedicar-me al que m’agradava, que si, és llegir i investigar.
Una decisió que el feminisme i, més en general, la cultura, i, obrint més el focus, el simple i planer sentit comú, aplaudeixen a l’uníson.
Una Barcelona per a reivindicar
Malgrat no agradar-li el fet de caminar esquivant taules de bars en un desvirtuat Mercat de la Boqueria, la Isabel defineix la seva relació amb Barcelona com “afable, càlida, però sempre tenint una altra ciutat en l’horitzó. De vegades, durant llargs períodes, va ser l’Havana, de vegades, Nova York”. Del seu idil·li amb la capital cubana destaquen obres seves com La Habana para mujeres o Viajeras para la Habana i, dels Estats Units, el text Barcelona-Chicago-Nueva York.
Però, detenint-se a Barcelona, recorda amb afecte un episodi, un més, del llarg historial reivindicatiu de la ciutat: “El Rebombori del Pa, la revolta del pa de 1789. Pocs mesos abans de la Revolució Francesa, les dones de Barcelona surten al carrer per a demanar la rebaixa del preu del pa i, durant tres dies de revolta, aconsegueixen no sols aquesta rebaixa, sinó també la de la carn i el vi, productes bàsics de l’alimentació. El vi també!”.
–Escolta, i ja que es parla d’aliments bàsics, sent tu, a més de tot l’exposat, autora del llibre Cuines de Barcelona,voldràs dinar quelcom?
–Doncs un menú, que sempre s’agraeix això de primer plat, segon i postres. Com jo no solc fer-ho habitualment a casa meva, gairebé sempre em sembla un luxe.
