“Fer el regal d’entrades de teatre s’ha posat de moda a Barcelona”

Isabel Vidal és una entusiasta i una veterana, una coneixedora profunda de l’escena teatral barcelonina i catalana. Intenta demostrar en tot moment que ser una empresa gran no impedeix a ningú créixer, sinó que permet créixer tothom, i es mostra orgullosa del moment teatral del país.

És la constant en les seves respostes: esmenta Focus, és clar, ja que n’és la directora, però quan respon sempre procura respondre pensant en tot el paisatge del sector, tenint en compte que és la presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA). No en nom del sector, però amb el cap en el sector. Un es pregunta quants directius d’empresa privada son capaços de pensar així, en cada moment, sobre el producte o servei que ofereixen.

— L’última notícia que tenim de vosaltres és el macro espectacle d’inauguració i clausura de la Copa de l’Amèrica. Com va anar, i quina valoració en feu?

— Focus és conegut pel teatre bàsicament, per la “cultura” entesa en termes de disciplines clàssiques, però molt poc després de fundar-nos vam apostar també per la producció d’esdeveniments. N’hem fet de molt grans a Barcelona, a Madrid, a diverses ciutats europees… Ara feia temps que a Barcelona hi havia un esdeveniment de tanta envergadura, de manera que ens vam presentar a la convocatòria i vam resultar estar a l’alçada del repte. El risc era afegit pel factor de la proximitat al mar, amb el que això suposa d’incertesa climatològica, les ventades… Però pel que fa al resultat, estem extremadament contents. Especialment d’haver pogut desenvolupat aquesta experiència a Barcelona. Conscients de la polèmica existent, hem contribuït a l’existència d’un major retorn de la competició vers la ciutadania. Tant la inauguració, plena d’elements molt nostres, molt col·lectius i barcelonins, com la clausura (en col·laboració amb Concert Studio) amb la intervenció de Josep Carreras i Sara Baras.

— Un cop això ha finalizat, com es presenta la temporada?

— Comença francament molt bé: venim ja d’un any rècord, i ara estem ja per damunt en termes d’expectatives. També cal dir que el context del sector és actualment bo. La covid ens va fer replantejar-nos moltes coses. Ja saps com va anar: tothom a casa, teatre des de les pantalles… Què vam fer? En lloc de reduir i estalviar, vam incrementar la inversió en continguts. Per dir-ho clarament, les arts en viu van viure un moment terrible i nosaltres ens vam preocupar de pal·liar-ho. Apostant per valors de qualitat, de diversitat i de poder abastar grans produccions.

— Un punt d’inflexió, doncs.

— Exacte. I ara hem apostat per espectacles bons, per reposicions i per produccions. I en breu haurem d’abordar els 40 anys de Focus!

— Quaranta, ja?

— Un nou punt d’inflexió, sí.

— El que sí que he notat, personalment, és una temporada teatral excel·lent com feia temps que no recordava.

— M’agrada que diguis això. És fonamental que l’espectador tingui una bona percepció, és a dir fer les coses bé i comunicar-les bé. Tres milions d’espectadors a Barcelona és un rècord, sincerament. Nosaltres crec que hi aportem maduresa, l’experiència acumulada de molts anys. I estem recollint els efectes de l’aposta feta durant la covid, el sentiment de compartir, i d’oferir una experiència que es desenvolupa en un moment concret i en un espai. Tant el sector privat com el públic portem anys fent molt bona fein, s’ha retallat en temps de crisi i s’han pres mesures en pandèmia, però hem mantingut la qualitat, l’aposta per l’experimentació…

— Els que no son tan grans també?

— Les sales petites i les productores petites fan coses molt interessants, i nosaltres ens n’alegrem també! Tot es retroalimenta. Ens engresquem mútuament, ens provoquem boca orella, aconseguim que funcionin espectacles amb artistes menys famosos, o bé amb gent reconeguda, tot acaba retroalimentant-se mútuament. I hem emprès moltes accions col·lectives com el fet de promocionar que es comprin entrades per regalar teatre a les persones estimades, el Cap Butaca Buida, la feina d’ADETCA als mitjans de comunicació… El teatre s’ha posat de moda! Com a regal intangible, ara és un fenomen indubtable.

“Nosaltres no fagocitem. Els nostres quatre teatres de Barcelona cedeixen els seus espais a altres productores i companyies, en dates que voldríem per a nosaltres mateixos! Tot plegat oxigena el sistema, perquè si el sistema va bé Focus també va bé!”

— Feina ben feta, doncs.

— D’empreses i administracions, insisteixo. Estem vivint l’increment de pressupost més alt de la història, tot i que encara lluitem pel famós 2% pel departament de Cultura per a l’any 2025. Tot això ajuda a aguantar els cops que de vegades ens donen les taquilles.

— Insisteixo que els petits deuen patir més que vosaltres.

— Nosaltres no fagocitem. Els nostres quatre teatres de Barcelona cedeixen els seus espais a altres productores i companyies, en dates que voldríem per a nosaltres mateixos! I ells també han de complir amb les ajudes. Tot plegat oxigena el sistema, perquè si el sistema va bé Focus també va bé! Això vol dir que a l’hora de prendre decisions procurem tenir en compte a tothom, perquè hem de conviure tots, i perquè la competència és un factor positiu i no negatiu.

— Sou una maquinària gran.

— És clar, tenim la major partida de nòmines de tot l’Estat en aquest sector! Però si només ens va bé a nosaltres, tindrem problemes a mig termini. A curt, fins i tot.

— I aquesta temporada què farem? Què fareu?

— Buf, no sé ni per on començar. A veure, tenim els fenòmens de La Villarroel de la Tània Brenlle, Un Matrimoni de Boston i La Presència, i la doble programació d’aquesta sala, amb continguts de sala de proximitat enfocats a fer el salt a una sala comercial. Tenim grans èxits al Romea amb Josep Maria Pou de director, com el Tirant lo Blanc, La Disputa, Mort d’un Comediant, El Gran Teatro del Mundo, Travy…

— Travy. La vaig veure a la Biblioteca. Bona.

— També tot el Petit Romea, el Romea en Família, hem omplert tota la primera temnporada del Goya, amb Un Sogre de Lloguer (amb Joan Pera) i Un Déu Salvatge (amb Pere Arquillué), el retorn de Jauría, el musical El Fil Invisible… és que no crec que et pugui fer una llista perquè em deixaré algú!

— No pateixis, s’entén.

— Escape Room 2 al Condal, dirigit pel Dani Anglès, un fenomen també, Lapònia que em semblance molt interessant, música, comèdia, Àngels Gonyalons, Jordi Casanovas… és que no m’ho acabo! I molta, molta aposta per l’autoria catalana. Això s’ha treballat molt colze a colze amb el sector, ara mateix més del 54% de les obres que es presenten a Catalunya són d’autoria catalana.

“Focus ha estat determinant per a professionalitzar el sector i també per a articular-lo a Catalunya i també a tot l’Estat”

— Com seria l’escena teatral catalana sense Focus?

— Doncs… bé, fa anys que exercim el lideratge sectorial. No sé com seria el sector sense nosaltres… però sí sé que Focus ha estat determinant per a professionalitzar el sector i també per a articular-lo a Catalunya i també a tot l’Estat. Amb el Daniel Martínez i el seu equip hem apostat per traslladar al sector la idea que les empreses culturals son empreses, i per això necessitem criteris com els de disposar de normartives facilitadores, parlar de viabilitat i sostenibilitat, creure en el retorn social (perquè som culturals, no ho oblidem tampoc), la reinversió dels beneficis com a sistema de repartiment de la riquesa i fomentar la promocio i el relleu generacional. I davant d’això Focus garanteix una línia de continuitat, una solidesa. Focus es va crear per a transcendir els seus fundadors, i ara s’està enfocant cap a la següent generació mantenint els mateixos valors dels seus fundadors (en Daniel, en Jordi, l’Amparo i l’Angel).

— I a fer de lobby.

— Correcte, i a tenir més musculatura com a sector a l’hora de parlar amb altres agents, com les administracions. I a compartir coneixement, força, lluita, experiència. Per donar feina digna, tots hem de créixer.

— Et preocupen els canvis d’hàbits? Per ser més concrets, et preocupa la pantalleta?

— El teatre ja va testar la seva experiència a distància, i funciona relativament. La gent no response igual davant del teatre televisat. De fet, per molt que es pugui veure Hamilton a Disney, arriben a viatjar fins a Londres per a veure un musical oi?

— Cert.

— Ho volem anar a veure. La presencialitat salva el teatre.

— Per últim: falten sales de teatre a Barcelona?

— Més sales mitjanes, alguna sala més gran, i sales petites estables. És que el públic hi és!