Hi haurà qui recordi la jaqueta de pell que va comprar fa molts anys de Torras. La marca va signar l’estil de molts clients des de la dècada dels 50, fundada en plena postguerra per Josefa Torras i el seu fill, Joan Serra, a Caldes de Montbui. Primer va venir el punt i després la pell; primer les comandes es preparaven a la cuina i es repartien amb bicicleta, i després van arribar arreu, amb presència als Estats Units, el Japó, la Xina o Rússia. Però el sector tèxtil no s’ha mantingut aliè a les crisis, acompanyades per noves tendències que s’han accelerat, un context que va portar l’empresa catalana a presentar concurs de creditors l’any 2020.
Sonia Caballero coneixia bé els problemes pels quals passava Torras. Treballava per a una marca que havia conegut per primera vegada feia 20 anys, quan li van demanar que dissenyés un dels molts showrooms que tenien per tot el món per ensenyar els productes als fabricants. Especialitzada en el món del disseny industrial, mai havia fet res en el sector de la moda, però li va tocar estrenar-se amb la companyia catalana a Shanghai. Era jove i encara no es podia permetre les seves jaquetes de pell, però, quan va poder, les va incorporar a l’armari. Més endavant, aquella primera col·laboració a la ciutat xinesa es va traduir en assessorar empresarialment a Torras, veient quin era el model de negoci i com funcionaven, així com ser molt conscient dels pros i contres.
El cop definitiu per a Torras va venir amb la pandèmia, que va abocar l’empresa a la insolvència. “Em vaig animar a comprar la marca, però volia canviar el model”, explica Sonia Caballero, la nova consellera delegada. La directiva va voler seguir encarregant-se del disseny dels productes, però va optar per subcontractar la producció i atorgar llicències per a la comercialització a altres països. Les oficines centrals de la companyia es troben a Terrassa i disposen d’un magatzem a Caldes de Montbui. Santa Coloma de Gramenet, Banyoles i Saragossa són algunes de les localitats on han contractat tallers, però també tenen proveïdors a Portugal, Itàlia, Romania, Turquia i l’Índia. Des de l’any passat l’acompanya com a soci el net de la fundadora, Josep Maria Serra, centrant-se en la producció i la internacionalització de la marca.
Les jaquetes i abrics de pell de Torras es poden trobar ara a botigues multimarca com Felgar i Llenas, a Passeig de Gràcia, i Mar Fran, a Platja d’Aro, així com a la seva pròpia botiga online. També estan disponibles a altres establiments de capitals de província. L’empresa descarta tornar a comptar amb locals propis. Els havien arribat a tenir repartits per tot Espanya i a Milà. El principal objectiu a curt termini passa per tornar a estar presents a El Corte Inglés.
En aquesta nova etapa, la facturació de la marca es va situar en els 3,2 milions d’euros l’any 2023. Amb una plantilla de sis treballadors, la previsió és arribar als quatre milions d’euros aquest 2024. Les vendes a Espanya i l’e-commerce representen el 25% i el 10% dels ingressos, respectivament. L’exportació s’emporta el 65%, realitzada a través d’un llicenciatari que es troba a Mèxic i un altre a Itàlia. De moment, han deixat congelats altres mercats on eren presents com els Estats Units, Orient Mitjà, Àfrica i Rússia.
A la cerca de pell feta de residus agrícoles
Amb dues temporades, la d’hivern i la de primavera, Torras s’ha centrat en els últims anys en les peces de pell, així com en les que barregen pell i punt, una de les seves senyes d’identitat, deixant enrere el total look que va arribar a oferir. Amb més oferta per a ells que per a elles, abunden les jaquetes, però també hi ha abrics i pantalons, amb uns preus que van des dels 350 euros fins als 1.200 euros. Sabent que un dels seus clàssics era la típica biker negra, han volgut obrir-se a nous públics fent-la de més colors —12—, primer per a dones, amb talles que van de la 34 a la 54, i amb la previsió de llançar-la també per a homes.
Una de les preocupacions de Caballero per a la nova etapa ha estat defensar la pell davant les crítiques que rep. Primer, perquè la que utilitzen és d’origen animal, però prové de residus de la cadena alimentària. Després, perquè defensa que serveix per a tota la vida i és aquí quan assenyala a la pell sintètica, feta amb petroli, més contaminant, i que, a més, “dura dos telenotícies”. En el cas de Torras, la pell la tracten amb un procés de curtició vegetal, a base d’escorça d’arbre, rebutjant fer-ho amb crom, el mètode tradicional i pitjor pel medi ambient.
La directiva no s’oblida d’afegir que els accessoris de les seves peces, siguin cremalleres, folres o etiquetes, també són reciclats. “Són jaquetes 100% biodegradables”, remarca. Des de fa anys, Torras treballa amb centres tecnològics i universitats per desenvolupar pell a partir residus agrícoles, no només per fer jaquetes, sinó també per folrar sofàs o utilitzar-la en el sector de l’automoció.
De cara a l’any que ve, l’empresa contempla recuperar el punt, l’origen de la marca. Sempre amb algun detall en pell, preveu dissenyar tota mena de peces, tant per a homes com per a dones. Fins ara només havien fet petites produccions de jerseis bàsics de punt per a homes.
