Plensa porta els seus rostres a Ceret

El xoc que està produint la guerra d’Ucraïna fa que aparegui a qualsevol conversa, que sempre estigui present. Jaume Plensa no ha pogut obviar-la en la inauguració de Cada rostre és un lloc, exposició amb la qual el Museu d’Art Modern de Ceret posa fi a les seves obres d’ampliació i que està protagonitzada pels característics rostres espectaculars de l’artista barceloní. “Hi ha molta gent que està morint, moltes cases destruïdes, molts llocs als quals no es podrà tornar”, ha sostingut, poc després de començar el recorregut per la mostra.

L’escultor ha volgut dedicar-la a les víctimes, amb el desig que “aquesta guerra estúpida” acabi ben aviat. “A vegades l’art no saps molt bé com pot ajudar en això. Per casualitat, aquesta exposició crec que és un bon homenatge a tots els rostres que estem veient a la premsa, en fotografies dramàtiques de dones i nens que marxen a l’exili i d’homes que han decidit quedar-se per defensar la seva pàtria, el seu país, el seu petit lloc, la seva casa, el seu treball. Crec que ens assemblem tant que, a vegades, és escandalós que ens diguem de diferents maneres o utilitzem banderes diferents”, ha defensat.

Aquestes cares que podrien ser les de qualsevol ésser humà ompliran fins al 6 de juny el Museu d’Art Modern de Ceret. Els rostres, aquesta part que a un li costa tant veure’s i que regala als altres, és una de les obsessions de Plensa, en la qual treballa des de 2005. Cada rostre és un lloc fa referència a un poema més llarg escrit per l’escultor, en el qual defineix l’escultura com el gran lloc on trobar-se. “El rostre és el gran retrat de l’ànima. Seria com una porta que obrim als altres. Sempre he pensat que el rostre, ple de tics, de signes, movem la boca, el nas, els ulls… Creem com un alfabet de signes amb el qual podem entendre’ns amb els altres sense utilitzar les paraules”, ha exposat.

“El rostre és el gran retrat de l’ànima. Seria com una porta que obrim als altres”

Una altra de les seves obsessions és el silenci, al qual convida amb la primera escultura de l’exposició. “No per no parlar sinó tot el contrari, per poder entendre i escoltar millor els nostres pensaments, la vibració del nostre cos i les nostres idees”, ha explicat, més tenint en compte que totes les escultures de la mostra estableixen un diàleg —silenciós— entre elles. Carlota Silence, molt similar a l’escultura que recentment ha inaugurat a Nova Jersey i que mira a Manhattan, dona la benvinguda a l’exposició, tot i que cal esperar una mica per endinsar-se en ella. Primer cal passar per les obres que integren la col·lecció permanent del museu, amb un protagonisme especial de Pablo Picasso. “És com visitar la casa dels teus avis”, ha dit.

Superat aquest passeig cubista, s’arriba a la zona recentment estrenada, en la qual 12 escultures inèdites mostren la característica manera d’entendre l’art de Plensa, amb les quals aconsegueix transmetre pau i calma a través de la immensitat i les il·lusions. Totes elles van ser creades entre 2019 i 2021, però l’artista barceloní les va preservar en el seu estudi de Sant Feliu de Llobregat fins que les obres al museu francès van acabar.

L’escultor ha concebut la mostra com si fos “un passeig tranquil a les cinc de la tarda”, quan no se sap si és de dia o de nit. Parla d’Oscar Wilde o de William Shakeapeare per explicar com crea. Del primer, agafa la lliçó que, amb el pas del temps, hi ha més ganes de viure la vida, mentre que, del segon, s’inspira en el conflicte de Hamlet, entre allò que és tangible i allò que és immaterial.

Una de les excepcionalitats d’aquesta mostra són una vintena de dibuixos de gran format que Plensa ha barrejat amb les escultures. Alguns d’ells tenen llençols com a suport. L’artista té un amic que els fabrica i els hi va donar per protegir les escultures de la pols que les amenaça al seu estudi. Malgrat estar destinades a tenir una funció tan prosaica, Plensa les va fregar amb les escultures que havien de cobrir i va acabar creant un altre tipus d’obres d’art, “com un fantasma de l’escultura”. Amb pastel o carbó, els llençols es van impregnar de l’esperit de les escultures i les van portar a un altre suport. “Tinc més roba”, ha advertit.

El material que utilitza Plensa en aquesta exposició no només són llençols. També hi ha marbre, bronze i acer inoxidable. “El material no és una finalitat, és un vehicle”, ha remarcat. Per això, va i torna de l’un a l’altre: “No tinc fidelitat amb ells”. Encara que no estigui en les obres finals, la fusta també forma de part del seu procés creatiu. En Rui Rui’s words costa veure aquest origen amb el qual treballa els motlles, només intuït a la part posterior. S’albira molt més en el conjunt format per Wilsis, Julia, Carlota i Laura Asia, fetes en troncs. Són de bronze, insistia Plensa, encara que costi creure-ho.

Segona vegada a Ceret

No és la primera vegada que Plensa exposa a Ceret, una localitat de la Catalunya Nord en la qual s’han inspirat artistes com Picasso, Georges Braque, Juan Gris o Marc Chagall. La primera mostra va ser el 2015 i “va deixar molt bon gust”. És per aquest motiu que, amb la inauguració de l’ampliació a la qual ha s’ha sotmès el museu, van pensar en l’autor barceloní. “Sempre és difícil fer una segona exposició”, ha subratllat. Sota aquesta premissa, l’artista ha dissenyat una mostra complementària a la primera que va acollir el Museu d’Art Modern. Té l’honor d’estrenar el nou edifici que s’ha construït, que s’integra entre les cases de l’entorn “com si fos un riu”.