Doctor en Medicina, especialista en farmacologia clínica, Jordi Camí és director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i vicepresident de la Fundació Pasqual Maragall per a la recerca de l’Alzheimer.
El Govern ha aprovat encarregar al PRBB el lideratge del desenvolupament d’una de les més grans apostes dins del projecte global de la Ciutadella del Coneixement. Un edifici de gairebé 21.000 metres quadrats als terrenys de l’antic Mercat del Peix de Barcelona destinat a allotjar centres punters en recerca i innovació en biomedicina i medicina de precisió. Serà la construcció més gran del complex científic i urbanístic que vol retornar al parc de la Ciutadella i el seu entorn aquell protagonisme de l’Exposició Universal de 1888 que va situar aquest enclavament barceloní als ulls del món.
— Quan sorgeix aquesta idea de la Ciutadella del Coneixement?
— Del concepte actual se’n comença a parlar cap a l’any 2015, en el marc d’unes jornades que va promoure l’escriptor, consultor i gestor cultural Jordi Carrió al parc de la Ciutadella. Recordant com va néixer el parc, com a subproducte de l’Exposició Universal, on es van fer equipaments pensats en el món de la ciència d’aquella època, fa més d’un segle, Carrió va dir que era l’hora de repensar el parc i, entre altres coses, potenciar el Museu de Ciències Naturals. En aquelles jornades va sortir el nom. En diferents articles de premsa, l’any 2016, Carrió ja reflexionava públicament sobre la necessitat de retornar la dignitat que el parc havia tingut cent anys enrere i feia una crida a l’impuls polític sobre el llegat patrimonial del parc, per obrir-lo a la ciutadania, i al món.
— Com havia passat ja en fer-s’hi l’Exposició Universal de 1888.
— Sí, i el parc de la Ciutadella també va ser el parc públic on es va obrir, l’any 1882, el primer museu públic de Barcelona i de Catalunya, el Museu Martorell, i que ara ha tornat a obrir com a Centre Martorell d’Exposicions, amb una exposició permanent. Jordi Carrió, el 2016, reclamava una solució global dels problemes del parc, solucions de dimensió ciutadana, històrica, científica i urbana, perquè la Ciutadella havia quedat com un parc tancat en ell mateix. Ell va anar estirant el fil d’aquesta necessitat de reinterpretar el conjunt científic en clau del segle XXI, i després jo, quan ell va morir, ho vaig continuar. Sí que em sento responsable, concretament, d’haver convençut el rector de la UPF en aquell moment, Jaume Casals, per tirar endavant la transformació de la parcel·la de l’antic Mercat del Peix.
“Amb l’enfocament de la Ciutadella del Coneixement, es proposa una visió global i promoure interrelacions entre les institucions científiques “
— Sobre la taula del despatx, té una pila d’articles de premsa, minuciosament endreçats del 2016 fins al 2024. Són un degoteig d’expressió de voluntats, reflexions, peticions i realitzacions entorn del parc, la ciència i la ciutat. L’últim retall anuncia el nou accés al parc travessant el zoo des del carrer de Wellington fins a l’avinguda del Marquès d’Argentera.
— S’ha trigat gairebé deu anys, però ja ho hem aconseguit. I tota aquesta cronologia que guarden articles de premsa l’hem de tenir present, més que res per ser respectuosos amb els qui són propietaris de totes aquestes idees.
—Recapitulem una mica i fem repàs del parc i l’entorn dels quals parlem.
— L’any 2019 vaig participar en la redacció d’un document per al futur de la Ciutadella com a clúster del coneixement. Ho vaig fer amb Andreu Mas-Colell i el suport de la UPF, amb l’objectiu d’esperonar l’Ajuntament de Barcelona perquè liderés la transformació urbana al voltant del parc de la Ciutadella mitjançant un complex científic de màxim nivell. En aquest document, explicàvem que el parc de la Ciutadella és el major parc urbà de Barcelona després del de Montjuïc, i el més antic. L’Exposició Universal del 1888 va ser el principal determinant d’unes edificacions notables dins del recinte del parc que, posteriorment, van marcar la seva història arquitectònica fins avui.
— Encara no hi havia el Zoo.
—No, és a finals del segle XIX quan s’hi instal·la el Zoo. I ja començat el segle XX, des de l’Ajuntament de la ciutat, es concep una important remodelació del recinte de l’antiga ciutadella amb la idea de convertir-lo en un parc científic i de difusió de la cultura, en línia amb els avenços científics al llarg del segle XIX. Així va ser com l’any 1917 es presenten les instal·lacions destinades a vertebrar un gran museu de ciències naturals, el museu Martorell, el Castell dels Tres Dragons —de Domènech i Montaner—, l’Umbracle i l’Hivernacle. Cap al 1930, també hi haurà el Museu Botànic de Barcelona que, deu anys més tard, es trasllada a Montjuïc i es transforma en jardí i Institut Botànic, que gestionen l’Ajuntament i el CSIC. L’any 2010 es va crear el Museu Blau al parc del fòrum amb les col·leccions provinents del Martorell i del Castell dels Tres Dragons. L’any 1986, l’Ajuntament havia fundat un laboratori municipal al carrer Wellington, al costat de la Ciutadella, que més tard es fusionaria amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
— El parc haurà quedat més apagat de ciència, però el seu entorn, tot al contrari.
— Començant pel Campus de la UPF, a les antigues casernes de Wellington, tenim el Parc de Recerca Biomèdica (PRBB), el Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA), també la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), on hi ha la seu d’ICREA. Amb tot el conjunt, i l’enfocament de la Ciutadella del Coneixement es proposa una visió global i promoure interrelacions amb un pla d’usos i continguts per a les necessitats del conjunt. No podia ser que els 8.000 estudiants i professors i la resta del personal de la UPF no poguessin accedir directament i fàcilment al parc. El parc s’havia de permeabilitzar, connectar els districtes de Sant Martí amb Ciutat Vella a través del parc. I l’Ajuntament ha anat agafant el compromís ja els darrers anys, i ara ja és un fet real. Tot això està fent xup-xup, s’està revitalitzant. I, a banda, hi ha la parcel·la de l’antic Mercat del Peix.
“Amb la nostra experiència de gairebé 20 anys, tiraren endavant la iniciativa. Respectarem, però, la distribució d’espai que ja s’havia anat decidint des del BIST, així com el disseny científic”
— Allà què hi haurà?
— El que en diem l’antic Mercat del Peix és on hi havia aquest mercat abans de traslladar-se a Mercabarna, i després va ser un aparcament a l’aire lliure, una parcel·la una part de la qual és de l’Ajuntament de Barcelona i, l’altra, de la UPF. I decideixen arremangar-se per acabar convertint aquest espai en un equipament científic fonamentalment biomèdic. Dins de l’espai concret de la parcel·la, van tres equipaments. Un d’ells és l’Institut de Biologia Evolutiva, que és una operació conjunta de dos patrons, la UPF i el CSIC. Un altre projecte és en un petit edifici que promou la UPF, amb un projecte relacionat amb el benestar planetari, amb tots els reptes actuals globals sobre aquest tipus de temes. I l’edifici més gran, de gairebé 21.000 metres quadrats sobre rasant, és el que fa pocs dies s’ha acordat que la Generalitat n’assumirà els costos, que és una inversió d’entre els 90 i els 100 milions d’euros, i ens encarrega PRBB que tirem endavant el projecte.
— Com afronten aquest repte?
— Amb la nostra experiència de gairebé 20 anys, tiraren endavant la iniciativa. Respectarem, però, la distribució d’espai que ja s’havia anat decidint des del BIST (el Barcelona Institute of Science and Tecnology, que fins ara havia estat al capdavant del projecte), així com el disseny científic. Tot això ho respectarem, i ells podran estar propers per anar seguint com van les obres, però serà un canvi de model, el construirem i el gestionarem nosaltres. Serà un edifici del PRBB. El parc de Recerca Biomèdica és una instal·lació que acull sis centres. En total, aquí cada dia poden venir, sobre el paper, 1.400 persones, entre tècnics, investigadors, estudiants de doctorat. En aquell edifici, es preveu que hi hagi quatre o cinc centres, però principalment hi anirà l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), que ara és al Parc Científic; creixerà una mica el Centre de Regulació Genòmica (CRG), és a dir, hi haurà més centres de l’entorn de la medicina i la biomedicina. Els tres centres que ocupen més espai, per ordre, són l’IRB, el CRG i l’IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya) i hauran d’anar allà. La promoció de l’edifici gran l’assumirem nosaltres.
“La Ciutadella del Coneixement multiplica el potencial de Barcelona com un dels nuclis més importants de recerca biomèdica del sud d’Europa”
— La promoció, què inclou?
— Vol dir acabar el projecte, construir l’edifici i, un cop construït, explorar-lo, gestionar-lo, mantenir-lo i actualitzar-lo, seguint el model de gestió exactament igual que el que tenim en els nostres centres del PRBB. Els centres hi estan de lloguer.
— Què significa tot això per a Barcelona?
— S’està construint un veritable clúster de recerca biomèdica, molt gran. Perquè, si sumes el que farem amb el que ja hi ha aquí, dona unes potencialitats enormes. D’entrada, aporta més massa crítica, més oportunitats de fertilització creuada, però sobretot multiplica el potencial de la ciutat de Barcelona com un dels pols més importants de recerca biomèdica del sud d’Europa. Ja es comença a conèixer Barcelona com una de les places fortes en recerca biomèdica a Europa, i al món ja comença a sonar. I això és un reforç brutal, amb projectes com el de la Ciutadella i també altres pols, com el Clínic i la seva ampliació, el Vall d’Hebron i Bellvitge. La suma a tot això del que ara es prepara farà que es multipliqui i sigui un pol importantíssim.
“En els seus 20 anys de trajectòria, el PRBB el que ha fet ha estat millorar, madurar, aprendre a fer les coses millor”
— L’any que ve, el PRBB complirà 20 anys. Quin balanç fa d’aquestes dues dècades?
— El vam inaugurar l’any 2006, té la mateixa edat que el iPhone. El PRBB ja va néixer ple i el que ha fet és evolucionar a millor. En aquests 20 anys, va marxar un centre, perquè es va mig tancar, però la millor notícia és que vam poder incorporar el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL). En aquest temps, el PRBB el que ha fet és millorar, madurar, aprendre a fer les coses millor; nosaltres també hem après a gestionar millor l’edifici, a resoldre coses que els centres demanden. Tota aquesta experiència és la que ara posarem, ja en el disseny funcional del nou edifici. Ens han encarregat un desafiament, l’agafem i esperem millorar-lo.
— Què fa més singular el PRBB?
— Aquí es pot fer una recerca multidisciplinària com en pocs llocs es pot fer. Perquè hi ha gent que estudia el nivell més nano, la fàbrica cel·lular, passant per recerca clínica i acabant amb la recerca poblacional de l’àmbit de l’epidemiologia i salut pública. Aquí hi ha la meitat de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), per exemple. Això fa que aquí puguis organitzar uns tipus de projectes amb gent de mons tan diferents que en pocs llocs es pot fer. La multidisciplinarietat aquí és extrema, del més nano al més poblacional. També hi ha infraestructures tecnològiques molt avançades, molt cares, que només es poden tenir en llocs on tens una determinada massa crítica, com determinats tipus de microscòpia, aparells i serveis molt sofisticats.
“No podem parlar de calendari encara, però jo penso que, en dos anys o dos anys i mig, aquests edificis ja estaran fets”
— Amb gent de més de cinquanta nacionalitats diferents treballant-hi.
— La gent vol venir aquí, no perquè sigui un lloc molt maco davant del mar, que també, sinó perquè sap que hi ha la tecnologia i ve atreta pel talent, per persones conegudes que treballen aquí. En igualtat de condicions, sí que de vegades guanyem quan a aquesta persona li fan una oferta en algun altre lloc d’Espanya. Si li fan a Suïssa, ens costa més competir amb el sou, però tenim capacitat de competir. I en aquests moments, dins del PRBB tenim un nombre inusualment alt de persones que tenen ajuts de l’European Research Council (ERC), que són molt competitius, també gent amb contractes ICREA, que és molt poc freqüent. Aquí, realment, l’activitat és extrema. I ara sumarem.
— Es té ja clar un calendari?
— No podem parlar de calendari, encara. Hem d’entendre què està passant i què necessitem per a endreçar-ho. Però jo penso que en dos anys o dos anys i mig, aquests edificis ja estaran fets. Aviat es farà un acord polític entre tots els actors i s’establirà una determinada governança.
“Tenim l’oportunitat de captar el talent que té ganes de sortir corrent dels Estats Units”
— L’any 2014, la Generalitat li va entregar la Creu de Sant Jordi en reconeixement al servei de Catalunya, en particular per la creació i direcció d’equipaments científics d’abast internacional. Quan va ser que aquesta ciutat va començar a despuntar com a referent en ciència?
— Això ha estat molt gradual, però sempre ha anat a millor. L’origen de tot això és la tradició de la medicina clínica de la ciutat. Barcelona sempre havia excel·lit amb un Hospital Clínic, un Sant Pau, un Vall d’Hebron, Bellvitge. Aquesta excel·lència clínica és la que explica que després hi hagi hagut la palanca perquè pogués fluir la part de recerca. Per tant, els hospitals hi tenen molt a dir en els orígens d’aquesta realitat. Bé, els hospitals, i determinats líders de la medicina clínica. Avui Barcelona participa de les principals línies de recerca en l’àmbit europeu. Però, a més, la recerca a Barcelona té l’Ajuntament com aliat. A part de la Generalitat, que és qui paga el principal.
— Sempre ha estat així?
— Si tu revises els darrers 25 o 30 anys, la política científica municipal ha anat evolucionant, independentment del color polític, Maragall, Colau, Collboni, la sensibilitat per la ciència hi ha estat i hi és. Perquè hi ha altres polítiques que són molt ideològiques i canvien, aturen o desfan els projectes. Però aquesta, no. Jo crec que aquesta complicitat de l’Ajuntament s’ha de valorar. Per exemple, l’Ajuntament en aquests darrers mesos ha treballat molt que AstraZeneca vingués aquí. Això li devem a la sensibilitat de l’Ajuntament i a Jordi Valls. Per tant, és aquesta combinació d’acte polític implícit, perquè no està escrit enlloc, perquè la ciutat científica s’ha anat protegint i preservant independentment del govern. I això fa créixer i atraure talent. Ara, dins de les nostres limitacions, tenim l’oportunitat de captar tot el talent que té ganes de fugir corrent dels Estats Units, pel daltabaix que se’ls presenta als científics en aquell país.
