Apunta pel bar a deshora, el cel ha enfosquit i el Jordi Pujol Baulenas es pren un alt en la seva febril activitat al capdavant de la família Fresh Sound Records, que inclou diversos segells musicals que posicionen a Barcelona en un lloc privilegiat en la cartografia internacional del Jazz.
“La meva, més que una feina, és una forma de vida —explica, després de demanar un cafè amb llet—, m’absorbeix tant que hi ha un munt de coses que passen al món de les quals ni tan sols me’n assabento”.
A la ràdio sona la Afrocuban Jazz Suite núm. 1 del Bebo Valdés amb l’Eladio Reinón que ell va produir fa ara vint-i-tres anys. “Un dels moments que recordo amb més afecte, quan aquí el Jazz Latino tot just arrencava entre el gran públic”, rememora.
Nascut a Barcelona el 1953, Jordi Pujol Baulenas ve d’una família amb un gran amor pel Jazz i altres músiques com ara el Bolero, el Tango o el Blues. Un amor que ell va heretar i que li va portar, als trenta anys, a cofundar Fresh Sound Records (que, desde fa ja molts anys dirigeix ell en solitari), un segell referencial del qual, encara, molts col·leccionistes i aficionats creuen que té base a Nova York, tal és la qualitat i referencialitat d’aquest label que llança a artistes nous i, alhora, explora en la recuperació d’enregistraments anyencs, rars o inèdits, amb una ingent labor bibliogràfica de suport.
Així, només en aquest complicat 2020 que acaba de quedar enrere, el Jordi ha llançat antologies del René Thomas i el Michel Haussier, respectivament guitarrista i vibrafonista francesos, amb peces, notes i fotografies mai vistes. I, alhora, ha publicat el debut de l’estatunidenc Nicholas Brust, un nou disc del prometedor compositor francès, Joachim Govin, o el nou àlbum de la veterana jazzista barcelonina, Giulia Valle. Només per citar alguns dels múltiples projectes en els quals el Jordi ha estat ficat últimament.
— I què serà el següent?
— Per fi veuran la llum els enregistraments del trio del Tete Montoliu amb el Jerome Richardson que vaig enregistrar a l’Estudi Gema de Barcelona al 1988, aprofitant que en aquelles dates actuaven a La Cova del Drac.
La constància és la clau
“El 1984 vaig viatjar per primer cop a Los Angeles i allà em vaig adonar de tot el que hi havia per fer aquí. De seguida vaig connectar amb aquella ciutat, amb la seva gent. Llavors, Barcelona era un lloc desconegut per als americans i ho continuaria sent fins a les olimpíades, així que veien com una raresa que algú que venia d’un lloc ignot i molt llunyà tingués l’interès per veure i conèixer els músics de Jazz, alguns ja revellits aleshores. Em vaig sentir molt benvingut”.
Des de llavors, el Jordi ha viatjat a Los Angeles unes cinquanta vegades, a més de visitar altres llocs. “De les ciutats m’interessa la seva gent, la seva història, els seus músics, la seva actitud”.
— Amb tant de vaivé, hauràs conegut a milers de persones.
— M’ha donat un gran plaer conèixer a tots els músics amb els quals he creuat el meu camí. Molts ja no hi són i els trobo a faltar.
Tot seguit, ensenya una fotografia amb el Bernard Hilda i a la seva dona, Irene, a París, amb l’antologia que va publicar amb la trajectòria del mític violinista de l’Hotel Ritz. Una altra de les moltes fites que recorda amb especial afecte.
“Estic molt satisfet dels projectes que he tirat endavant. En cadascun d’ells he treballat molt dur i molts han acabat sent referencials. El secret és la constància, no donar el braç a torçar, concentrar-te en el teu treball, en el teu ofici, en el teu art, i donar el màxim. Amb constància sempre s’obtenen resultats”.
Biògraf del Jazz barceloní
El 2005 veia la llum Jazz en Barcelona 1920-1965 (Almendra), impressionant història de l’esdevenir del Jazz a la capital catalana en el seu gairebé primer mig segle de vida, signat pel Jordi Pujol Baulenas. Profusament documentat i il·lustrat, el volum s’acompanyava, a més, d’una caixa de CDs amb enregistraments difícils (quan no impossibles), publicat per Fresh Sound. Absolutament impecable en tots i cadascun de les dades i anècdotes que recull, el llibre s’establia —i resta, encara avui— com a referència invicta sobre la història del Jazz a Barcelona, i encara es pot trobar a la botiga que el Jordi té en Sarrià, Blue Sounds.
“Ja no estic orgullós d’aquesta ciutat, però la seva força és superior a la incompetència dels qui la gestionen i confio que tornarà a recuperar aquell esplendor amb el qual va brillar durant els anys 90”, admet.
— Així, no tens molta relació amb Barcelona, ara mateix?
— La meva relació amb la ciutat se centra en el seu ambient jazzístic… bé, i en el Barça. També m’agrada el Barça, tot i que últimament em dona més aviat disgustos.
